 |
| Gàrgola de Notre Dame |
Va tenir consciència de la seva lletjor en veure-la reflectida en el gest de rebuig d'ella.
No li quedava més que veure desfilar els dies sense companyia. Sempre es podria dedicar a fer l'espieta sobre els teulats.
Llavors entraria en les cambres on dormien elles, - les belles - i les posseiria amb luxúria. Llavors fugiria altre cop abans no es tornes a convertir en pedra.
Es va córrer la veu del monstre de mànec infernal i alguna deixava els porticons entreoberts amb l'esperança de que li toques visita aquella nit. -A les bones coses no se'ls ha de posar entrebancs- es deien les minyones.
La Gendarmeria ho atribuí a la calor xafogosa d'aquell estiu i a un elevat consum d'absenta per part de la població femenina del barri.
Quan els sorprenien les primeres llums del dia i es tornava altre cop matèria densa de l'obra no deixava de pensar que cap de les que tenia serien com la que va rebutjar-lo.
-Demà ho deixo- es deia cada dia.
Llavors arribà finalment la tardor i la pluja. Les sanglots longs des violons de l'automne...
Aplaudiments! uauua m'ha agradat aquest escrit!
ResponElimina- Nen, com t'ho fas? Molt bééééé
ResponEliminaLes obsessions no són bones! Clar que el primer amor obsessiu sempre deixa empremta!
ResponEliminaPer scusarmi della mia assenza qui e anche nel mio blog...a volte ci sono periodi che richiedono di rimanere sola con se stessa...so che comprendi...
ResponEliminati auguro una dolce sera...
Ets un poeta dins la pell d'un home lligat a una taula i un ordinador. Ets un gran escriptor.
ResponEliminaJo tancaria el porticó... i m'asseguraria que a mi no em toca cap nit! :)
ResponEliminaElfreelang: Gràcies. Serà la pluja que inspira?
ResponEliminacarina: Gràcies carina. Massa pluja? a mi que m'agrada la tramuntana...
El porquet: Més que obsessió és pur desig de pedra.
angeloblu: Lei non deve dare alcuna scusa. Continuare a scrivere così tanto e fare belle foto. Grazie per la visita.
cantireta: Gràcies! Tot un elogi.
Guspira: De fet crec que t'acompanya un guitarrista,no?. No et calen visites per la finestra :)
Perquè sempre desitgem amb més força allò que no podem tenir?? La teva gàrgola té una ment tan recargolada que sembla humana... ;)
ResponEliminaEstà vist que l'home i l'Os quan més lleig més fermòs! vull dir que on hi hagi un bon manec infernal...
ResponEliminaYaíza: Suposo que és condició humana. Vols dir, pobre gàrgola, abans era humana!
ResponEliminaAris: Llavors diuen que la mida no importa :D
Breu i fantàstic ;D!
ResponEliminaTheresia: Gràcies ;-)
ResponEliminaEl guitarrista és fruit de la imaginació... oooooooh... Em van demanar un relat amb unes característiques específiques per a un programa de ràdio i heus ací el guitarrista!
ResponEliminaAixí és que deixaria la finestra oberta, però és que fa un fred que pela! :D
Guspira: Doncs molt bon relat! Res que no s'arregli amb un bon edredó; i si tens visita no et caldrà que et passarà el fred de cop :D
ResponEliminaEl foc interior impedeix que se li estovi el material... he, he.
ResponEliminaPenso en tu quan imagino els muntatges d'aquests dies electorals: te'n toca algun?
Olga
Olga: Sí la passió pot més que el ser fet de pedra. Sí, pura tortura ;-)
ResponElimina