Demokratia

Αθηνά προ στήλης

Us agradi o no tal com han anat les eleccions, hàgiu fet ús o no del vostre dret a vot, us deixo un dels primers textos on es parla del que hem fet avui. Tot i que no s'assembla gens la Democràcia Atenesa amb la nostra, és la llavor que durant segles ha permès que avui vosaltres i jo hàgim pogut anar a votar. Espero poder continuar fent-ho per molts anys. I espero poder anar a votar LA pregunta que tots tenim en ment.

 

Tucídides: L'Oració Fúnebre de Pericles
" 37. Doncs tenim una Constitució que no enveja les lleis dels veïns, sinó que més aviat és un model per a algunes ciutats que imitadora de les altres. I el seu nom, perquè s'atribueix no a uns quants, sinó als més, és el de Democràcia. A tothom assisteix, d'acord amb les nostres lleis, la igualtat de drets en les dimensions particulars, mentre que segons la reputació que cadascú té en alguna cosa, no és estimat per a les coses en comú més per torn [per sorteig] que per la seva vàlua, ni a la vegada tampoc a causa de la seva pobresa, almenys si té alguna cosa bona a fer en benefici de la ciutat, es veu impedit per l'obscuritat
de la seva reputació. Governem liberalment allò relatiu a la comunitat, i en referència a la suspicàcia recíproca referent a les qüestions de cada dia, ni sentim enveja del veí si fa alguna cosa per plaer, ni afegim noves molèsties, que encara que no són penoses són lamentables de veure. I en tractar les qüestions privades sense molestar-nos, tampoc no transgredim les qüestions públiques, més que res per por, i per obediència als que cada vegada ocupen càrrecs públics i a les lleis, i entre aquestes sobretot a les que estan donades en favor dels injustament tractats, i a quantes perquè són lleis no escrites comporten una vergonya reconeguda.
[...]
40. Doncs animem la bellesa amb economia i amem la saviesa amb tota la força, i usem la riquesa més com a ocasió d'obrar que per jactància de la paraula. I reconèixer que s'és pobre no és vergonya per a ningú, sinó que no fugir-hi de fet, això sí que és més vergonyós. Arrelada està en ells la preocupació per les qüestions privades i també les públiques; i aquestes gents, dedicades a altres activitats, entenen no menys de les qüestions públiques. Som els únics, en efecte, que considerem el que no participa d'aquestes coses, no ja un tranquil, sinó un inútil, i nosaltres mateixos, o bé emetem el nostre propi judici, o bé deliberem rectament sobre les qüestions públiques, sense considerar les paraules en
perjudici de l'acció, sinó en no aprendre per endavant mitjançant la paraula abans de passar de fet a executar el que cal.
[...]
41. Resumint, afirmo que tota la ciutat és escola de Grècia, i em sembla que cada ciutadà d'entre nosaltres es podria procurar els més variats aspectes d'una vida molt completa amb la més gran flexibilitat i encant. I que aquestes coses no són jactància retòrica del moment actual, sinó la veritat dels fets, tal com ho demostra la puixança de la ciutat, que hem aconseguit a partir d'aquest caràcter. Efectivament, és l'única ciutat de les actuals que recorre a una prova més gran que la seva fama, i l'única que no provoca en l'enemic que l'ataca la indignació pel que pateix, ni queixes en els súbdits sobre l'idea que no són governats per gents dignes. I en haver-nos procurat un poder amb proves més que evidents i no sense testimonis, donarem ocasió de ser admirats pels homes d'ara i pels
futurs, sense necessitar per no res l'elogi d'Homer ni de cap altre [...]".
Tucídides (1989). Historia de la Guerra del Peloponeso. Madrid: Alianza Editorial.

Ara per si un cas m'estaré una temporada sense veure aquella películ·la de l'Alfred Hitchcock plena d'ocells, i si us hi fixeu bé, a més dels corbs i sortien gavines. Punyetero de l'Alfred.