dilluns, 21 de novembre del 2011

Tardor

A proposta de Relats conjunts
Tardor, Giuseppe Arcimboldo, 1573
Ja comença a fer fred. Aquí a Praga la tardor sempre arriba de cop, amb pluja i vent. I aquest any no és diferent als altres. Sort que les donzelles ja han encès el foc gros de la cuina. 
Avui crec que a l'Emperador li anirà bé una bona crema de carbassa per a la seva malenconia. No hi ha com una bona sopeta calenta a la panxa per a veure les coses d'una altra manera. I a més una mica de raïm primerenc. On he posat el cullerot gros, a aquí darrera. 
- Va noies comenceu a pelar cebes i porros per a una crema! Lenka prepara l'olla grossa i tu Zina, espavilant que aquest foc baixa. Més llenya!
Aviam al rebost? Ahir hi vaig veure una bona carbassa que anirà de primera per a la crema.
Lenka- que has vist la carbassa? - No primera cuinera. I el raïm, aquell moscat de la Toscana que van portar ahir?
- No primera cuinera, respon la Zina.


Aquell coi de pintor italià!
- Giusseppe!!! faci el favor de no remenar el rebost de la cuina!!!
- Giusseppe!! - coi d'home- com li he de dir que amb el menjar no s'hi juga!!!
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

12 comentaris:

  1. montse21 de novembre del 2011, a les 12:26

    Un relat molt descriptiu, m'has fet venir ganes de menjar aquesta crema de carbassa.

    ResponElimina
  2. Elfreelang21 de novembre del 2011, a les 12:35

    A mi també fa venir gana! molt bon relat! amb un punt literari culinari deliciós!

    ResponElimina
  3. Sergi21 de novembre del 2011, a les 12:53

    Hahaha, que bo! Aquest Arcimboldo era el terror del servei, sempre els deixava la casa potes enlaire!

    ResponElimina
  4. Anònim21 de novembre del 2011, a les 13:56

    Cony d'artistes
    si és que són una colla de marranots

    salut i peles

    ResponElimina
  5. Theresia Kalogeropoulos21 de novembre del 2011, a les 15:11

    La tardor és la meua estació preferida, tot i a València és com si acabara d'arribar perquè ha fet una calor sufocant fins fa dos dies! I jo també em faira una crema de carabassa...mmmh

    ResponElimina
  6. Cristina21 de novembre del 2011, a les 18:17

    Molt ben trobat!! M'agrada la quotidianitat del relat, que contrasta amb l'art del pintor.

    ResponElimina
  7. jpmerch21 de novembre del 2011, a les 20:27

    El que més m'ha agradat és el dinamisme que li has donat a l'escena.

    ResponElimina
  8. Rafel21 de novembre del 2011, a les 20:41

    Allà per on passava l'Arcimboldo en causava estralls.

    ResponElimina
  9. El porquet21 de novembre del 2011, a les 23:07

    Això s'aprèn de ben menut! Amb el menjar no s'hi juga ni mica ni poc! Bona Aly!

    ResponElimina
  10. Carme Rosanas21 de novembre del 2011, a les 23:32

    I tant! de ben petit ja t'ho diuen, amb el menjar no s'hi juga.

    L'he trobat boníssim! Els artistes sempre van a la seva!

    ResponElimina
  11. GEMMA22 de novembre del 2011, a les 13:40

    Però amb les paraules si que s'hi pot jugar, i tu ho fas molt bé.

    Salut, i bon profit.

    ResponElimina
  12. Alyebard23 de novembre del 2011, a les 10:22

    Gràcies per passar-vos. M'agradaria respondre-us un per un, tal com tinc per costum i agrair-vos el detall, però vaig de bòlit!!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)