dilluns, 21 de novembre de 2011

Tardor

A proposta de Relats conjunts
Tardor, Giuseppe Arcimboldo, 1573
Ja comença a fer fred. Aquí a Praga la tardor sempre arriba de cop, amb pluja i vent. I aquest any no és diferent als altres. Sort que les donzelles ja han encès el foc gros de la cuina. 
Avui crec que a l'Emperador li anirà bé una bona crema de carbassa per a la seva malenconia. No hi ha com una bona sopeta calenta a la panxa per a veure les coses d'una altra manera. I a més una mica de raïm primerenc. On he posat el cullerot gros, a aquí darrera. 
- Va noies comenceu a pelar cebes i porros per a una crema! Lenka prepara l'olla grossa i tu Zina, espavilant que aquest foc baixa. Més llenya!
Aviam al rebost? Ahir hi vaig veure una bona carbassa que anirà de primera per a la crema.
Lenka- que has vist la carbassa? - No primera cuinera. I el raïm, aquell moscat de la Toscana que van portar ahir?
- No primera cuinera, respon la Zina.


Aquell coi de pintor italià!
- Giusseppe!!! faci el favor de no remenar el rebost de la cuina!!!
- Giusseppe!! - coi d'home- com li he de dir que amb el menjar no s'hi juga!!!

12 comentaris:

  1. Un relat molt descriptiu, m'has fet venir ganes de menjar aquesta crema de carbassa.

    ResponElimina
  2. A mi també fa venir gana! molt bon relat! amb un punt literari culinari deliciós!

    ResponElimina
  3. Hahaha, que bo! Aquest Arcimboldo era el terror del servei, sempre els deixava la casa potes enlaire!

    ResponElimina
  4. Cony d'artistes
    si és que són una colla de marranots

    salut i peles

    ResponElimina
  5. La tardor és la meua estació preferida, tot i a València és com si acabara d'arribar perquè ha fet una calor sufocant fins fa dos dies! I jo també em faira una crema de carabassa...mmmh

    ResponElimina
  6. Molt ben trobat!! M'agrada la quotidianitat del relat, que contrasta amb l'art del pintor.

    ResponElimina
  7. El que més m'ha agradat és el dinamisme que li has donat a l'escena.

    ResponElimina
  8. Allà per on passava l'Arcimboldo en causava estralls.

    ResponElimina
  9. Això s'aprèn de ben menut! Amb el menjar no s'hi juga ni mica ni poc! Bona Aly!

    ResponElimina
  10. I tant! de ben petit ja t'ho diuen, amb el menjar no s'hi juga.

    L'he trobat boníssim! Els artistes sempre van a la seva!

    ResponElimina
  11. Però amb les paraules si que s'hi pot jugar, i tu ho fas molt bé.

    Salut, i bon profit.

    ResponElimina
  12. Gràcies per passar-vos. M'agradaria respondre-us un per un, tal com tinc per costum i agrair-vos el detall, però vaig de bòlit!!!!

    ResponElimina