"Arribarà un dia que no haurem d'explicar a ningú que som catalans perquè ho serem amb tots els drets" #MontserratRoig
Això ho he posat en el meu compte de twitter avui, com a homenatge.
Sóc d'una generació que l'hem llegit poc a la Montse, doncs se'ns va morir abans d'hora. Recordo que només li he llegit el de la imatge i l'Agulla daurada, la seva crònica sobre Sant Petersburg, o Leningrad en aquell moment. També recordo que a la meva època d'institut, a l'hora del pati ens podíem escapar a esmorzar als bars de davant i allí vaig adquirir l'hàbit de llegir la seva columna a El Periódico , mirar-me la tira de Quico el Progre, fer el tallat i tornar cap a classe meditant sobre el que havia llegit.
Llavors, la Montse va morir d'un càncer deixant a una generació que tot just la descobria orfe dels seus escrits. De l'època del l'institut recordo haver traduït del grec "aquells a qui els Déus estimen moren joves" i associar-la a ella. Com molts altres.
Espero que algun dia proper la frase de la Montse, que he manllevat al Quim Torra, que li publica Diari d'uns anys, sigui realitat.
També m'agradava la seva forma d'escriure. Vaig llegir l'Agulla Daurada i El cant de la joventut. I tinc per casa El temps de les cireres, pendent encara de llegir.
ResponEliminaEspero que aquest dia sigui ben a prop per poder-ne lliurement gaudir.
ResponEliminaLa seva paraula escrita mai ens deixarà sols.
ResponEliminaLa seva obra ens acompanyarà sempre
ResponEliminaLa Roig ho era molt de roja.. i escrivia com els àngels!
ResponEliminaque tinguis un bon dia Aly!
Jo tampoc no la vaig descobrir més enllà d'alguns seus articles a la premsa. Entre tots plegats me n'heu fet venir unes ganes enormes de posar-m'hi!
ResponEliminaSerà doncs que els déus devien estimar-la molt!
ResponEliminaBonic homenatge, Alyebard!
Als meus inicis lectors també hi ha els seus "melindros" al Periódico, precisament perquè quedaven al costat del dibuixet del Perich, que va ser el primer que vaig començar a mirar al diari (quines influències a la infància!). Jo també tinc pendent llegir-la millor.
ResponEliminaMolt i molt bon recordatori de la Montserrat. M'has emocionat. Jo sóc d'una generació que la Montserrat gairebé no ens la van ni ensenyar. Ha passat molt desaparcebuda per a mi i l'he anat descobrint (la persona, que no l'obra literària) d'anar-me'n trobant referències aquí i allà.
ResponEliminaCrec que ha arribat l'hora de descobrir-ne la seva obra.
Genial post, Aly!
Bon homenatge. Em fa l'efecte que jo hi anava ella hi tornava. Precisament també vaig començar llegint-me L'agulla daurada.
ResponEliminaNo n'havia sentit parlar-ne mai! Ho tindré en compte :)!
ResponEliminaÉs un bon moment per recordar-la, i en el meu cas llegir-la i descobrir-la dins la seva obra. Sóc de les que encara no he llegit res d'ella, i no pot ser, aviat ho corregiré, en tinc ganes.
ResponEliminaSalutacions!
Un post a l'alçada d'una gran escriptora, un bon homenatge
ResponEliminanoVa Noa: Doncs ja ho saps, a llegir-lo quan puguis.
ResponEliminaQuadern de mots: Crec que n'estarà encantada, ha sigut un èxit!
montse: La seva paraula escrita és el seu llegat!
Elfreelang: Per això cal rellegir-la i no deixar que caigui en l'oblit.
lolita lagarto: No era roja, era una noia educada ;-)
Ferran: Doncs a posar-s'hi ja!
fanal blau: Segur!
hiniare:Ja ho saps, a rellegir-la. ;-)
El porquet: Gràcies, a llegir-la amb calma.
Rafel:Gràcies, crec que molts la vam descobrir amb L'agulla daurada.
Theresia: Ja et val!! a córrer cap a la biblioteca més propera ;-)
Gemma: Llegir-la és una joia.
carina: Gràcies per l'elogi. Ella s'ho valia
Hauries de llegir algun article dels que feia a l'AVUI abans de morir-se. Jo n'he destacat uns quants al meu bloc d'anticànons.
ResponEliminaHelena Bonals: Merci, ara m'hi passo
ResponEliminaAquest homenatge potser és dels primers que ha voltat pel Twitter, pel Facebook, pels blogs, per la premsa digital... Cal repensar aquests actes, perquè prenen una nova dimensió.
ResponEliminaGràcies per afegir-t'hi!
vpamies: De res!
ResponEliminaPerdona la mia ignoranza...ma non ho letto questo libro...da quello che leggo forse dovrei provvedere...
ResponEliminapassavo per un saluto e augurarti una dolce giornata...
angeloblu: angeloblu: Non so se è tradotto in italiano, tradotti scrittori catalani è difficile da trovare.
ResponEliminaDimmi che mi ami anche se la menzogna è una raccolta di saggi e riflessioni sul mestiere di scrivere, lo sguardo del narratore femminile, memoria e vita letteraria come risorsa e una definizione di geografie letterarie di città , tratto dalla evoluzione parallela delle donne e la città nel corso della storia. Una compilazione dei temi ricorrenti nella narrativa di Montserrat Roig, scritta appena un anno prima della sua morte.
Grazie per la vostra visita e un piacere visitare il tuo blog.