dimecres, 7 de desembre del 2011

Pacta sunt servanda i dia de la infàmia

Pacta sunt servanda, els pactes són per complir-los. Aquesta màxima del Dret romà és el que m'ha vingut al cap quan he sentit que el Govern Espanyol no pagarà els 756 M€ que ha de traspassar abans del 31 de desembre a la Generalitat de Catalunya segons el que marca el mateix Estatut. Que voleu que us digui. És molt fàcil quadrar la caixa fent trampa, i llavors encolomar el dèficit a les autonomies. Oi que si tu no acompleixes les clàusules d'un contracte la relació contractual es trenca? Oi que si no t'estimen i et maltracten te'n vas? Doncs ja comença a ser hora! 
I això que avui tenia una entrada em plan rotllo històric sobre l'atac del Japó a Pearl Harbour el 7 de desembre de fa 70 anys. 
Només comentar-vos el que va dir l'Almirall Yamamoto que va planificar i dirigir l'atac.
Em temo que tot el que hem aconseguit fer és despertar un gegant adormit i omplir-lo amb una terrible determinació.

Espero que el meu país aviat es desperti...que començo a estar-ne far de ser cornut i pagar el beure.

 

15 comentaris:

  1. Sí!
    Ja he penjat la traducció del meu poema. Veuràs que té el mateix to reivindicatiu del teu post.
    Bon dimecres!

    ResponElimina
  2. Es veia venir. Crisi es sinònim d'excusa per no pagar. El que tindria que fer Mas es presentar-nos els comptes i dir, aqui està el que em donen, aqui el que recaudo i aqui el que tinc que fer. Si no em donen els 700 i pico de milions d'Euros no puc fer això. I a leshores deixà de pagar tots l'IVA. Però ara no se sap gaire on van a parar els diners, tot es fosc i obscur. Sobre cotxes oficials, càrregs i esmortzars suculents.

    ResponElimina
  3. Jo m'espero a veure el Pla B dels convergents... :-D

    ResponElimina
  4. Quin fàstic de politiquets, els de casa i els veïns. Els veïns per raons òbvies, i els de casa per no parar de marejar la perdiu (perdoneu, però uns, altres i els de més enllà), i mentrestant els ciutadans "de a pie", anar maleïnt la sort del nostre pobre, petit país.

    Pobres, petits de nosaltres :-(

    ResponElimina
  5. Està clar que aquí tothom mira per ell. I els catalans som massa tontos i estem massa pendent sempre del que ens diuen a Madrid, pagant impostos... ja és hora que mirem també per nosaltres i ens fem valdre!

    ResponElimina
  6. El pitjor de tot és la nostra impotència!!!

    ResponElimina
  7. tens tota la raó que es despiti el gegant adormit! fotem al camp ja!

    ResponElimina
  8. no que no es despiti més aviat que es desperti!

    ResponElimina
  9. Jo, de veritat, no entenc quants calvots més ens han de fotre per a que certa gent d'aquest país desperti.

    Jo no entenc què en pensen de tot això els votants del PP i del PSOE a Catalunya. Els agrada el sado?

    Jo no entenc perquè no fotem el cop a la taula ja.

    Jo no entenc el meu país.

    ResponElimina
  10. sóc optimista i diria que s'està despertant!
    en mica en mica :)

    com veus, he fet una ullada ràpida per aquí,
    feia masses dies que no entrava...
    m'agrada que vagis seguint pel blog,
    intentaré no deixar-ho un altre cop! ;)

    ResponElimina
  11. CANTIRETA Ja veig que he de desrovellar el meu anglès :)
    Aris: El que és greu és la manca de seguretat jurídica que genera. Si l'Estat és morós, per a què pagar-li jo els impostos?
    tirant: Pla B? llegeixi's l'informe diagonal i llavors parlem del pla C
    Ferran: Crec més en la societat civil, però també es necessita un lideratge polític, si no s'és carn de canó dels demagogs. I on vius ja saben de que va.
    Anna Griera: El problema és que ens tenen collats i ja no podrem fer un tancament de caixes com el 1905.
    Joana Navarro: Hem de trobar entre tots la manera de trencar amb la impotència.
    Elfreelang: Crec que li caldrà una bona sotragada per a despertar-la.
    El porquet: Jo tampoc l'entenc algunes vegades, però encara hi crec.
    Theresia Kalogeropoulos: Molt ben dit! Quins penques!
    ema#: Sí, però li costa de despertar-se, sembla aquella gent com jo que sempre diu cinc minuts més quan sona el despertador.
    Sempre seràs benvinguda!, va anima't i penja alguna foto guapa en el teu ;)

    ResponElimina
  12. Alyebard, un altre paral·lelisme: què passa si no pagues els calers que t'has compromès a pagar al teu banc, aka, la puta hipoteca? Doncs que el banc se't queda la casa/cau de rates on visquis.
    El més trist de tot, però, és que aquests diners ja són nostres, que ja ens els han robat, ara fan veure que ens donen diners, però resulta que ja se'ls van agafar en el seu moment.
    Puta Espanya. No puc dir res més. Que se'n vagi a prendre pel cul ja mateix.

    ResponElimina
  13. No cal que sigui gegant, però ja va sent hora de despertar-se, oi?

    ResponElimina
  14. Rafel: Cert, de fet som un país petit; però ja seria hora de despertar-se!

    ResponElimina