Sempre m'ha fet gràcia aquesta paraulota anglesa, sóc un commuter; és a dir, em passo el dia viatjant per arribar al despatx, treballar (?) córrer per túnels plens de gent i agafar altre cop el tren cap a casa. L'única cosa bona és la gent que coneixes a base de veure'ls cada dia. La pila de llibres que he llegit i que no podria fer ni a casa ni a la feina i el plaer de veure com surt el sol. Però el millor és quan dius es que vinc en tren des de ... com si agafesis el transiberià per anar a treballar. Si trigo menys que molts de vosaltres per creuar BCN en metro. I a sobre vaig assegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada