Pressupostos

SÓC DE LLETRES!, ja ho heu vist abaix, al principi va ser la paraula, després algú va veure que hi havia un mamut, dos mamuts, molts mamuts... fins a deu mamuts ( deu dits) i aquí es va acabar la història. Fa dues hores que em barallo amb una plantilla d'excel per arreglar uns pressupostos que no tenen arreglo. De fet parteixen d'una premisa falsa. No es el mateix vendre doughnuts que fum. Si vens el primer cerques tenir un benefici monetari, si vens el segon cerques tenir un rendiment electoral; i el rendiment electoral es compta amb vots no amb euros que entren a caixa. Per això keynesianament les empreses públiques són deficitaries per definició. El meu mànager mesetari vol que hi hagi beneficis monetaris. Imposible, la meva àvia ja deia que d'on no n'hi ha no en pot rajar Es clar que no se si es referia als diners o al CI del meu mànager i companyia.
continuarà