dilluns, 27 d’abril de 2009

Tancant el cercle


Fa anys, quan compartia pis d'estudiant; es a dir entre la primera pedra d'Stonehenge i la culminació de la Catedral de Girona; que tornant d'una farra amb els companys vam entrar en un bar al costat del pis que compartíem. Era un d'aquells bars de paletes, escombriaires i demés gent matinera. Amb tapes de ronyons al xeres i cap i pota; de barreja de moscatell i anís o mitjana de cervesa a les cinc del matí. Devia fer poc menys de mitja hora que havien obert i nosaltres si que entrem fent esses, els ulls vermells de no dormir i freqüentar tots els ambients de mala mort estudiantil que es podia en aquella època un dijous a la nit. I nosaltres que entrem i diem: Bona nit. Embriacs però educats. Es clar que per a tota la parròquia del local en aquell moment era ja BON DIA Se'ls va posar fatal, ningú ens va dir res però el silenci que es va crear es podia tallar amb un ganivet. Vàrem ser classificats en un instant com a paràsits socials, desferres humanes i mainada que no faríem res de profit en la vida ni que visquéssim mil anys en cada una de les reencarnacions. El passat divendres, anava jo cap a l'estació de ferrocarril en aquella hora en que no han acabat de posar els carrers, i m'anava trobant petits grups d'estudiants que retiraven cap als seus caus en diferents graus d'alegria que anaven des del somriure estúpid al coma etílic. Anava jo esquivant parelles grapejant-se a peu de portal, vòmits cervesers i saltant-me semàfors en vermell per a no fer tard. Em va donar temps de fer un cafè ràpid a la cantina de l'estació. Començava a assaborir el gust del cafè quant al meu costat es plantifiquen dues noies amb els seus corresponents caçadors de mamuts enganxant-les pel cul i la pitrera i sento BONA NIT. Em vaig dir a mi mateix, Noi, ara si que s'acaba de tancar el cercle i tu ets a l'altre costat. No en va tant les noies com els seus caçadors em van avaluar com a dinosaure encorbatat.

6 comentaris:

  1. a(nn)aLes teves :)
    Tu sí que escrius bé.

    ResponElimina
  2. El dolent seria que a la nostra edat encara estiguéssim dient "Bona niiiit" quan la gent comença a treballar (de totes maneres, si ara ho fes em posaria col·liri, per allò de l'anunci aquell de l'entrevista de treball).

    ResponElimina
  3. Carles Molt bo, de fet els dinosaures necessitaríem litres de col·liri, tot i que acostumem a retirar a la una, no fos cas que la parenta s'enfadi :D

    ResponElimina
  4. Simplement soberbi. Nano, serà que ens fem grans??? Nonononononono... guardem sempre un petit espai per a la bogeria... per un matí de diumenge entrar a qualsevol lloc i dir "bona nit". El petit punt que no acaba de tancar del tot el cercle. La resta de la setmana, ja farem circumferències perfectes...

    ResponElimina
  5. Akroon :D, Em pensava que encara estaves passejant nonagenaris. Grans? nonononononono. Antics, de fet vaig veure posar la primera pedra d'Stonehenge. Això sí, encara em dura la ressaca de la farra que vam fer els caçadors de mamuts i com que cada dia em miro el món amb ulls de nen m'és igual. Sempre un espai per a la bogeria, sinó la vida seria massa seriosa...
    :P

    ResponElimina