diumenge, 17 d’octubre del 2010

"Noia llegint una carta davant una finestra"


NOIA LLEGINT UNA CARTA DAVANT UNA FINESTRA, Johannes Vermeer 1657-1659


Estimada Liedewij, ja sé que la meva darrera carta és de fa uns tres mesos, des que el bo de Frederik Hendrik van Oranje, seguint els savis consells de Mauritius van Nassau ens feia entrenar les nostres magres tropes, un cop i altre, al petit llogarret de Sint Michielsgestel. Ja sé que t'hauran arribat les noves per altres camins, però és cert. 's-Hertogenbosh ha caigut finalment i ja no queda cap ciutat del nord del Brabant en mans dels papistes i dels terços dels espanyols. Puc considerar-me afortunat, doncs només tinc una petita rascada de metralla a la cuixa esquerra. Camino ranquejant una mica, però el barber m'ha assegurat que passarà amb el temps, i puc cavalcar. Ell mateix va comentar-me que va estar apunt d'amputar-me la cama, però enfeinat mentre arribaven altres ferits va descuidar-se'n, i al veure que al cap d'uns dies la inflor de la ferida baixava i ja no supurava, va desistir-ne. Junt amb Nikkolas i Erik, els capitans de la primera i la segona companyia d'infanteria de Rosmalen; els recordes estimada? vam entrar en tromba per la bretxa de la muralla després de que esclatés la mina el dia 11 de setembre. La meva companyia, la primera de dragons de Groninguen va seguir-los les passes fins a una cantonada on un canó apostat ens va metrallar de cop. Ells dos són morts, i les tres companyies delmades. Però algú va aconseguir matar els artillers i la resta de tropes entrà darrera i va prendre la ciutat. El governador espanyol es va rendir el dia 14 i va demanar quarter. Frederik, en record del bon tracte donat al seu germà a Breda els va permetre marxar amb armes i bagatges cap el sud.
Liedewij , te n'adones, som lliures!
Les Provincies Unides ja no depenem més de la monarquia espanyola ni dels seus sequaços papistes. Ja no tornarem a veure aquells dominics de la inquisició passejant per les nostres ciutats, ni els agutzils recaptant impostos abusius. Ara tots els guelders que guanyem amb el nostre esforç es quedaran aquí. 
Mentre em recuperava, Johan m'ha comentat que alguns burgesos d'Amsterdam volen fundar una companyia comercial per enviar vaixells a les illes de les espècies. Crec que és una bona idea, hauríem d'apuntar-nos-hi, com comentava el teu enyorat pare. Si visqués per veure-ho! com en seria de feliç.
Liedewij estimada, compto els dies que em queden per arribar a casa i gaudir d'aquesta pau entre els teus braços.
El teu fidel espòs
Alyebard van der Scheer.
Capità de Dragons de les Provincies Unides.
's Hertogenbosh, 17 d'octubre de 1629.


33 comentaris:

  1. Caram! m'ha agradat aquest tomb que li has dat , quina felicitat ser lliure! molt bon relat!

    ResponElimina
  2. M'has deixat glaçada! Dijous vaig estar apuntíssim de publicar el quadre però al final vaig fer l'article de voyeurisme!
    M'ha agradat molt!
    Petonets!;D!

    ResponElimina
  3. Sort de distracció! Una mica més i es queda sense la cama.
    Molt ben escrit.
    Una que passava...

    ResponElimina
  4. I per què no t'apuntes al joc d'en TiBAu? El de la cadira! Ves a mirar-ho!

    ResponElimina
  5. Les ganes hi són, de ser lliures, allà i aquí. Encara que diguin que l'únic que mou el món són els diners.

    ResponElimina
  6. Molt be la carta! sembla que fos de debo.

    ResponElimina
  7. Boníssim el teu relat! Els quadres de Vermeer són sempre molt inspiradors, per a mi...ja veig que no sóc l'única!

    ResponElimina
  8. Molt bo, molt bo!!!!

    Ja m'estava imaginant les tropes repartint a tort i a dret!

    ResponElimina
  9. Molt bo! aquest quadre està inspirant uns relats fantàstics!

    ResponElimina
  10. Molt bon relat,amb tot el seu fil històric ben lligat.

    ResponElimina
  11. Elvira FR: Gràcies; Sí, però a quin preu. Però ells són Estat i nosaltres no.
    Theresia Kalogeropoulos: No era la meva intenció deixar-te glaçada. Molt bon apunt el del voyeurisme.
    Mortadel·la: Sí, en aquella època sobreviure a una simple esgarrapada, sense antibiòtics era tenir molta sort. Gràcies per passar-te.
    Helena Bonals: Sí, les ganes hi són i moltes!. De fet en aquella època va ser una barreja de tot. Religió, Economia, Diferències culturals.
    Aris: Aquesta era la intenció, que el relat ens portés a la situació del quadre.
    La meva maleta: Gràcies. És un pintor que m'agrada molt. He tingut la sort de veure'n alguns al Rijksmuseum Amsterdam. :D
    Missis: Gràcies, aquesta també era la intenció, viure com ho escriuria algú que ho hagués viscut. Repartint llenya? Sempre!
    Candela: Gràcies Candela, llàstima que a l'època eren molt pudorosos escrivint; però ja et pots imaginar que li va fer en arribar a casa!
    Montse: Gràcies, també n'era la intenció. Els fets, els noms històrics i les dates són reals. I coneixia una Liedewij que era rossa com la noia del quadre i de Den Bosch ;-)

    ResponElimina
  12. M'he emocionat i tot... a seguir l'exemple, que ja fem tard!

    *Sànset*

    ResponElimina
  13. Sànset: Gràcies, Endavant amb la lluita, però d'on trec un mosquet i un sabre? Millor amb les urnes. ;) De fet, a exemple dels Holandesos ja ens vam revoltar des de 1640 a 1652; però ens vam deixar enredar i ens van fotre els francesos. Si ens hagués sortit bé cada 6 de juny seria festa nacional. No recordo quin historiador ho deia que Flandes es va perdre perquè la revolta catalana i la portuguesa van impedir l'enviament de més tropes cap al Nord. Als portuguesos els va sortir més bé :(

    ResponElimina
  14. Ei no era el pintor El Bosco natural d'Hertogenbosch (i per aixó el seu malnom)?
    Petonets flamencs!

    ResponElimina
  15. Cullons: n'haig d'apendre, d'escriure aquestes coses, les meves felicitats més sinceres!!!

    ResponElimina
  16. Theresia Kalogeropoulos: Sí, i té tota una sala al museu d'art de 's-Hertogenbosch. Val la pena visitar-lo. Petonets Empordanesos!
    Tinc molt mal caure: Gràcies, però vos també teniu molt bones entrades! Felicitacions compartides, doncs.

    ResponElimina
  17. La qualitat del blog va en augment, tant és així com els seguidors que fas ho demostren!

    A Vermeer el descriuen com un personatge introvertit i taciturn que podia fer imaginar grans històries mirant les seves pintures.
    La teva és un luxe d'exemple!

    ResponElimina
  18. Genial. Impressionant.

    Per un moment creia estar llegint (i escoltant) algun dels guions del programa "En guàrdia" que fa l'Enric Calpena a CatRadio

    ResponElimina
  19. barbollaire: Benvingut! I gràcies, em poses el llistó molt alt!

    ResponElimina
  20. Molt bon relat i il·lusionador! :-)

    ResponElimina
  21. Carme J: Carme que m'havia saltat el teu comentari!, Darrera de tots els quadres dels pintors flamencs s'hi pot llegir una història. I sobre el nombre de seguidors: Encara no m'ho crec! Però si només hi aboco parides ;-)
    Rita Gràcies, m'agrada que agradi.

    ResponElimina
  22. Molt bó el relat..!! ple de esperança oi??

    Espero que no sigui només una il.lusió

    M'encantat!!!!!

    ResponElimina
  23. Lisebe: Benvinguda!, gràcies pels elogis.Ben ple d'esperança. Fou un fet real; de fet les Províncies Unides ara les coneixem com Koninkrijk der Nederlanden! (Regne dels Països Baixos) i fa molts anys que fan la seva :D

    ResponElimina
  24. L'havia llegit però no l'havia comentat, per descuit o per manca de temps, no ho sé. Bon relat, de veres!


    d.

    PS: i t'hi has posat igual que un servidor.

    ResponElimina
  25. Fantàstic!!! Gràcies per compartir-lo. Esperem que l'esperança es puga aconseguir sempre tant al relat com a la vida!!!

    ResponElimina
  26. deomises: Benvingut i gràcies! jo no sabria rimar a la barroca.
    Joana: Sí Joana, els del quadre van aconseguir-ho. Nosaltres aviat! Espero.

    ResponElimina
  27. Al final serà cert que som els pupes del far-west...

    *Sànset*

    ResponElimina
  28. Sànset: Espero que no! Que algun dia em demanin el passaport a Barajas i allò tan clàsic de "turismo o negocios". I contestar-lis, "Negocios, soy catalán" :D

    ResponElimina
  29. Bona ficció en una situació històrica. respecte a la possibilitat de tenir las sort de Flandes, potser sí, però encara ens costarà una mica.

    ResponElimina
  30. Quin relat més fantàstic. I d'un sol cop lliurar-se de la monarquia espanyola i del Papa no està malament, quina jugada!!

    ResponElimina
  31. Josep B.: Gràcies i Benvingut! Serà qüestió de posar-s'hi seriosament com ells fa temps!
    Pd40: Gràcies i Benvingut/da! Sí, dos ocells d'un tret!

    ResponElimina