Boston Tea Party

El 16 de desembre de 1773 un grup de ciutadans de Boston, farts dels impostos que els imposava el govern britànic, es varen disfraçar d'indis i van llançar el carregament de tè d'un vaixell al mar. El govern britànic va pensar que no era un acte representatiu del que importava realment a la gent. Quan se'n varen adonar ja s'havia reunit el Primer Congrés Continental i havia nascut un nou país amb la unió de tretze colònies. Ara us diran que el que va passar ahir no representa el que importa realment a la gent ni que no es va arribar a percentatges significatius, que no deixava de ser una consulta de costellada. Doncs si tant confieu en guanyar-la i que siguem bons espanyolets i que ens continuem deixar prendre el pel. Per què no en convoqueu un de veritat? Ja sabem que a Madrid existeix l'art del ninguneo, de fer veure que alguna cosa no és veritablement important. Però més d'una cancelleria europea, amb una mica de formació s'ha adonat que ahir vam fer el nostre pròpi BOSTON TEA PARTY. Ara només ens falta trobar líders de la talla d' Adams, Jonhnson, Revere, Franklin, etc.

Llàgrimes

A vegades no cal que es vegin les llàgrimes per saber que he plorat. A vegades, només cal aixecar-se al matí. Mirar per la finestra i veure com la Lluna minva, Orió i el seu fidel gos es van amagant. Sentir com el fred del matí s'apropia del cos. Hi ha buidors que no es poden omplir. Hi ha silencis que fan més mal que els crits. Hi a gestos que fan més mal que els cops de puny. Com quan t'acarono i sembla que t'hagi tocat un llimac. Llavors és quant sento les llàgrimes com pugen, com lluiten per sortir. Però allí es queden, darrera la veueta que diu Els homes no ploren. Cert, els homes no ploren Die Männer sind Rechte nach dem Sturm, com diu la cançó.

*Els homes s'estan drets sota la tempesta.( Així no es veu que ploren)

Memòria

Aquest matí he fet un viatge per la memòria, un viatge amb un R4 blanc,  pel país dels R4 plens de capses de pomes al darrera sobre una saca. Resseguint el rec, ara buit, que porta l'aigua als camps d'arròs. Aquest matí he fet un viatge per la memòria, resseguint la ruta que es feia en tartana per anar a festa major. Aquest matí m'ha sorprès la mola fosca de la torre de l'homenatge del castell de Peratallada mentre venia de Palausator. Aquest matí he vist tres falcons, una aguilot, dues cigonyes, fotjes i esplugabous, gavines i gavians acotxar-se per que ve el mal temps, s'acosta aigua o tramuntana? El castell del Montgrí no duia mantell, pluja no serà, serà Tramuntana. Avui com sempre que passo pel davant, no he anat a Sant Iscle ni he trencat cap a Llavià i Serra. Aquest matí he vist creuar als francesos pel gual de Gualta en mig de la boira que s'estenia per sobre el Ter. De fet des de fa dos cents anys que els seus fantasmes, i els dels meus re-re-rebesavis, que suren sobre el Ter quant hi ha boira. I en un revolt m'ha semblat veure el Comte d'Empúries, i els notaris, i la Comtessa de Barcelona i tot de gent gran i menuda e cavallers e senescals... prop de l'Església de Sant Feliu de Boada mentre discutien els termes i límits de l'Alou d'Ullastret, però ha sigut només un moment, com el batre d'ales d'una garsa.

Avui he conduit de bon matí per tot de camps termenats, flanquejats per xifrers, que segueixen l'ager publicus  d' Emporion. des de fa més de dos mil anys. Avui he conduit pel meu rera país  i la meva memòria.

Cançons

Hi ha cançons que t'envolcallen com una flaçada a les nits fredes. Cançons a cau d'orella mentre t'adormies. Hi ha cançons que t'omplen de melangia. Hi ha cançons que et fan inflar el pit i agafar el fusell i sortir al carrer Aux armes, citoyens! Formez vos bataillons! Marchons! Marchons! hi ha cançons que et parlen de les espatlles on plorar Don't give up 'cause you have friends. Don't give up you're not beaten yet. Hi ha cançons que només pertanyen als amants because the night belongs to us...

Hi ha cançons que t'arriben de cop, mentre condueixes, com per casualitat i s'agafen a la memòria i després resulta que vas veure la publicitat de l'actuació de la cantant i et va fe gràcia el nom del grup i llavors resulta que la canço que no pares de repetir-te des de fa dies era d'ells.

Això em va pasar amb Anna Roig i L'ombre de ton chien.

I una cerca absurda per Internet em va portar a una cançó, a una balada estranya, amb atmosfera gòtica, tot i la llum austral que la emmarca.

I com que no sé penjar vídeos ací, us regalo els dos enllaços

Anna Roig i L'ombre de ton chien Je t'aime

i

Kylie Minogue & Nick Cave - Where The Wild Roses Grow 

Espero que us sorprenguin tant com a mí.

  

In absentia

Per Swà, pel sol fet de llegir-me.


Per més que vaig siluetejar els seus cosos, i vaig reposar el cap en les seves espatlles. Per més que vaig contar totes les pigues i em coneixia el solc de cada arruga, el gust de cada plec, mai varen ser realment meves. Sempre, en un moment o altre, tenien la mirada perduda en un horitzó pregon on jo no hi era.

Fireta

fireta [ de fira] fem. JOCS
Estris de cuina petits, fets de terrissa, llauna, etc., per a jugar a cuinar.


Del diccionari de la GEC...

País de fireta, de joguina. Que quan cauen quatre gotes d'aigua tot se'n va a can pixa com deien a casa. Un país desencisat, sense horitzó. On el subdirector de La Vanguardia (Española) declara que si fóssim independents l'endemà ens convertiríem en un protectorat francès com el 1640. Amb uns arguments patètics que qualsevol estudiant de 1er de polítiques, o d'història li podria rebatre. País de Fireta esporuguit. Un país de fireta on cada dia, a la cantonada més visitada de Barcelona hi ha un romanès gerxo ensenyant les seves misèries. Aquest home no durava així ni cinc minuts a París al costat de qualsevol monument de la grandeur francesa. Us imagineu per un moment un romanès brut, esguerrat, descamisat per ensenyar les cicatrius al costat de la flama eterna del soldat desconegut, allà, sota l'Arc de Triomf? És que no té temps d'arremangar-se la camisa que ja és davant d'un tribunal aplicant-li la llei sobre mendicitat. I després d'un parell de mesos a l'ombra se l'expulsa. De fet, aquest SDF, el van plantar a la frontera de la Jonquera i avall que fa baixada. Aquí, ni la Guàrdia Urbana, ni els serveis socials es plantegen retirar-lo de davant de la casa Batlló, de fet fa joc amb les corbes Gaudinianes. Els Mossos no intervenen perquè no és competència seva i prou feina tenen a aguantar el que tenen per a Conseller. País de Fireta on els Criptocomunistes volen implantar la ISO al cos de Mossos d'Esquadra i com a tota ISO hauràn de donar un questionari de satisfacció als clients (detinguts) és que ens em begut l'enteniment tots?La policia és per a protegir i servir als ciutadans, no als delinqüents.
País de fireta on quatre pijo-progres per una mal entesa multi culturalitat volen canviar Nadal per vacances d'hivern i Setmana Santa per vacances de primavera, no fos cas que s'ofenguessin els altres. Digueu-li a qualsevol nen que no es fa tió a l'escola, que no es fa castanyada perquè no s'enfadin els dos sarraïns de la classe i la mestra que es va fer feminista perquè no sucava a la facultat. No és un fet religiós, és un fet cultural. I si no preneu exemple de la república laica per excel·lència. El xador no es benvingut a l'escola francesa ni a la república.
País de fireta. On una estació remodelada i acabada d'inaugurar li vesa l'aigua per a tot arreu quant plou. I ja no us dic com baixava l'aigua a l'estació de Passeig de Gràcia.
País de fireta. On la darrera maniobra per escanyar-lo és crear una low- cost d'Iberia per potenciar encara més Barajas i putejar el Prat.
País de fireta on la majoria de la classe empresarial i política encara es pensen que el seu mercat natural són els quaranta milions de penjats de l'oest que ens boicotegen i ens ofeguen econòmicament. Pallussos, el vostre mercat natural va de l'Atlàntic als Urals, i si no espavileu aviat, vindrà un Belga, o un Danès, o un Letó, o un Txec ( països amb una mida com la nostra) i us fotrà el mercat a vosaltres.
Jo de gran vull un país que funcioni i deixar de jugar amb fireta. Per que jo me'l crec el meu país. I que ningú me'l toqui. Encara que sigui de fireta.

Calma

Després de la tempesta ve la calma. La calma de que el merder el tenen els altre, els pirates, els escorpins, els escurçons, i demés patuleia que pobla el meu despatx. Calma després de fer més de 400 km. per aquestes terres de Déu i perdrem dins d' Igualada i Lleida. He arribat a la conclusió que a la que surts de casa tot, tot, tot està mal indicat i tot i que vagis amb el planell de Google maps amb la ruta; l'economia no dona per a un GPS per al cotxe d'empresa, els diners es llencen en estudis de Feng Shui pel despatx del Mànager. T'acabes perdent. Sempre apareix una obra no planificada o un segurata amb l'electroencefalograma pla et diu que no pots girar per on vols, - És que sóc expositor, que no ho veus capullo, que sóc l'únic que va amb coll i corbata a les deu del matí per Igualada i en dissabte.
A Lleida va ser més divertit. En tornar cap el cotxe aparcat els neteja-parabrises estaven farcits de fulls volants, també coneguts per flyers de totes les cases de putes hagudes i per haver al voltant de la capital de la terra ferma. Fins i tot amb això són diferents els de la terra ferma. Això de no tenir la mar aprop.
Després a la nit i a l'alçada de Manresa un bon xàfec d'estiu, d'aquells que no veus tres en un burro durant deu minuts. El plaer de conduir amb la carretera sense camions, escoltant bon jazz i recordant que no t'has atrevit a demanar telèfons de gent d'Igualada, de Lleida, de Manresa...
Sort de la bona gent del territori, que ajuda a que les coses surtin bé i que et dona secretes alegries, com conèixer la primera empresària independentista declarada. Espanya, tremola.
I als del despatx, que els donin amb una canya escardada fins que els hi agradi. Avui he decidit estar en calma.