Preciosa aranya, a fe, i encertades paraules. Un dia posaré al blog una teranyina espectacular feta entre el porxo i el capó del cotxe. Ens va saber greu marxar. Era gegantina. No mato mai cap aranya de dins de casa: les faig baixar amb l'escombra de raspall, poso una copa de plàstic damunt i una cartolina sota i les tiro al jardí, que s'espavilin.
Pel que fa al tel de la llet, a molta gent li fa mania, però a mi m'agrada moltíssim. A Benasc, la meva tia recollia la nata de bullir la llet i en feia uns bunyols farcits que eren una delícia. Altres temps, altres àmbits, que deia en Truman Capote.
Quina metàfora més maca aconsegueixes amb la blonda i punta de coixí. Molt ben trobat!!!
ResponEliminaJoana: Gràcies, vinguen de tu és tot un elogi.
ResponEliminaI quina mala idea que tenen els coixins que fa!
ResponElimina*Sànset*
sorprenent la imatge i ben teixit el text!
ResponEliminaSànset: Mala idea?, no. Només el que la natura i la maledicció li dicta.
ResponEliminaIsabel: Gràcies, també un elogi vinguen de tu.
Preciosa aranya, a fe, i encertades paraules. Un dia posaré al blog una teranyina espectacular feta entre el porxo i el capó del cotxe. Ens va saber greu marxar. Era gegantina.
ResponEliminaNo mato mai cap aranya de dins de casa: les faig baixar amb l'escombra de raspall, poso una copa de plàstic damunt i una cartolina sota i les tiro al jardí, que s'espavilin.
Pel que fa al tel de la llet, a molta gent li fa mania, però a mi m'agrada moltíssim. A Benasc, la meva tia recollia la nata de bullir la llet i en feia uns bunyols farcits que eren una delícia. Altres temps, altres àmbits, que deia en Truman Capote.
rebut :)
ResponElimina