Aleshores em ve al cap la frase final del primer volum de Le combat ordinaire, un dels nostres tebeos favorits, d’en Manu Larcenet. Breument: després d’un allunyament causat pel pànic als canvis, el llop solitari torna a ella, que s’estranya de veure’l.
-Mais... Qu’est ce qui t’arrive? –pregunta ella.
Hi ha una vinyeta sense paraules i, a la següent, ell només és capaç de dir un mot.
-T... tout...
Ella se’l mira,esperant que ell acabi al frase, cosa que finalment ell fa.
-Tout est mieux avec toi que sans...
Agrair a LEBLANSKY que m'ha descobert aquest còmic. Genial, moltes gràcies.
Així si en teniu ocasió no deixeu de llegir-lo.
Alyebard, m'agrada que t'agradi :)
ResponEliminaI els altes tres volums estan a l'alçada del primer, o millor encara. És una obra rodona.
LEBLANSKY: Cert, ahir vaig devorar, deglutir, gaudir dels quatre. És una obra rodona on qualsevol que hagi passat dels 30 si pot veure identificat. I després diuen que els còmics són per a mainada.
ResponEliminaSembla interessant.
ResponEliminaI el nostre "dialecte de dalt" s'entén prou bé...
*Sànset*
Sànset i utnoa: I tant, de fet hi ha la versió amb el "dialecte del costat" però millor sempre amb les V.O. ( si es poden entendre, òbviament)
ResponEliminaLarcenet és genial. Prova també els seus altres llibres, valen molt la pena (tot i que els 4 volums dels combats ordinaris són del millor).
ResponEliminaQuina raó tens! Devorant aquests àlbums, em sento identificada amb tu! Em va passar el mateix. . .
ResponEliminaLes recomanacons de Leblansky són moltes i bones, àlbums, llibres, pàgines web de suscripcions, tot un món de fantàsies!
Alyebard,et segueixo!
SM: Sí ha estat tot un descobriment, ja estic fent la recerca. Tot i que jo sóc més de Bourgeon però no faig fàstics a cap còmic francés. N'hi ha de genials.
ResponEliminaCarme J Benvinguda!, cert sobre les recomanacions de Leblansky, però em sembla que a tu te les fan a cau d'orella ;-)