El pobre Dilbert deu treballar molt a prop meu o té com a cap d'àrea un clon del Gos Beta que córrer per aquí. Com que estem de retallada el Gos Beta fa temps que va decidir ,mentre treia el seu nas de dins el cul del mànager, que a certa fira només hi assignaria una quantitat X molt inferior de la que realment es necessita per a cobrir-la. Així que avui quan se n'ha adonat tot son presses per a trobar-hi solucions. Per això no tinc temps de comentar que tot el que volia sobre la manifestació de dissabte, sobre les giragonses que es fa sobre si senyera o lema, etc. Però no pateixo, l'Ajuntament on hem de fer la fira encara no deu haver decidit encara el preu per metre quadrat ( la fira és al novembre) i amb una mica de sort aquest tardor el Gos Beta estarà posant el nas al cul d'un nou mànager, si el deixen. Jo continuaré amb els meus somriures zen, anant a les fires i donar servei a les empreses que estimen el seu producte, que fan un esforç per a tirar endavant i sentin-me orgullós quan una empresa que conec els donen premis altre cop. Quin any que porteu, no Olicatessen?
Es distreuen, ens distreuen en com ha de ser la pancarta.Si mitja o sencera, si "som una nació" i si "tenim dret a decidir"...Que si la senyera...sembla un parvulari i ja som GRANS !!!
ResponEliminaFas bé de defensar i estimar les empreses que fan mmm aquest bon oli i el somriure zen m'ha tocat el cor :)
Bon estiu i gràcies per passar per casa!
Joana: Cert, és una rebequeria de criatures. Sempre procuro repartir somriures Zen durant el dia. I quan algú fa una feina com la que fan ells se'ls ha de defensar fins a la fi del món. Jo per feina a vegades em veig obligat a vendre fum; ells tenen un esforç diari i un producte. Són els que aixequen el país cada dia. Per això tenen tot el meu respecte i estimació.
ResponEliminaBon estiu i gràcies per passar-te pel meu raconet.
De tant en tant setà molt bé repartir somriures, a mi m'agradaria fer-ho sovint, però de vegades és impossible.
ResponEliminaJoana: Cert, no hi ha com un somriure per a aturar un xàfec, o agafar-s'ho tot em plan Zen. N'hi ha que viuen de barallar-se amb els altres, amb mi no poden :D
ResponEliminaEm sento afalagada! aix... és que els que som de pagès, aquestes coses ens fan posar vermells!
ResponEliminaPer somnriure, zen o no zen, sempre podeu venir per Els Torms. La tranquil·litat que s'hi respira i la pau que dona aquest lloc, carrega piles de debó. ;0)
Emma: Res de posar-te vermella, que jo també vinc de pagès. Us mereixeu això i més! i no m'ho diguis dos cops que em planto a Els Torms a veure com creixen les olives ;0)
ResponEliminaGenial això del somriure zen, em sembla que jo també haurè de posar-ho en pràctica en més d'una ocasió, haw, haw!
ResponEliminaLEBLANSKY Van molt bé, i si repeteixes el mantra mental: Acagaralavia,acagaralavia,acagaralavia,om,acagaralavia encara són més efectius :D
ResponElimina