dimecres, 28 de juliol de 2010

La Lluna ja s'ha post i les Plèiades




δέδυκε μεν ά βελάννα καί Πληίαδες, μέσαι δΐ
ς, παρά δ' ΐρχετ' ώρα, ϊγω δε μόνα κατεύδω




La Lluna ja s’ha post i les Plèiades;
És mitjanit, les hores passen.
Jec sola.  

Safo

Traducció lliure d'Alyebard.




La poetessa marca el moment de l’any i l’hora del dia La Lluna ja s’ha post i les Plèiades Ens situa en el seu entorn immediat i ens confessa el seu desig no conclús, insatisfet, ardent Jec sola. Amb poques paraules la seva expressió directe i plana no és una consciència que confessi o insisteixi. Parla com sense adonar-se’n, sense proposar-se “poetitzar". La seva expressió planera es sustenta en una realitat propera que encara ens sorprèn per la seva frescor. Tot i el temps que ens separa d'ella. Parla amb primera persona del món complex i íntim de l’amor, com si fos natural que tot es reduís a aquesta incalculable veritat. Presenta el desig sola com una potència irracional, poderosa i exposa les oscil·lacions de l'ànim i la supremacia de la bellesa i el sentiment.


Seguint la proposta de l'Helena Bonals 

5 comentaris:

  1. Una interpretació magnífica. M'alegra molt llegir un altre joc interpreta'm propsat per Helena. Jo els he llegit tots. Ella va posar a les bases que deixarem el poema i l'anàlisi als seus comentaris i els trauria en un post. Si no ho fas així igual no se n'adona.
    T'animes a seguir els haikus??? Vinga!!! que ja hi ha cua i els que t'he vist estan molt bé!!!

    ResponElimina
  2. Ja l'he penjat al meu bloc!
    Amb un enllaç aquí en el títol.

    ResponElimina
  3. Joana: Gràcies, potser en cau algun més quan torni de vacances.
    Helena: No arriba al nivell dels teus, però al final m'he decidit. Gràcies.

    ResponElimina
  4. Un missatge de solitud, però també de reflexionada calma.

    *Sàsnet*

    ResponElimina
  5. Sànset: Cert, però una mostra més que els clàssics són encara vigents.

    ResponElimina