divendres, 2 de juliol de 2010

Ofèlia

 

Quan la van treure ofegada de la bassa,
jo sabia que l’havia besada cent vegades sota l’aigua
-aranya, teixidor, cap-gros,
ombra de fulla de codonyer,
vol rasant de libèl·lula,
verdet de bassiol d’estiu,
melic de poma enfonsada, poma?
de cara verda, gerda de créixens,
cabells de planta aquàtica, sedosa, filosa, lli endormiscat,
tel apagat d’ulls engolits, per quí?
cadàver nostàlgic ofegat cent voltes, on m’esperaves?
la teva olor era escampada arreu,
continguda en milers de larves llefiscoses,
els teus pits empassats amb golafreria,
succionats en el silenci de vellut viscós.

Tota aigua em retornava la teva imatge,
però no sabies una cosa:
tenies les mans massa fredes.

XIRINACS, Olga Óssa Major
 

7 comentaris:

  1. Homenatge a dos autors que he redescobert recentment, els prerafaelites i la poetessa Olga Xirinacs.

    ResponElimina
  2. quina poesia tan preciosa.....

    ResponElimina
  3. Emma: Sí, de tant en tant hi penjo imatges o poemes que m'agraden i he descobert l'Olga Xirinacs i la imatge hi lliga perfectament. Aviat un d'oli o fires...

    ResponElimina
  4. Però qué bonica!!! Quina bona... lliga que fan la imatge (del quadre que és preciós! És un dels meus favorits) amb les paraules... Preciós el teu post!

    ResponElimina
  5. Ada: Gràcies, no vaig poder resistir la temptació d'unir-los. M'encanten els prerafaelites. Has tingut l'ocasió de veure'l a la Tate Gallery?. Jo encara no.

    ResponElimina
  6. Alyebard, mai no he pogut trobar el quadre d'Ofèlia a la Tate, sempre està prestat (fins i tot tinc els meus fubtes que realment hagi estat algun cop allà). Genial el poema de la Xirinacs!

    ResponElimina
  7. LEBLANSKY: Bé, totes les enciclopèdies diuen que és allà. Gràcies per l'avís. Serà qüestió de trucar-los i demanar si el tenen deixat abans de fer cua. I l'Olga ha estat tota una troballa.

    ResponElimina