dissabte, 15 d’octubre del 2011

Dotze d’octubre. Res a celebrar

 
Jo pensava passar-me el dia fent el gos aprofitant que 
els colonitzadors em donen un dia de festa, tal com un 
Brassens qualsevol...
 
Le jour du Quatorze Juillet
Je reste dans mon lit douillet.
La musique qui marche au pas,
Cela ne me regarde pas.
 
Però la guardiana de la cova tenia una altra cosa programada...
Fa temps que li rodava pel cap que el petit despatx s’havia de 
convertir en la cambra de la nena. 
Es el problema de tenir parelleta.
Hi ha un moment que els has de separar. 
I jo, burro de mi, pensava que tenia molt, molt de temps per endavant.
Posem, quan li comencin a créixer els pits i vulgui un espai per a ella.
Il·lús.
El gran ara comença a tenir deures i la petita,
com a bona fèmina,
li dona per jugar amb tota la parada de barbies, winxs, 
i demés nines just quan l’altre ha d’estudiar. 
El resultat normal és: - Mamaaaa, la M. no em deixa fer els deures
 – Maamaaaa, el tete no em deixa fer una aventuraaaa.
I clar, a la guardiana de la cova li va venir la urgent necessitat 
de remodelar cambres i canviar les coses de lloc. 
Ja fa dies que va aparèixer i em diu: He anat a comprar mobles 
per la nena. Merda! 
Això vol dir, que adéu despatx. És a dir, adéu a l’últim racó de 
casa on em podia refugiar amb les meves cabòries. 
Llavors va venir la fase desembaràs:
- He vist uns prestatges de color 
cirerer al Bauhaus, que els d’IKEA només els fan en blanc.
(traduït del femení al masculí vol dir: Ves al Bauhaus, 
troba els prestatges que t’he descrit de manera 
superficial, munta’ls i trasllada tots els llibres 
del despatx al menjador.) 
Així es va fer...total no ha de ser pitjor que 
muntar uns d’IKEA.
 
I tornant al 12-O. 
lleva’t - mmm, vull dormir més, que ahir vaig
aprofitar per estudiar fins les dues.
És que soc UOCu, però això és una altra història.
Però si et vaig dir fa dies que avui mouríem els 
armaris 
(traducció masculí al femení: 
devia posar cara d’escoltar-te,
però no recordo res d’això, glups)
 
Així que després de buidar de tot i més 
– ei, mira el CD de Farinelli que no trobava-
i si llencem aquestes bosses que ja no portes? 
I si es tornen a posar de moda? Perquè 
guardes aquesta samarreta vella?
 – coi, la meva samarreta de la sort!-  on deuen ser els 
meus calçotets de la sort per a sortir a lligar?...
Bé, ara es tracte de moure un armari en una altra cambra,
que està en angle recte a la de l’armari 
i que té el sostre més baix.  no passarà i per tossudes les 
ripollesses. 
Però de moment les possibilitats de canvi de la matèria de la 
física quàntica no són aplicables als armaris.
Així que després de demostrar-li empíricament que no passava, 
es va aplicar el pla B: desmuntar-los.
Sembla senzill, però els dissenyadors de mobles tenen la mania 
d’amagar els cargols, visos 
i demés coses que aguanten les estructures en els racons més
insospitats. 
Això vol dir que per a desmuntar els laterals has de treure primer
els calaixos i per a treure els calaixos has de desmuntar les portes.
Arggg. 
I precisament el dia que el necessites el tornavís elèctric s’ha quedat 
sense bateria. 
 
Doble Arggg.!
 
Així que ha base de petites recarregues, entre porta i porta, 
entre lateral i sostre i base aconsegueixo desmuntar-lo,
traslladar-lo i muntar-lo. 
Crec que en aquest moment ja estic deshidratat, 
doncs suo per tots els porus des de fa hores.
Finalment els dos armaris són a les seves respectives noves cambres,
ara només falta moure l’armari cantoner
d’un costat a l’altre. I sense buidar!!.
Recordo haver llegit que es té més força a les cames que als braços, 
així que faig una mica d’espai, mi recargolo, m’assec a terra i a força 
de cames el vaig movent mil·límetre a mil·límetre.
Llavors toca fer-li el gir. 
Aquest cop amb els braços i fent baixar tot el santoral i totes les
divinitats greco-romanes i egípcies. 
no estàs content de tota la feina feta? em diu la guardiana de la cova.
Sí, molt, però tinc agulletes a llocs que no sabia que podia tenir-ne. 
I arriba la matinada del tretze, sona el despertador i tot fent el commuter 
me’n vaig al despatx.
A veure quina cabronada m’ha preparat el Gos Beta i el No mànager.
Zen.

10 comentaris:

  1. http://www.youtube.com/watch?v=zIb53kn9fC4
    La música et farà sentir millor.
    Jo vaig escombrar i fregar com una maruja en ves de corretgir exsàments, i goita, tan panxa! :) Una abraçada...

    ResponElimina
  2. Ànims, campió!

    Jpmerch (Ja està fent la punyeta el Google amb els perfils)

    ResponElimina
  3. je je, jo vaig tenir que canviar el meu despatx de 25 m2 pel rebost de 3x2 m, on estic confinat fins al final dels meus dies...i si, desmuntar armaris que fa deu anys vas muntar es l'ostia. Però al final me'n vaig sortir. Ara, l'estiu me'n vaig al balcó perquè el despatx 3x2 es converteix en un forn! oooommmmm

    ResponElimina
  4. No et queixaràs, Alyebard. Amb tota aquesta activitat et vas estalviar la desfilada del paseo de la Castellana, hehe...

    ResponElimina
  5. Ufff, quin cansament. Podríem estar parlant d'un règim d'esclavitud? A veure si "el día de la raza" resulta que és un tallat descafeïnat al costat del flagell de la guardiana de la cova! ;p

    ResponElimina
  6. I que farà ara sense el seu racó? On es reclourà quan vulgui tranquilitat? Sr. Alyebard, el seu relat és d'un realisme tal, que sense ànims d'ofendre, el compadeixo. Si vol li faig un despatx a casa meva, encara em sobren habitacions ;)

    ResponElimina
  7. Està clar que la dona mana. Amb aquell subtil art de fer creure a l'home que segueix sent ell qui porta els pantalons a casa... =P

    ResponElimina
  8. ...jo m'he passat tot el cap de setmana muntant i demuntant armaris, lleixes, canviant llibres de lloc, etc... No tinc descargolador mecànic. Tinc els dits amb butllofes... :-( T'entenc tant!!!

    ResponElimina
  9. Hauràs de buscar un altre lloc on refugiar-te amb les teves cabòries...
    Ara l'exercici que vas fer segur que t'ha deixat en forma per ...tornar-hi!
    bona setmana Alyebard!

    ResponElimina
  10. cantireta: Això sí! un flashback als 80! Gràcies!
    Jpmerch: Gràcies! ( coi de google)
    Aris: Afortunat! t'han deixat un 3x2. Tot un luxe
    Ferran: Cert, em vaig perdre la cabra de la Legió. Però per un dia que hagués pogut fer el gos dins el llit...
    El porquet: Esclavatge? No, està inclós amb la dot i l'aixovar, llàstima que no ho expliquin a la facultat i ho descobreixis a casa :D
    noVa: noVa, vos no ofeneu mai, és veritat de la bona. Vigili amb el que ofereix, que es podria fer realitat. Amb poc espai em conformo ;-)
    Yáiza: Que en fa d'anys que vaig descobrir-ho! Quan jo arribo, ella en torna :D
    tirantlobloc: Llavors sap de què parlo. El compadeixo, i compris un tornavís elèctric per el proper atac IKEA.
    Joana: El busco, el busco! Bona setmana Joana!

    ResponElimina