Sense paraules

by Alyebard

Des del Baix Empordà ahir al capvespre. Sense paraules.

Ja és massa tard per a les disculpes (#adéuanglaterra)

John Trumbull's painting, Declaration of Independence

Tal dia com avui, tretze colònies van dir #adéuanglaterra, però a la manera del segle XVIII. Van triar representants per a cada una d'elles, els van reunir en un congrés continental, van escriure 

"We, therefore, the Representatives of the united States of America, in General Congress, Assembled, appealing to the Supreme Judge of the world for the rectitude of our intentions, do, in the Name, and by Authority of the good People of these Colonies, solemnly publish and declare, That these United Colonies are, and of Right ought to be Free and Independent States; that they are Absolved from all Allegiance to the British Crown, and that all political connection between them and the State of Great Britain, is and ought to be totally dissolved; and that as Free and Independent States, they have full Power to levy War, conclude Peace, contract Alliances, establish Commerce, and to do all other Acts and Things which Independent States may of right do. And for the support of this Declaration, with a firm reliance on the protection of divine Providence, we mutually pledge to each other our Lives, our Fortunes and our sacred Honor."

(trad.)
"Per tant, els Representants dels Estats Units d'Amèrica, en Congrés General, apel · lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en el Nom, i per l'autoritat del bon poble d'aquestes Colònies , solemnement fem públic i declarem: que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per dret, Estats lliures i Independents; que queden lliures de tota lleialtat a la Corona Britànica, i que tota connexió política entre elles i l'Estat de Gran Bretanya, és i ha de ser totalment dissolta, i que com Estats Lliures o independents, tenen ple poder per a fer la guerra, concertar la pau, concertar aliances, establir comerç i fer tots els actes i providències a que els estats independents poden per dret. I en suport d'aquesta Declaració, amb una ferma confiança en la protecció de la Divina Providència, entestem la nostra vida cada un d'altres, les nostres fortunes i el nostre sagrat honor. "

Nosaltres ho fem via twitter #adéuespanya #tenimpressa ja que de moment els nostres 365 reprentants no estan gaire per feina. 

Però, nosaltres el poble, de moment ja estem 51% - 21% -21%. Recordeu que de mica en mica s'omple la pica. I que el mateix Thomas Jefferson escrivia mesos avans del July 4th, 1776

Believe me, dear Sir: there is not in the British empire a man who more cordially loves a union with Great Britain than I do. But, by the God that made me, I will cease to exist before I yield to a connection on such terms as the British Parliament propose; and in this, I think I speak the sentiments of America.

—Thomas Jefferson, November 29th, 1775

"Creu-me, senyor: no hi ha en l'imperi britànic  un home que estima a una més cordial unió amb la Gran Bretanya que jo. Però, pel Déu que em va fer, que deixaré d'existir abans de cedir el pas a una connexió en els termes que proposa el Parlament britànic, i en això, crec que parlo dels sentiments dels Estats Units."

Com diuen a la cançó, Ja és massa tard per a les disculpes.



I mireu quina joia!! Famosos llegint el text íntegre de la Declaració.

Adéu, Brian

http://sensepreses-brian.blogspot.com.es/2012/06/comiat.html

Ens ha deixat.

Només dir-vos que no el coneixia en persona, com altre gent de la catosfera, no he tingut ocasió de desvirtualitzar-me amb gaire gent. Però el seguia i alguna vegada m'havia comentat alguna entrada.
Una abraçada a la seva família i un adéu, Brian (Toni Mont)

Fahrenheit 451

Portada de la primera edició

El vaig llegir fa temps, i em va encantar tant per la trama com per les qüestions que planteja. I sempre m'ha quedat el dubte. Quin llibre memoritzaria per a salvar-lo? I vosaltres, quin llibre salvaríeu dins de la vostra memòria per a poder-lo transmetre als altres? Podria la nostra societat sobreviure a la desaparició de la lletra?, tornaríem altre cop a una societat de transmissió del coneixement de manera oral?

Un petit suggeriment, aquest cap de setmana llegiu-vos Fahrenheit 451 o Cròniques Marcianes o L'home il·lustrat . Després de la seva lectura no sereu millors ni pitjors persones, però potser sí una mica més savis.

És el meu petit homenatge a Ray Bradbury que ens va deixar el passat dia 5.

Com a nota curiosa, ens va deixar amb el trànsit de Venus. Casualitat?

Visibilitat del trànsit de Venus via NASA

 

Forgotten sunglasses

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008

- Mama, mama!

- Què vols, Laura?

- Aquella senyora s'ha deixat les ulleres!

- Doncs l'avisarem.
La meva filla de quatre anys ve corrents, amb les ulleres a la mà - Mama, guaita, hi ha uns  ulls dibuixats - crida tota feliua.

Els ulls dibuixats de les ulleres em miren fixament i també tot el que els envolta. Llavors d'un racó de la memòria em ve la veu de l'àvia Quitèria, la de Menorca - És una bubota que ha perdut ses ulls. Si mai ajudes una bubota es bé que li facis te'l tornarà doblat i es mal que li facis te'l tornarà manco vegades. No s'ha de fer babarotes a ses ànimes des purgatori.

Així que segueixo el consell i acostant-me a un tamariu que hi ha al final de la platja l'ensenyo a les ulleres i també el que l'envolta; perquè la bubota en tingui un punt de referència. El tamariu florit, a la tarda, deixarà anar tot el seu olor i la bubota podrà trobar-lo amb el nas. Deixo les ulleres a la branca més baixa, per que siguin fàcils de trobar.

- Laura, vols un gelat i anem als gronxadors?

- Sííí,  crida i arranca a córrer cap a la parada de gelats - Ella ja no pensa ni amb la dona que camina platja enllà ni en les ulleres.

Surto a la nit, a fumar-me un porro sota l'olivera del pati. I a contar estels. He agafat una flassada vermella per si refresca. 

Entre les arrels hi ha un paquet. No recordo haver-hi deixat res. 

Estripo el paper sense respectar els plecs ni el cel·lo. Dins, un gosset de peluix, igual que el que va perdre la meva filla fa una quinzena, també una tarda que vam anar als gronxadors de la platja i a menjar un gelat. I una arracada de plata, igual a la que tinc desada al tocador, que era de l'àvia de Menorca i que no em podia posar doncs feia anys que n'havia perdut la parellera.

Ja el teniu preparat?

xiulet de contramestre

Ja el teniu preparat? A casa som gent de mar i en comptes d'aquests xiulets petits i ridículs que fan servir els àrbitres de futbol o els llargaruts de policia anglès farem servir el que tenim.

Un xiulet de contramestre, de quan és feia la carrera de Cuba i les Antilles amb bric-barques, pollancres, fragates i bergantins. Té un so agut, punyent i costa de fer-lo sortir. Té trampa, com la majoria de les coses de la mar. S'ha de jugar amb el tremolor de la llengua al bufar per arrencar-li la nota i la mà que el sosté obrint-se o tancant-se sobre la boia fan pujar el to de greu a agut.

Pensat per que et sentin a dalt de l'arbrada de la major, una vintena de metres sobre el pont en plena tempesta i on la veu es perdria. Per donar ordres a la marineria, concretes, al moment. Caçar rissos de sobre-juanets, amollar escotes o preparar-se per un timó a la via, no fos cas que el perroquet o la botavara encalci algú i el tiri borda avall cap a la mar color de vi.

Gracies a això, ni 10.000 watts de so podran aturar-lo. No seré a Madrid al partit, però a casa xiularem igual.  De fet, des de 1925 que xiulem per a existir.

I un suggeriment, xiuleu d'esquenes al camp, els que hi sigueu; que les fotos no tenen só. I tothom d'esquenes és una bona portada al New York Times.

Notícies, notícies (fresques?) !

A tots els porcs els arriba Sant Martí

El rumor va saltar com una espurna la darrera Alimentària. Ara, en part, entenc que el Gos Beta  es poses tant nerviós. I el que era un rumor ja és noticia des de fa uns dies. El No Mànager ha estat destituït i ja no mana, l'han enviat a un despatx interior i portarà... Bé no se sap que portarà, perquè des del dia que li van dir que plegués que està malalt i no ha vingut per la casa de bojos on treballo. 

De fet la nova situació tampoc ha portat cap novetat, tenim un nou mànager ( que oportunament rebatejarem) però com que també porta una altre cosa oficial només ve un parell de cops per setmana. Això sí, la seva secretària diu que és accessible i de fet quan es va presentar per sorpresa a la darrera edició del paradís dels hippies a BCN ( Biocultura) va, no us ho creureu, saludar-me!!!

Bé, ara a l'espera de com acaba tot, si deixo de mirar a una paret blanca, si he d'aguantar gaire al Gos Beta i si finalment deixo de fer feines absurdes. La darrera: El Gos Beta va contractar a uns amics del No mànager per a fer les fotos oficials de l'alimentaria. La meitat són impresentables. Mogudes, desenfocades, balanç de blancs mal fet. Fosques o sobre exposades, i mireu que servidor no en té ni idea de fer bones fotos, però amb les reflex que corren fins i tot les hagués fet més bé. Total que es despenja en que trii les fotos per empreses i actes i etc. Un cop ordenades se li gira l'olla i em canvia el criteri, fins el punt que vaig a la cuina un moment, demano suaument que em deixin obrir el calaix on hi ha un ganivet gran i mato una ampolla d'aigua. Un sol cop de ganivet. Ja està. La cap d'administració encara es posa blanca com la cera quan hi pensa. 

Finalment, quan per tercera vegada aconsegueix decidir quin criteri s'ha d'aplicar fa que les envii a les empreses. El Gos Beta es pensa que em fa la punyeta. El que no ha vist és que la majoria d'empreses han contestat agraint el detall i fins i tot un parell m'han qualificat directament de solete ;) Per tant quan es trobin al nou mànager i li comentin, el detall és meu no del Gos Beta :D

I ara que he retornat al blog espero ser més constant. Suposo que necessitava una descompressió.