A la llegenda grega, l'heroi entra al laberint per a matar el monstre amb una troca de fil que l'ajuda a retornar a la sortida. Per aconseguir la victòria, l'heroi necessita ,doncs, de l'ajuda de la dona (Ariadna) i del fil que l'uneix a ella per a sortir.
Ara mateix m'he endinsat en un laberint sense fil i sens Ariadna que m'esperi a la sortida. L'únic que em queda doncs, és anar seguint el camí de laberint fins a trobar el monstre i matar-lo. Llavors, pots ser, més savi a base de donar voltes i voltes, sortiré del laberint.
Per començar estic llegint un llibre sobre Zen i meditació que espero que m'ajudi a arribar al centre del laberint que sóc jo mateix.
Tal dia com avui, tretze colònies van dir #adéuanglaterra, però a la manera del segle XVIII. Van triar representants per a cada una d'elles, els van reunir en un congrés continental, van escriure
"We, therefore, the Representatives of the united States of America, in General Congress, Assembled, appealing to the Supreme Judge of the world for the rectitude of our intentions, do, in the Name, and by Authority of the good People of these Colonies, solemnly publish and declare, That these United Colonies are, and of Right ought to be Free and Independent States; that they are Absolved from all Allegiance to the British Crown, and that all political connection between them and the State of Great Britain, is and ought to be totally dissolved; and that as Free and Independent States, they have full Power to levy War, conclude Peace, contract Alliances, establish Commerce, and to do all other Acts and Things which Independent States may of right do. And for the support of this Declaration, with a firm reliance on the protection of divine Providence, we mutually pledge to each other our Lives, our Fortunes and our sacred Honor."
(trad.) "Per tant,elsRepresentants delsEstatsUnitsd'Amèrica,en CongrésGeneral,apel · lant alJutgeSupremdel mónper la rectitudde les nostresintencions,en el Nom,iper l'autoritatdel bonpoble d'aquestesColònies,solemnementfempúblicideclarem:que aquestesColòniesUnidessón,ihan de serper dret,Estatslliuresi Independents;que quedenlliuresde totalleialtata la CoronaBritànica,ique totaconnexió políticaentre ellesi l'Estatde GranBretanya, ésiha de ser totalmentdissolta,i quecom EstatsLliures oindependents,tenenple poderper a fer la guerra,concertarla pau,concertaraliances,establircomerçifer tots elsactesi providènciesaque els estatsindependents podenper dret.I ensuportd'aquesta Declaració,ambuna fermaconfiançaen la proteccióde la DivinaProvidència,entestemla nostra vidacada und'altres, les nostresfortunesi el nostresagrathonor."
Nosaltres ho fem via twitter #adéuespanya #tenimpressa ja que de moment els nostres 365 reprentants no estan gaire per feina.
Però, nosaltres el poble, de moment ja estem 51% - 21% -21%. Recordeu que de mica en mica s'omple la pica. I que el mateix Thomas Jefferson escrivia mesos avans del July 4th, 1776
Believe me, dear Sir: there is not in the British empire a man who more cordially loves a union with Great Britain than I do. But, by the God that made me, I will cease to exist before I yield to a connection on such terms as the British Parliament propose; and in this, I think I speak the sentiments of America.
—Thomas Jefferson, November 29th, 1775
"Creu-me,senyor:no hi ha enl'imperibritànic un homeque estimaa una méscordialunióamb la GranBretanya quejo. Però, pel Déuque em va fer,que deixaréd'existirabansde cedirel pas a unaconnexióen els termes queproposael Parlamentbritànic,ien això, crec queparlo delssentiments delsEstatsUnits."
Com diuen a la cançó, Ja és massa tard per a les disculpes.
I mireu quina joia!! Famosos llegint el text íntegre de la Declaració.
Només dir-vos que no el coneixia en persona, com altre gent de la catosfera, no he tingut ocasió de desvirtualitzar-me amb gaire gent. Però el seguia i alguna vegada m'havia comentat alguna entrada. Una abraçada a la seva família i un adéu, Brian (Toni Mont)
El vaig llegir fa temps, i em va encantar tant per la trama com per les qüestions que planteja. I sempre m'ha quedat el dubte. Quin llibre memoritzaria per a salvar-lo? I vosaltres, quin llibre salvaríeu dins de la vostra memòria per a poder-lo transmetre als altres? Podria la nostra societat sobreviure a la desaparició de la lletra?, tornaríem altre cop a una societat de transmissió del coneixement de manera oral?
Un petit suggeriment, aquest cap de setmana llegiu-vos Fahrenheit 451 o Cròniques Marcianes o L'home il·lustrat . Després de la seva lectura no sereu millors ni pitjors persones, però potser sí una mica més savis.
És el meu petit homenatge a Ray Bradbury que ens va deixar el passat dia 5.
Com a nota curiosa, ens va deixar amb el trànsit de Venus. Casualitat?