(Pseudo)Haiku gamberro o està canvian la lluna

Et lleparé la clivella

fins a fer-te xisclar.

Fruita d'estiu.

Commuting o Sant Tornem-hi.

Doncs sí, ha arribat el terrible dia en que sona el despertador i tornem-hi que no ha estat res. Evidentment només d'arribar a l'estació ja em trobo amb la novetat que tots els trens direcció a la feina surten per una altra andana. Aquests de la Renfe que no saben com marejar més al personal? I, oh sorpresa, dels que baixem cada dia només em trobo a JM i al maleit Bratwurst. Solució d'emergència, m'excuso que és el primer dia i em faig l'adormit. (m'he deixat el llibre, la carmanyola, els cascos per sentir música, etc); si una mica més i vaig a la feina amb xancletes. (però no m'han deixat)

A l'arribar al despatx, em trobo que som quatre gats però el Gos Beta, ha deixat via missatges de correu i post-it tot de feines ridícules per a fer ,com crear carpetes noves al disc dur extern, arreglar no se què dels arxius i esborrar fotos de no se on. Crec que hi ha gent que arriba a l'orgasme quant ordena feines ridícules. I crec que s'ha passat el temps de les meves vacances baten rècords onanístics d'encarregar parides. Bé, és el que hi ha i no podré canviar-ho. Com a mínim la tassa dels tes és al mateix lloc, la cafetera és al mateix lloc i el correu era ple d'spam que m'oferia viagra, feines genials i que la meva entitat bancària havia perdut el meu número secret. No patiu spamers, no me'n recordo ni jo. Tornem a les rutines anyorades. Estic temptat d'anar a plantar naps al costat d'unes oliveres tal com em van oferir. Algú sap si es pot fer melmelada de nap i si té gaire mercat? Respecte a la meva motxilla particular ha minvat en el pes. És a dir, posat a prova i en treva fins pels vols del Nadal. Seguirem informant. 

Per cert, recomanacions literàries post estiu: Criptonomicon (l'he recuperada i encara em peto de riure, els tres volums :D)

Haiku d'estiu

Tempesta d'estiu.

 vacances fugisseres,

enyor de rutines.

Tancat per vacances

Doncs que em queden molt poques hores per anar-me'n de vacances, ens veiem altre cop a finals d'agost. Que gaudiu molt de les vostres. Que tornem tots amb nous ànims, amb la sensació que les hem gaudit fins a l'últim segon.

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. ....

Bon estiu a tots!

Només una matinada més

Només una matinada més i el despertador no em farà tornar a la crua realitat del no-management, del mal servei dels transports públics, d'estar envoltat d'imbècils, de que es despengin amb un dinar de feina de felicitació de vacances a un dia vista; cony que la gent s'ha d'organitzar! De tornar amb el tren i despertar-me dues estacions més. Va ser curiós, agafo el tren abans d'hora per ser aviat a GRO (doncs tocava recollir els cadells del casal, perquè la guardiana de la cova tenia una reunió de feina); a Passeig de Gràcia em trobo amb M, que feia molt que no ens veiem. Ens posem a xerrar i quan ella baixa a la seva estació puja un paio creuament de hippyperroflauta, cow-boy i gòtic que xerrava sol i se m'asseu a davant,I jo: merda! no duus llibre (tècnica el turista accidental (1988). I el portàtil és dins la seva funda a uns 40 cm. del meu cap. Solució, fer veure que dormo. Sento com la veu de la RENFE va cantant estacions com un Mantra Budista. Obro els ulls i veig la serra de l'Albera. Merda! Estic entrant a Figueres. Així que baixo del tren corro a demanar quan surt el proper. Tinc sort relativa, en deu minuts en surt un altre, però és un regional carregat de pre-adolescents cridaners que venen de la platja, guiris i àvies que s'expliquen operacions de vesícula biliar. Truco a la guardiana de la cova que avisi al casal que arribaré tard. Esbroncada telefònica inclosa. Aconsegueixo arribar sense liquar-me ( no aire condicionat al tren, gràcies RENFE per ajudar-me a mantenir pes) i recullo els cadells. Avui sona el despertador i si no em tiren literalment del llit no em desperto. FAS TARD! em diu la guardiana, a trompicons aconsegueixo dutxar-me, afaitar-me, esmorzar i amb el cotxe ( ole 21,35 € de parking) agafar el tren, però em trobo amb el Bratwurst i en baixar, fa com ahir, i m'agafa amb les seves mans gegantines per les espatlles i no sé ni que em diu; però avui amb un to cortès li dic: DISCULPA PERÒ NO M'AGRADA QUE EM TOQUIN. Si demà fa el mateix i m'aixeco creuat descobrirà que és l'AIKIDO.

NECESSITO UNES VACANCES, JA!

Pd. Si puc, demà més. Si no, fins a finals d'agost i que passeu tots unes bones vacances. 

La Lluna ja s'ha post i les Plèiades

δέδυκε μεν ά βελάννα καί Πληίαδες, μέσαι δΐ
ς, παρά δ' ΐρχετ' ώρα, ϊγω δε μόνα κατεύδω

La Lluna ja s’ha post i les Plèiades;

És mitjanit, les hores passen.

Jec sola.  

Safo

Traducció lliure d'Alyebard.

La poetessa marca el moment de l’any i l’hora del dia La Lluna ja s’ha post i les Plèiades Ens situa en el seu entorn immediat i ens confessa el seu desig no conclús, insatisfet, ardent Jec sola. Amb poques paraules la seva expressió directe i plana no és una consciència que confessi o insisteixi. Parla com sense adonar-se’n, sense proposar-se “poetitzar". La seva expressió planera es sustenta en una realitat propera que encara ens sorprèn per la seva frescor. Tot i el temps que ens separa d'ella. Parla amb primera persona del món complex i íntim de l’amor, com si fos natural que tot es reduís a aquesta incalculable veritat. Presenta el desig sola com una potència irracional, poderosa i exposa les oscil·lacions de l'ànim i la supremacia de la bellesa i el sentiment.

Seguint la proposta de l'Helena Bonals 

Aracne

Des que et va maleir Athena, la d'ulls d'òliba, que sargeixes l'aire.

Fins a la fi dels temps que faràs blonda i punta de coixí als branquillons.