dijous, 4 de novembre del 2010

Abduït? No, tancat a la fira de GRO! -1-

Foto per Alyebard

Tot i que no m'hagués fet res que em segrestés l'alien que vaig tenir la sort de retratar dins l'espai firal de GRO. 
Tot va començar el darrer dimecres 27. Arribo per supervisar el muntatge de l'estand després d'haver deixat els nens al col·legi ( ells encantats, doncs no puc fer-ho mai, ja que sóc un commuter ), i després d'un esmorzar tranquil vaig cap el Palau Firal.
Oh! meravella de meravelles!, els muntadors ja han aixecat l'estructura de l'office ( de fet ja hi eren des de dilluns), però ja d'entrada hi ha alguna cosa que no em quadra. No hauria de estar l'estand més avançat cap el passadís? Ho comento amb l'encarregat i li ensenyo la meva documentació. Planta i alçat, planells acotats, dissenys d'imatges; però ell en té un altre que jo no he vist; resulta que el gos beta, durant la darrera fira, aquella que vam fer a major glòria del Sr. Hereu ha parlat amb l'empresa que ens els munta i ha afegit tot de coses noves, tot i que hi ha una línia de fluorescents de la mateixa fira que ens obliguen a moure l'estand cap en darrera.
Com que de petit m'havien ensenyat que donde manda patrón, no manda marinero. I hi ha un correu d'ell donant l'OK als canvis; jo callo com un murri i els deixo fer.  De fet ja de bon matí, m'ha clavat un moc per que no havia demanat la impressió dels fulletons per els actes de la fira. 
- Però si em vas dir que al posar l'horari en gros ja no calia fer-los.
- Jo no t'he dit mai això!
- Gos Beta! No fotis, però si vam quedar així!
- Fes-t'ho com puguis però ha d'haver-hi els horaris de mà ( em penja).
Sort que tinc bons amics i una gràfica que ja els va fer l'any passat me'ls farà en menys de 24 hores i me'ls enviarà amb un missatger abans de la inauguració. 
L'estand va creixent i a la tarda quan ja tinc la cuina instal·lada el truco. 
-Gos Beta, ja saps que l'estand ha retrocedit un parell de metres de la situació inicial? Com que m'han ensenyat el teu correu no t'he dit res abans, no queda malament, però si posem la porta que havies afegit no podrem passar, és massa estret.
- Canvis, quins canvis, què passa, que vols dir, passa'm a l'encarregat. (ja te l'he tornada, fes-te fotre!).
 Passada una estona l'encarregat dels constructors l'engega a la merda- literalment- i em passa el telèfon. Que si no es pot moure l'estand, que si parli amb fira, que si no se què. Comento amb la fira la proposta del Gos Beta i la directora del firal esclata a riure. - Rei, ni havent-ho demanat diumenge passat t'ho podria fer. És tècnica i materialment impossible!. Jo penso, perfecte. Ni el truco, li envio un SMS i que es cogui amb la seva pròpia salsa.

Em sembla que em faré una samarreta amb el següent estampat per quan vagi a muntar fires.
 
 Continuarà...

18 comentaris:

  1. Un cop vaig llegir un article, que hi ha un tipus de cap, a la feina, que es cataloga com a "tòxic"...el meu marit, també en va tenir un durant molts anys, i només et puc dir una cosa:
    Santa Paciència!

    Ah! la samarreta...molt bona, segur que si te la poses, ni ho "pilla"!
    :-)

    ResponElimina
  2. Molt divertit, som molts els que ens hem de carregar de paciència (i de valeriana)

    ResponElimina
  3. No deixis MAI d'anar a fires!!! Quina gran font d'inspiració (i de riure pels que et llegim!)

    ResponElimina
  4. AMb el temps podràs fer un llibre. Jo tenia un cap que deia que les paraules "tecnica i materialment imposible" no existeixen al diccionari, "si conve, agafes la serra i el martell i ho fas tu". En fi, un dia me'n vaig anar de la feina. I la samarreta molt bona, això, les podries vendre a la fira. escolta, quina marciana més maca!

    ResponElimina
  5. La meva maleta: No la pilla segur!, sí és dels més tòxics; però em vaig immunitzant.
    jomateixa: És fa el que es pot per sobreviure. Si només fos de valeriana! Però a todos los cerdos les llega su San Martín.
    Emma: això espero, que he de pagar moltes coses!. Per la inspiració no pateixis, parlaré de la cua de l'atur (espero que no!)
    Aris: Potser sí que en sortiria un llibre, la samarreta segur que l'acabo fent!. La marciana maquíssima :D

    ResponElimina
  6. Tira, tira, no t'hi facis mala sang! Res de medicaments! Com a molt una til·leta. Al gos beta li pots muntar una caseta per a que s'hi tanqui una temporada... dos metres enrere de les altres, això sí!

    ResponElimina
  7. Mr.Missis: Ja,ja. Ja li tinc les mides preses! La til·leta, si fos tan senzill. Hi ha altres coses que m'alteren!.

    ResponElimina
  8. Fantàstica, la samarreta. No t'alteres tant que a la vida sense paciència ho tenim tot perdut. Aiii perdona'm, que no sóc ningú per a donnar consells quan sóc la veu de la impaciència.
    Una til·la??

    ResponElimina
  9. Quin fregat fill meu!
    Per a variar, la samarreta és fantàstica, quan encarregues una tirada avisa i em faré amb una ;D!
    Jo quan em pose nerviosa em done una dutxa, em pose una pel·li i menge crispetes vermelles :D!

    Petonets!

    ResponElimina
  10. Els meus disgustos de carrer no són res comparats amb els teus. Em dónes moral. ¿Quines pastilles prens? És que en demanaria...

    ResponElimina
  11. Suposo que t'has de carregar de paciència amb aquest cap tan "im prezionante", però això, ja li arribarà el moment. A tots els arriba!
    Ànims i petons!

    ResponElimina
  12. Joana: No, si cada dia m'agafo la vida amb més filosofia. D'acord, segona til·la!
    Theresia Kalogeropoulos: La samarreta és genial, ja us avisaré. Bona proposta, però d'on trec crispetes vermelles en mig d'un muntatge?
    Olga, cap problema, ja em vaig oferir a solucionar-te els problemes de carrer. Les pastilles, al metge de capçalera més proper. Però el millor remei és riures d'un mateix.
    Rita: Practico molt el Zen a la feina, i com diu la dita: à chaque porc vient la Saint Martin

    ResponElimina
  13. Quina gran samarreta!!!

    Corre a patentar-la, que encara et sortirà algun Gos Beta i te la plagiarà!

    *Sànset*

    ResponElimina
  14. sànset i utnoa Gràcies pel consell, però crec que la imatge està sota creative commons.

    ResponElimina
  15. mmmmhhh...bona pregunta! A ONZA les tenen fetes i estan molt bones (per a incloure a un kit de supervivència! :D!

    ResponElimina
  16. Theresia Kalogeropoulos: Serà qüestió d'afegir-les. Junt amb el cúter, el velcro de doble cara,la carmanyola Nomad, els passis d'expositor... a aquest pas necessitaré una furgoneta només pel meu kit de supervivència :D, crec que optaré per la dutxa i la peli directament i que espavili el Gos Beta :D Encara millor, li diré que vaig a buscar crispetes però que la botiga més propera la tinc a Peníscola, a veure quina cara hi posa!!

    ResponElimina
  17. A la meva feina també hi ha paraules que no surten al diccionari: "No ho sé", "Em sembla que no...". La veritat és que això i "L'usuari i l'estètica primer" m'agravia profundament.

    ResponElimina
  18. Helena Bonals: Sí,Helena. I últimament a totes les feines apareixen més expressions que no són al diccionari. S'aprofiten de la crisi que corre.

    ResponElimina