 |
| kyūdōka |
Després de guanyar diversos concursos de Kyūdō (tir a l'arc), el jove i jactanciós campió va reptar a un mestre Zen que era reconegut per la seva destresa com arquer.
El jove va demostrar una notable tècnica quan va fer impactar la fletxa a l'ull d'un llunyà búfal en el primer intent, i després va partir aquesta fletxa amb el segon tir.
Ja està, li va dir al vell, a veure si pots igualar això!.
Immutable, el mestre no va desenfundar el seu arc, però va convidar al jove arquer que el seguís cap a la muntanya.
Curiós sobre les intencions del vell, el campió el va seguir cap a dalt de la muntanya fins que van arribar a un profund abisme travessat per un fràgil i tremolós tronc.
Aturat amb calma al mig del inestable i certament perillós pont, el vell va triar com a blanc un llunyà arbre, va desenfundar el seu arc, i va disparar un tir net i directe.
Ara és el teu torn, va dir mentre es parava graciosament a terra ferma.
Contemplant amb terror l'abisme aparentment sense fons, el jove no va poder obligar-se a pujar al tronc, i menys a fer el tir. Tens molta habilitat amb l'arc, va dir el mestre, però tens poca habilitat amb la ment que et fa errar el tir.
Ja està, li va dir al vell, a veure si pots igualar això!.
Immutable, el mestre no va desenfundar el seu arc, però va convidar al jove arquer que el seguís cap a la muntanya.
Curiós sobre les intencions del vell, el campió el va seguir cap a dalt de la muntanya fins que van arribar a un profund abisme travessat per un fràgil i tremolós tronc.
Aturat amb calma al mig del inestable i certament perillós pont, el vell va triar com a blanc un llunyà arbre, va desenfundar el seu arc, i va disparar un tir net i directe.
Ara és el teu torn, va dir mentre es parava graciosament a terra ferma.
Contemplant amb terror l'abisme aparentment sense fons, el jove no va poder obligar-se a pujar al tronc, i menys a fer el tir. Tens molta habilitat amb l'arc, va dir el mestre, però tens poca habilitat amb la ment que et fa errar el tir.
Cos i ment en la corda fluixa. Cal sempre no tibar-la, el desequilibri no ajuda a trobar l'harmonia.
ResponEliminaBen escrit i profund, com l'abisme. :-*
Cantireta: Gràcies pel comentari.
ResponEliminaMolt bé! Un conte per a meditar-hi.
ResponEliminaI per a trencar el moment Zen, sempre amb el teu permís, m'estic imaginant el búfal rebent la segona fletxa i dient: ja està bé home, ja està bé!
Molt bona història!
ResponEliminaSempre m'he demanat com havien de ser de joves aquests vellets orientals tan savis...
A l'Orient la vellessa amb v baixa està ben vista, aqui, en canvi, a partir dels 30 ningú et vol donar feina
ResponEliminabona!
ResponEliminaPer què els mestres zen sempre en saben tant i deixen en evidència als altres! Ostres, és que fan una mica de rabieta, sempre tenen raó!
ResponEliminaa occident ni habilitat amb l'arc ni amb la ment..encara que alguns ho dissimuleu molt bé..:)
ResponEliminael comentari de l'Aris no té pèrdua!:)
Jpmerch: Es tracte d'això, de meditar-lo. El búfal no crec que sentís la segona, ja estava en ple procés de reencarnació amb la primera!
ResponEliminatirantlobloc: Uns gamberros integrals, com tots els joves :D
Aris: Aquest és el gran problema d'occident
color camaleó: Sí!
Xexu: És la gràcia del Zen, commocionar-te per arribar a la il·luminació.
lolita lagarto: Doncs a treballar més la ment ;)
És una mostra de com un entorn que no és acollidor et pot enfonsar si ets dèbil, o, en canvi, si tens molta personalitat, encara pot ajudar-te. Més o menys diu això Thomas Bernhard a El malaguanyat.
ResponEliminaCom diuen els ignorants creuen que la fletxa va al blanc, el savis saben que és el blanc qui va a la fletxa, per cert guapo el bogu de kendo...
ResponEliminaLa gent gran és sàvia en els afers de la vida i per això mateix se'ls ha d'escoltar. Voler combatre aquesta virtut pot donar lliçons, com en aquest cas.
ResponEliminaUna bona història per reflexionar.
Que tinguis una bona diada, Aly!
Helena Bonals: Bona comparació, cercaré la teva cita.
ResponEliminaMolon labe: Totalment cert! :) kendoka un dia kendoka sempre :D
Guspira: Gràcies per la teva reflexió. Bona diada a tots!
Estic amb en Xexu. Estic començant a agafar una ràbia tremenda (bé, de moment està en una fase inicial) els mestres zen.
ResponEliminaSempre tenen la frase idònia, sempre saben el que cal fer, ... són humans? :)