 |
| Des de 1714 que ho tenen clar! |
"No et
limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d’un poble unit, alegre i
combatiu"
Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés
Arribo tard a l'homenatge bloggaire al gran poeta. Però em serveix per trobar-ne una frase que crec que haurem de posar sobre el bronze amb lletres d'aquelles grosses, com en els monuments romans.
De fet em serveix per cagar-me en la requisitòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya(?)que desenvolupa la sentència del Tribunal Constitucional. En que 20 famílies poden trencar trenta anys d'immersió lingüística. A aquest pas només ens quedarà fer dues coses, desaparèixer de la història com els etruscs o plantar cara d'una vegada a un Estat que fa que tots els mecanismes que té ell mateix només serveixen per a fer-nos la punyeta.
Si no, fixeu-vos com han canviat una Constitució que fa quatre dies era sacrosanta i intocable i una mica més l'havies de llegir de genolls! I vista la pressa que tenen proposo varies opcions: - Deixar-me envair per Andorra.
- Que m'annexionin els alemanys ( de fet ja manen ells i m'estalvio l'intermediari)
- Cada cop que en un hotel de fora em demanin la nacionalitat, posar Syldau en el paperet i veure quina cara posa el de la recepció.
- O fer-me nòmada (1) amb residència fiscal a les Illes Cayman o Kerguelen.
- O com deia Joan Sales (1912-1983)
"Els catalans portem 300 anys fent l’imbècil. No hem de deixar de ser catalans, hem de deixar de fer l’imbècil."
Per cert, crec que ja sé quina samarreta hem posaré per la diada ;-)
Per a noies hi ha aquesta.
(1) La idea del nomadisme me l'ha donada la Noa
Per cert, una altre de les surrealistes sentències del TSJC. Algú s'anima a anar a tocar els pebrots les campanes a Sant Mori?
La frase de l'Estellés és fantàstica! I m'agrada el fet que al mig d'un poble unit i combatiu hi posi alegre, l'alegria sempre ajuda en qualsevol propòsit. Ara, amb sentències com les del TSJC l'alegria dura poquet...quina gent! I encara diuen la Generalidad...en fi...
ResponEliminaPosa'm una fragoneta de samarretes, que les repartiré!
ResponEliminaJo em faré de Lichtenstein, que viuen de pebrots i no tenen poblemes amb dingú!
Molt bon post!
Alyebard... crec que cada cop ho tenim millor. Per cert, boniques les samaretes!!! :-)
ResponEliminaPermeteu que m'expressi amb naturalitat:
ResponEliminaEstic fins als collons de la incultura espanyola! Estic fins als picarols dels lladres emmascarats pel TSJC! Estic fins a la gorra de la 'enye'!
Visca Catalunya! ... però em d'espavilar sinó ens ho foteràn tot! Cagumdeu! (perdò)
Barcelona m'enamora: l'esperança i l'alegria han d'anar de la mà amb els temps que ens esperen. Tots al carrer!
ResponEliminacantireta: Bona opció! però tenen un gentilici tant complicat ;-)
tirantlobloc. Un parell de sentències i disbarats més i a la majoria li caurà la vena dels ulls (espero)
Peròquèdius! : Aquí es permet tot. Tenim pressa, molta.
Peròquèdius tens tota la raó del món!!!! Jo també n'estic fins els ovaris! Visca Catalunya!
ResponEliminaDeixant de banda totes les altres raons, no entenc com després de vint anys o més pot vindra una sentència per fer-ho canvia tot. Vol dir que durant aquests vint anys era anticonstitucional? i per què no s'hi havien ficat? em sembla una pressa de pèl total...
ResponEliminaBarcelona m'enamora: Doncs tots al carrer!
ResponEliminaAris: Jo tampoc ho entenc, però venen temps difícils.
Mai és massa tard per fer un homenatge i menys quan es fa d’una manera tan rodona.
ResponEliminaLa frase de l’Estellés ja l’havia llegit aquests dies i és molt bona. Ara, la d’en Joan Sales, que no coneixia, l’he trobat... terrible. Terrible perquè crec que té tota la raó, en molts aspectes –masses- els catalans som un imbècils per arrossegar-nos i no saber donar el cop a taula i dir PROU d’una manera contundent , sense marxa enrere. Encara que no dugui la samarreta jo també me’n recordo!
Quadern de mots: Benvingut,passa't quan vulguis i remena, comenta, tu mateix. La frase de'n Joan Sales és definitiva!
ResponEliminaGràcies per aquest lúcid i divertit article. Sobretot no podem perdre el sentit de l'humor, l'alegria ens pot salvar, i l'empenta, això sí hauríem d'estar un xic més units...
ResponEliminaJo em demano la rosa, de samarreta. Llàstima no haver-la tingut per la manifestació d'ahir, hagués estat la bomba..., jeje
Empar: Perdó!! m'havia oblidat de respondre. Les samarretes a www.productesdelaterra.cat I gràcies per passar-te.
EliminaAltre cop perdó: www.catimperium.cat És que no es poden fer les coses amb pressa i de memòria :D
Elimina