La tornada de les vacances acostuma a tenir uns dies de transició, el cos necessita adaptar-se als nous horaris, a que la llum del dia va minvant, a que tornes a ser víctima de la Renfe.
Dies de transició en que una bombolla zen impedeix que m’alci d’una revolada i li parteixi la cara al Gos Beta.
Resum de situacions surrealistes:
1) GB – torna a trucar a aquelles empreses que dubtaven sobre la Fira X abans de les vacances
A- GB, encara no és dia 1 la majoria estaran de vacances.
GB- Que no té dit que truquis?
A- Només t’ho comentava.
Un parell d’hores més tard i un munt de trucades.
A- GB, de la llista que m’has passat menys una, totes de vacances ( capullu!)
2) GB- mira’t aquest correu que he rebut de Y amb el programa dels actes de la Diada a París.
A- És en francès, però els expositors ho entendran perfectament, els estands obriran a les 10 del matí fins les 19.
GB- Tradueix-lo, que no ho entendran. ( els expositors són capaços d'entendre-ho, si ho he entès jo!)
A- GB, jo parlo anglès ( i francès si convé, nivell Costa Brava), que ho tradueixi Z que és la que parla (oficialment) francès de la casa.
GB- Necessito la traducció i ella té feina ( coi, i jo)
A- passa’m el correu en suport electrònic
Faig Control C + Control V i ho enganxo al traductor del Google e voilà!, li reenvio. Suposo que tant de sol al cap a l’estiu li ha espatllat la neurona.
3) GB- A !!!, he rebut un correu de la fira ZZ amb tot un llistat de dubtes que tenen, te’l pots mirar?
A- GB, jo no la porto, la portes tu. No els pots respondre tu mateix que ja vas parlar amb ells abans?
GB- Parla amb Z i que t’ajudi a resoldre-ho ( no estava tant enfeinada?)
Em reuneixo amb Z que s’ esta rascant la figa, arribem a la conclusió que el que pot resoldre els dubtes és el que s’havia reunit prèviament amb la direcció de la fira. Z li envia la resposta al GB per correu. Si ho faig jo arribaria a l'insult personal.
Respiro. Respiro. Miro una paret blanca. Zen. Dies de transició.
Aaaaah ja enyorava el Gos Beta i companyia amb les seves històries surrealistes. Clar que jo no sé si tu els enyoraves tant... ;p
ResponEliminaQue bonic que és tornar a la feina i sentir aquestes històries del GB!
ResponEliminaCom l'anunci de l'Espetec: "Las cosas buenas no deberían cambiar nunca"
ResponEliminaPerò això no ho atribueixis a dies de transició, hi ha gent que són inútils integrals, i això ho seran amb o sense vacances pel mig. I el mateix et passarà a tu, encara que no tornessis de vacances t'estiraries dels cabells igual. I no és per menys, em sembla que tots ens podem portar al nostre terreny alguna situació similar.
ResponElimina"Respiro, respiro...Miro una paret blanca"
ResponEliminaImpressionants els mecanismes de defensa que desenvolupem abans d'esclatar.
;-)
Porquet: :D, jo no els he trobat a faltar gens, però la crua realitat s'acaba imposant. Demà divendres!
ResponEliminaSM: No necessites ningú per a fregar el laboratori un parell d'horetes? vinc encantat. Millor, no necessites ningú al laboratori per fer test en vitro; te'ls envio per missatger expres!
Jpmerch: :D serà qüestió de mirar-m'ho així.
Xexu: Cert, hi ha gent que no canviarà mai. Els dies de transició els necessito jo per acostumar-mi.Però com a mínim donen per a fer alguna que altre entrada al blog ;)
helena arumi: Com diu l'USMC el que no em mata em fa més fort. Tot és adaptabilitat als entorns hostils, quan més aviat la desenvolupes, millor. ;-)
Ostres, has tornat al front de batalla! però aquest GB no se n'anava? no el tenien que substituir?
ResponEliminaDiuen que mana el més inepte, i el segon d'abord és qui guia el barco cap al far més proper. Però a segons qui no l'haurien de posar al capdavant d'una empresa, fa lleig tenir un jefe sense cervell i molta mala llet.
ResponEliminaJo en vaig patir dues, de GB, i t'asseguro que no em vaig convertir en una maníaca assassina gràcies a la família i a la POEsia.
És per això que el teu nou avatar és un lluitador de kendo? No hauria de ser un monjo zen meditant davant una paret blanca?, perquè no sé si et convindria anar a la feina amb una katana.
ResponEliminahem sembla que tots tenim un Gos Beta a la feina al qui li partiríem la cara. Vols dir que no els clonen?
ResponEliminaAris<: Sí, ja torno a ser a la trinxera. El Gos Beta és el meu cap directe, ascendit pel No-Mànager que en principi tenia data de caducitat. Però li costa arribar-hi.
ResponEliminacantireta<: Tens tota la raó, la família i la poesia salvaran el món de tornar-nos una colla de psicòtics assassins.
hiniare: Bona observació! Però vaig ser kendoka un temps ( de fet em torna rondar de tornar a practicar-lo) i de fet és la meditació en moviment. El dia que porti la katana a la feina sortiré al Telenotícies..."La tranquil·litat és el coratge en repòs" ;-)
ponsoo7: Cert, els clonen i els reparteixen a totes les feines per a tenir-nos putejats. És una conspiració mundial per evitar que desenvolupem tot el nostre potencial. També podrien clonar models 90-60-90 i estaríem igual de distrets!
disculpeu l'absència de negretes i cursives però no em deixa posar-les. alguna cosa han remenat.
Que divertit, això de tornar a la feina... Ja li fas vudú?
ResponEliminaYáiza: Ja ho vaig provar, però no hi canvien tantes agulles en el nino :(. He de fer un nino més gros.
ResponElimina