dilluns, 31 de maig del 2010

Casualitats

Porto uns dies de casualitats, de situacions ratllant el surrealisme; de riure molt jo sol sense que se n'adonin els altres.
Surto a sopar amb La guardiana de la cova, ens entaulem en una pizzeria a Plaça Nova, i mentre esperem a que ens demanin la comanda veig passar al bon amic R amb la dona i el fill petit, m'aixeco i vaig a saludar-lo; han agafat una casa rural per a passar-hi el pont i ell pensava que seria difícil trobar-nos tot i passejar pel meu poble d'origen doncs ell feia que passem els caps de setmana en un altre lloc.
Tot anant cap al parc a fer córrer la mainada amb el freesby ens trobem que hi ha una exhibició de modelisme naval i de ràdio control a l'estany del parc. Ens acostem a badar i em trobo a Vilthomsen darrera la tanca. El crido i ens fa passar, veiem tots els vaixells i submarins amb el privilegi de ser arran d'aigua i veure'ls de molt a prop.
Surto a sopar amb la Gent del Tren, com fem de tant en tant, i surt a la conversa que hi ha gent amb memòria de peix per els noms, com em passa a mi la majoria de vegades, però que no oblidem les cares encara que després ens costi situar-los. Sortint dels sopar anem a fer la copa i s'acosta una noia al JM i li ofereix un tomàquet ( tomata, que deim aquí) - És ecològic, del meu hort. No és cap hippyperroflauta, sinó que va vestida d'acord a l'entorn del local, i treu una tomata de penjar, allargat, de la bossa. Ell fa que no, però després me l'ofereix rient i jo dic que sí que me'l quedo i llavors me la quedo mirant i li dic, - a tu et conec, però ara no et situu. 
- Sí, s'aixeca el serrell i somriu: vam fer una fira junts amb la Roser B. 
- i tant, tu ets l'Anna J. Encara ets al DAR? Vam coincidir un dia al 10B amb la Marta P.
- No ara sóc a MH i H. Per això conec en JM.

La nit continua i en arribar a casa deixo la tomata a la nevera. Ves, sinó com expliques l'endemà que hi fa una tomata a la butxaca de la jaqueta.

La guardiana de la cova em fa llevar d'hora tot, de fet vaig tornar abans a casa perquè ja m'havien amenaçat que seria dempeus abans de les 10; i la meva ressaca, s'ha de fer molta feina. Vaig per preparar-me l'esmorzar i em trobo la tomata partida per la mitat sobre el marbre, em sap greu. Llavors me la menjo amb avidesa,fruint de la seva textura i el gust dels sucs;  com m'hagués menjat a la mestressa del tomàquet. Mai se m'havia posat tan bé una tomata en dejú.

4 comentaris:

  1. Jo també dic "tomata" ! jajaja... i és que la vida mateixa és atzar i casualitat!

    ResponElimina
  2. ada: Ben cert! atzar i teoria del caos! :-)

    ResponElimina
  3. La tomata és molt bona per a la ressaca. Tot passa per alguna cosa...

    ANNA(*

    ResponElimina
  4. ANNA(* Cert, és una temporada tot estranya, però divertida. I la tomata boníssima...

    ResponElimina