Pànic

pànic -a

               

[1803; del gr. panikón, íd., reducció de panikós tárakhos 'terror provocat per Pan', divinitat silvestre a qui atribuïen les remors misterioses de muntanyes i valls]

               

1 adj Relatiu o pertanyent a Pan, divinitat grega.

               

2 m Terror, gran por agafada sobtadament i sense raó suficient.

Doncs això, en mode 2 fins demà a les 9 del matí que serà mode: Darrer examen de carrera i la marequeetvaparircomésquedemanesaixòsinosurtiaaltemari!

Sempre tenim la sensació que no hem estudiat prou, però aquesta assignatura sí que me la té jurada. I si no va bé, doncs pel setembre. 

Dedicat als que s'enfronten a exàmens, o els van patir en el seu temps i encara somien que no arriben el dia de l'examen (oi Lluís), o els truquen de la facultat dient que els falten crèdits per acabar ( deu anys després, oi Mª Teresa) et alii ( que s'examinen cada dia amb la vida)

Esborranys

Que us tinc molt abandonats, coses que passen a la vida 1.0 fan que l'empenta al bloc quedi en molts esborranys i poques entrades.

Però com aquells propòsits de la nit de Cap d'Any, d'apuntar-se a un gimnàs, deixar de fumar, perdre pes, aprendre Anglès i altres coses que desprès no fem; i ha el propòsit de tornar a escriure aquí. Bé, de tornar a escriure on sigui i després passar per aquí. Que no tot ha de quedar-se al calaix dels esborranys i els propòsits. Per cert, el de fumar ja fa temps que es va complir.

Per cert, ja fa temps que va passar el dia. Però encara hi penso. Molt.
Sit tibi terra levis