Ja el teniu preparat?

xiulet de contramestre

Ja el teniu preparat? A casa som gent de mar i en comptes d'aquests xiulets petits i ridículs que fan servir els àrbitres de futbol o els llargaruts de policia anglès farem servir el que tenim.

Un xiulet de contramestre, de quan és feia la carrera de Cuba i les Antilles amb bric-barques, pollancres, fragates i bergantins. Té un so agut, punyent i costa de fer-lo sortir. Té trampa, com la majoria de les coses de la mar. S'ha de jugar amb el tremolor de la llengua al bufar per arrencar-li la nota i la mà que el sosté obrint-se o tancant-se sobre la boia fan pujar el to de greu a agut.

Pensat per que et sentin a dalt de l'arbrada de la major, una vintena de metres sobre el pont en plena tempesta i on la veu es perdria. Per donar ordres a la marineria, concretes, al moment. Caçar rissos de sobre-juanets, amollar escotes o preparar-se per un timó a la via, no fos cas que el perroquet o la botavara encalci algú i el tiri borda avall cap a la mar color de vi.

Gracies a això, ni 10.000 watts de so podran aturar-lo. No seré a Madrid al partit, però a casa xiularem igual.  De fet, des de 1925 que xiulem per a existir.

I un suggeriment, xiuleu d'esquenes al camp, els que hi sigueu; que les fotos no tenen só. I tothom d'esquenes és una bona portada al New York Times.

Notícies, notícies (fresques?) !

A tots els porcs els arriba Sant Martí

El rumor va saltar com una espurna la darrera Alimentària. Ara, en part, entenc que el Gos Beta  es poses tant nerviós. I el que era un rumor ja és noticia des de fa uns dies. El No Mànager ha estat destituït i ja no mana, l'han enviat a un despatx interior i portarà... Bé no se sap que portarà, perquè des del dia que li van dir que plegués que està malalt i no ha vingut per la casa de bojos on treballo. 

De fet la nova situació tampoc ha portat cap novetat, tenim un nou mànager ( que oportunament rebatejarem) però com que també porta una altre cosa oficial només ve un parell de cops per setmana. Això sí, la seva secretària diu que és accessible i de fet quan es va presentar per sorpresa a la darrera edició del paradís dels hippies a BCN ( Biocultura) va, no us ho creureu, saludar-me!!!

Bé, ara a l'espera de com acaba tot, si deixo de mirar a una paret blanca, si he d'aguantar gaire al Gos Beta i si finalment deixo de fer feines absurdes. La darrera: El Gos Beta va contractar a uns amics del No mànager per a fer les fotos oficials de l'alimentaria. La meitat són impresentables. Mogudes, desenfocades, balanç de blancs mal fet. Fosques o sobre exposades, i mireu que servidor no en té ni idea de fer bones fotos, però amb les reflex que corren fins i tot les hagués fet més bé. Total que es despenja en que trii les fotos per empreses i actes i etc. Un cop ordenades se li gira l'olla i em canvia el criteri, fins el punt que vaig a la cuina un moment, demano suaument que em deixin obrir el calaix on hi ha un ganivet gran i mato una ampolla d'aigua. Un sol cop de ganivet. Ja està. La cap d'administració encara es posa blanca com la cera quan hi pensa. 

Finalment, quan per tercera vegada aconsegueix decidir quin criteri s'ha d'aplicar fa que les envii a les empreses. El Gos Beta es pensa que em fa la punyeta. El que no ha vist és que la majoria d'empreses han contestat agraint el detall i fins i tot un parell m'han qualificat directament de solete ;) Per tant quan es trobin al nou mànager i li comentin, el detall és meu no del Gos Beta :D

I ara que he retornat al blog espero ser més constant. Suposo que necessitava una descompressió.