dimarts, 28 d’octubre del 2014

Llàgrimes somes


Dis Manibus.
Et vaig tornar a sentir dir que tenies les llàgrimes somes. Et vaig fer un petó a la galta i el nus a la gola no em va deixar dir-te que jo també.  
Que aquest canvi d'hora fa que el dia sigui massa fosc i la casa s'ompli d'ombres a deshora.
Que ha de ser molt dur està envoltada de records dins una casa que ara no s'omple de rialles només algun que altre cap de setmana. 
Però no pateixis. Omplirem altre cop la taula gran del menjador, menjarem panellets i castanyes. Portarem moscatell, vi ranci, garnatxa o ratafia. I si et veus en cor d'acompanyar-me, anirem vora la mar, allà al camí de ronda i el recordarem altre cop. Que no hi ha flors a les tombes dels mariners. 
Les vigílies de Tot Sants es fan cada any més llargues.

Acomplirem amb els ritus, apaivagarem les ànimes dels difunts. Com cada any, fins que els que venen darrera ho facin per a nosaltres.
Dis Manibus.

dimecres, 8 d’octubre del 2014

"Oh Déu, el teu mar és tan gran i el meu vaixell és tan petit."




"Oh Déu, el teu mar és tan gran i el meu vaixell és tan petit."

Aquesta és la traducció d'una petita placa que tenia JFK a la seva taula al despatx oval de la Casa Blanca. 

S'acosten temps difícils. Hi ha dies en que el que s'ha anomenat "El procés" el veig encallat o esgarriant-se per egoismes i jugades a curt d'uns i altres i després ens caurà a sobre tota la "Maquinaria del Estado" i quan hagi passat tot serà altre cop el Finis Cataloniae
Llavors et donen alguna que altre sorpresa, com la de les fotos conjuntes. 

Doncs això. Que potser demà ho veuré millor tot, però mentrestant això:

"O God, thy sea is so great and my boat is so small."