SPV? Collonades

Els nadadors d'Oweinat

Síndrome post vacacional (SPV)?, collonades. El que passa és que durant uns dies hem pogut fer el que realment ens agradaria fer durant tot l’any. Llevar-nos quan el cos digui prou i no amb el timbre del despertador. 

Fer-la petar i tenir converses interessants amb els amics; d’aquelles en que arregles el món mentre veus les flames del cremat com van pujant i baixant. Anar a veure les llàgrimes de St. Llorenç, tot i que hi havia lluna plena i sabia que no es veurien; però només pel pur plaer de pujar a Santa Coloma de Fitor i mirar la lluna per un telescopi i veure el somriure de dues criatures. Surar dins l’aigua fent el mort i només sentir el batec del cor i la remor de la mar. Menjar gelat. Llegir fins que el cor i la llum de la tarda diuen prou. Seguir un guia disfressat de monjo per Ripoll i veure una farga catalana per dins i sortir amb el caprici de tenir un parell de pistoles del XVII. 

Pistola de Ripoll

I llavors arriba que has de tornar i aguantar als mateixos imbècils que havies deixat al despatx i veure que ells no han gaudit de les seves vacances i continuen igual. Síndrome? El que jo vull és fer vida de ric, com tots. Que comença a fer fred, doncs m’escapo cap al tròpic navegant amb un 50 peus amb bona companyia ( o en solitari, qui va dir por?)

50 peus

Que estàs fart del Carib, doncs cap a fer un safari a Kenya o veure la cova dels nedadors a Oweinat i resseguir el camí de László Almásy (1) per la depressió del Qattara. Que fa massa calor, doncs cap a Suècia a veure els llocs d’Aurora Polar i després un cafè calent al Cap Nord (Noruega).

El que fa el cervell per a no matar als companys de feina. Recórrer camins imaginaris per llocs on voldria anar.

Per cert, el Porquet m’ha recordat que el dia que m’emprenyi faré el Camí de Sant Jaume de Galícia sortint des de la porta de casa, com es feia abans.

(1) NADADORES EN EL DESIERTO.
Ladislaus E. Almásy.
Península. ALTAIR Viajes nº 13 -Barcelona , Junio/1999.
294 págs. 

Talons d’agulla

Estaven tan acostumats a besar-se vestits que el dia que per fi es besaren despullats i descalços, ell li estampà els llavis al front.

Tancat per vacances!

Aquesta pila cada dia és més grossa!

Tancat per vacances! Que el cos i la ment ja les necessiten. Aprofitaré per a llegir la pila de llibres pendents, que cada cop és més alta. Per gaudir del dolce far niente. Sentir créixer l'herba. Buidar la tassa. Petar la xerrada. Seure amb els del banc del si no fos. Saltar onades. Fers pastissos de fang amb motllos de la Hello Kitty. Fer una càpsula del temps. Fer un cremat. Baixar amb tirolina. Escoltar música. Mirar estels. Perdre'm dins meu i mirar de trobar-me. 

Així doncs, si també podeu gaudir de les vostres, feu el que us demani el cos i espero trobar-vos a tots a la tornada.

Tassa buida

 

Segons una vella llegenda, un famós guerrer, va anar a la casa d'un mestre Zen. En arribar es presentà a aquest, explicant-li tots els títols i aprenentatges que havia obtingut en anys de sacrificats i llargs estudis i combats.

Després de la  presentació, li explicà que havia vingut a veure’l perquè li ensenyés els secrets del coneixement Zen

Per tota resposta el mestre es limità a convidar-lo a seure i oferir-li una tassa de te.

Aparentment distret, sense donar mostres de major preocupació, el mestre abocava te a la tassa del guerrer, i continuava abocant te encara després que la tassa fos plena.

Consternat, el guerrer va advertir al mestre que la tassa ja era plena, i que el te s'escorria per la taula.

El mestre li respongué amb tranquil·litat  Exactament. Vos ja veniu amb la tassa plena, com podríeu vos aprendre alguna cosa?
Davant l'expressió incrèdula del guerrer el mestre va emfatitzar: A menys que la seva tassa estigui buida, no podrà aprendre.

Així, aprofiteu aquests dies de vacances per buidar la tassa que tots portem a sobre per a poder aprendre noves coses.