Citant a Joan Sales #25N

Joan Sales

Els catalans fa 300 anys que estem fent l'imbècil. No es tracta de deixar de ser catalans, sinó de deixar de fer l'imbècil! (Joan Sales)

Doncs això, el proper diumenge, cadascú amb la seva consciència. 

 

Alegra'm el dia

La conjunció matinal de dos dels millors invents de la humanitat, després de la cafeïna i la cervesa, són les escales mecàniques que et permeten de superar un desnivell pronunciat sense cansar-te gaire i les mitges femenines que permeten a la usuària de lluir cames sense passar fred. Quan combines les dues tenim: Per un costat un parell de cames de bandera enfundades en seda o licra, un prominent parell de muscles glutis emmarcats per una faldilla, la insinuació d'on comença un tanga i un pla inclinat que es mou sol i et permet agrair mentalment al creador dels dos invents la seva realització.

Doncs això, que no hi ha visió matinal més provocadora que una dona en els seus millors quaranta anys, amb uniforme d'executiva agressiva i una escala mecànica. Les poques neurones que estan en funcionament en aquelles hores de matí fan que no caiguis d'esquena, situació un pel incòmoda en una escala mecànica, i marcar una nota mental que has de fer una entrada sobre que ja pot arribar el fred de l'hivern que on hi hagi un parell de mitges...

Bé, que avui he arribat al despatx més animat que ahir. Tot i que també pot ser culpa de la lluna, no?

frases fetes, cotxes i Olot

El problema de voler resoldre les situacions laborals a base de frases fetes és que 1) has de saber què volen dir 2) has d'aplicar-les en el moment oportú,en el seu context 3) Has de dir-les correctament. Si no ho fas així us pot passar com el meu estimat mànager que darrerament li ha donat per canviar la situació i fer un gir de 360º. Jo suposo que deu voler dir fer un gir de 180º, perquè fer-ne un de 360º vol dir quedar-se altre cop mirant en la mateixa direcció. És el que té ser de família amb antecedents nàutics, que encara se distingir babord d'estribord i que la brúixola té 360º Com que el gos beta ho deu haver manllevat d'algun manual de management llegit a corre-cuita i sense pair-ho...Doncs això que fa dies que em demanen a la feina que posi tots els sentits en fer girs de 360º... Figura!!

Un d'aquests girs ha consistit en: Un proveïdor ens demana d'instal·lar el dijous, ja que el divendres el té molt atapeït. Per mi cap problema, així que li comunico al gos beta - Ei, que l'Oriol puja a Olot dijous. Jo també hi aniré. Teníem programat des de fa quinze dies de pujar-hi tots tres el divendres. Però faig servir l'adaptabilitat.  El gos beta fa morros. Home havíem quedat el divendres i jo ja tinc les visites a les empreses programades! Alyebard, baixa demà, agafes el cotxe i els fulletons que havia de pujar jo els portes tu i tornes el cotxe divendres. Així que servidor somriu, envia mentalment al gos beta molt lluny i el dijous es lleva a les 5 com cada dia per agafar un tren, anar a BCN, agafar el cotxe d'empresa, carregar-lo de fulletons i anar cap a Olot. Quan des de casa d'un servidor està a només un cop de cotxe d'Olot. Però hi ha gent que te pupa a l'esquena per no dir en altres llocs.

Arribo a Olot. El proveïdor em truca que és a Sabadell i que ara puja. l'Ara es converteixen en tres hores fent la migdiada dins del cotxe. Tres hores més de son que el cos agraeix. Qui no es conforma és perquè no vol. Anem fent girs de 360º 

Dies de difunts

La nostra societat cada dia amaga més el fet que hem de morir. Però va haver-hi un temps en que la mort era present en el dia a dia. No hem d'anar gaire lluny, ni en el temps ni en l'espai, en que tots ens hem trobat que hem acompanyat algú en el seu darrer viatge. 

Abans la mort es veia com a part de la vida, com una cosa més del que ha de passar-nos tard o d'hora. I era present en la quotidianitat.  La nostra relació amb la mort, tot i els filtres del judeocristianisme encara és molt romana.

Dies de difunts, de recordar als nostres absents.

Castanyes, moniatos, visites...

SIT TIBI TERRA LEVIS