Memòria

Aquest matí he fet un viatge per la memòria, un viatge amb un R4 blanc,  pel país dels R4 plens de capses de pomes al darrera sobre una saca. Resseguint el rec, ara buit, que porta l'aigua als camps d'arròs. Aquest matí he fet un viatge per la memòria, resseguint la ruta que es feia en tartana per anar a festa major. Aquest matí m'ha sorprès la mola fosca de la torre de l'homenatge del castell de Peratallada mentre venia de Palausator. Aquest matí he vist tres falcons, una aguilot, dues cigonyes, fotjes i esplugabous, gavines i gavians acotxar-se per que ve el mal temps, s'acosta aigua o tramuntana? El castell del Montgrí no duia mantell, pluja no serà, serà Tramuntana. Avui com sempre que passo pel davant, no he anat a Sant Iscle ni he trencat cap a Llavià i Serra. Aquest matí he vist creuar als francesos pel gual de Gualta en mig de la boira que s'estenia per sobre el Ter. De fet des de fa dos cents anys que els seus fantasmes, i els dels meus re-re-rebesavis, que suren sobre el Ter quant hi ha boira. I en un revolt m'ha semblat veure el Comte d'Empúries, i els notaris, i la Comtessa de Barcelona i tot de gent gran i menuda e cavallers e senescals... prop de l'Església de Sant Feliu de Boada mentre discutien els termes i límits de l'Alou d'Ullastret, però ha sigut només un moment, com el batre d'ales d'una garsa.

Avui he conduit de bon matí per tot de camps termenats, flanquejats per xifrers, que segueixen l'ager publicus  d' Emporion. des de fa més de dos mil anys. Avui he conduit pel meu rera país  i la meva memòria.

Cançons

Hi ha cançons que t'envolcallen com una flaçada a les nits fredes. Cançons a cau d'orella mentre t'adormies. Hi ha cançons que t'omplen de melangia. Hi ha cançons que et fan inflar el pit i agafar el fusell i sortir al carrer Aux armes, citoyens! Formez vos bataillons! Marchons! Marchons! hi ha cançons que et parlen de les espatlles on plorar Don't give up 'cause you have friends. Don't give up you're not beaten yet. Hi ha cançons que només pertanyen als amants because the night belongs to us...

Hi ha cançons que t'arriben de cop, mentre condueixes, com per casualitat i s'agafen a la memòria i després resulta que vas veure la publicitat de l'actuació de la cantant i et va fe gràcia el nom del grup i llavors resulta que la canço que no pares de repetir-te des de fa dies era d'ells.

Això em va pasar amb Anna Roig i L'ombre de ton chien.

I una cerca absurda per Internet em va portar a una cançó, a una balada estranya, amb atmosfera gòtica, tot i la llum austral que la emmarca.

I com que no sé penjar vídeos ací, us regalo els dos enllaços

Anna Roig i L'ombre de ton chien Je t'aime

i

Kylie Minogue & Nick Cave - Where The Wild Roses Grow 

Espero que us sorprenguin tant com a mí.

  

In absentia

Per Swà, pel sol fet de llegir-me.


Per més que vaig siluetejar els seus cosos, i vaig reposar el cap en les seves espatlles. Per més que vaig contar totes les pigues i em coneixia el solc de cada arruga, el gust de cada plec, mai varen ser realment meves. Sempre, en un moment o altre, tenien la mirada perduda en un horitzó pregon on jo no hi era.