Propòsits d'any nou

La tranquil·litat és el coratge en repòs.

La imatge del costat és de la guàrdia de Kendo Jodan No Kamae. És la guàrdia més agressiva. La guàrdia que desprotegeix més, però alhora la que permet atacar més bé i més ràpid. 

Aquest és el meu propòsit per a l'any que comença. Un canvi d'actitud. Un aixecar la guàrdia amb actitud/aptitud tranqui·la però desafiant. Penso aguantar-vos la mirada a tots. Rates, Pirates, Trepes, Mànagers i demés patuleia. Recordeu No depreciïs la sargantana per la seva mida, a força de trepitjar-li la cua podria reencarnar-se en drac. 

Avís per a navegants: Us les penso tornar totes, això sí amb el millor somriure (com sempre) i amb l'esperit serè del que sap que hi ha dies en que un ha de ser pacient com una ROCA, fluir com l'aigua d'un RIU i ràpid com el LLAMP.

 

穏やかな心残りです

odayaka na kokoronokori desu 

 

岩のような患者は、稲妻のよう川や高速のように流れることが

iwa no yō na kanja wa , inazuma no yō gawa ya kōsoku no yō ni nagareru koto ga 

 

I a la resta que no sou dins de l'Avís per a navegants, una molt bona entrada d'any. Espero que compartiu molts bons moments amb els vostres, que en el fons és l'única cosa que val la pena.

Una gran abraçada. 

 

 

650 aniversari de la Diputació del General

Reunides a Cervera, el dia 19 de desembre de 1359 les Corts de Catalunya van establir un donatiu per ajudar al Rei Pere el Cerimoniós que estava en guerra amb Castella. Per recaptar aquest donatiu es va establir un impost nou i es va crear una comisió de diputats per controlar-lo. Es va anomenar Diputació del General. Amb el temps aquesta comisió es va convertir amb la Generalitat de Catalunya i aquest escut que veieu és el seu d'orígen. Les quatre barres eren l'ensenya reial. 650 anys!. En qualsevol altre país s'hagués celebrat i difós a tot arreu que en plena edat mitja els ciutadans d'aquest país es reunien amb el seu Rei per parlar de lleis i impostos; de lleves militars i accions contra l'enemic. Com que això és un país de fireta ( com volen  alguns que ho sigui molts anys ) s'hi ha passat de puntetes.

Ara ojats. Sia notori. Que Nos Pere instituim i acordem que es reuniran Corts una vegada a lo any...

Natalis Solis Invicti

Fa molts i molts  anys, al nostre orient, va néixer un fill de mare verge en una cova. Quan es va fer gran va matar el brau que havia fet perillar l'univers. Els seus seguidors commemoraven el seu naixement fent una festa pels vols del solstici d'hivern.En que l'univers recupera el seu ordre i torna a créixer el dia i es vencen les tenebres. Fa mols i molts anys pels vols del solstici, els romans es donaven petits dolços on hi havia amagada una fava; qui la trobava manava (senyor o esclau) per un dia dins la casa i es donaven regalets i s'embriagaven en una festa dedicada a Saturn. Fa molts i molts anys a l'esperit de l'any vell encarnat en un tió se'l picava i se'l cremava perquè el nou arribés aviat i tornés a créixer el dia i fos un Bon Any. Barregeu-ho tot i tindreu moltes de les coses que celebrarem aviat.No fa tans anys un dels primers Bisbes de Roma que va usurpar? el títol religiós romà de Pontifex Maximus  va decidir que el 25 de desembre seria el naixement de Jesús.(així els romans anirien a Missa i no s'emborratxarien celebrant les Saturnalies) Els cristians de Constantinoble i d'Alexandria van dir que estava sonat i van continuar celebrant-ho el 6 de gener (Epifania)així Jesús neix i els Reis d'Orient arriben al mateix dia.(Com continuen fent els Ortodoxos) Així doncs, ALYEBARD i tots els seus us desitja un BON NATALIS SOLIS INVICTI, ai no, un BON NADAL i us dedica una nadala que ens recorda a tots la primera figura que cerquem quan veiem un pessebre.

Albert Pla, Joan Miquel Oliver, Gerard Quintana, Estopa, Quimi Portet i Manel canten la cançó d'aquest Nadal. http://www.youtube.com/watch?v=UECBtWLpAyI

Dis Manibus

D.M. Dia de Solstici d'hivern. Dia de trobar-te a faltar. Dia de Commemorar els Dis Manibus. Dia d'oferir-lis ofrenes, ahir a la nit una vareta d'incens, aquesta nit una altra. Dia de pensar amb els que naveguen eternament. Dia de saber que no es mor realment mentre algú pensa amb tu. Dia de recordar que una cigarreta era un pitillorum i que a la porta de casa hi ha un xifrer perquè seguim la tradició romana. Qui demani aixopluc en trobarà. Dia de pensar en els presents i en els absents. Feliç aniversari Chief Engineer. Una abraçada dels teus, sies on sies.

Boston Tea Party

El 16 de desembre de 1773 un grup de ciutadans de Boston, farts dels impostos que els imposava el govern britànic, es varen disfraçar d'indis i van llançar el carregament de tè d'un vaixell al mar. El govern britànic va pensar que no era un acte representatiu del que importava realment a la gent. Quan se'n varen adonar ja s'havia reunit el Primer Congrés Continental i havia nascut un nou país amb la unió de tretze colònies. Ara us diran que el que va passar ahir no representa el que importa realment a la gent ni que no es va arribar a percentatges significatius, que no deixava de ser una consulta de costellada. Doncs si tant confieu en guanyar-la i que siguem bons espanyolets i que ens continuem deixar prendre el pel. Per què no en convoqueu un de veritat? Ja sabem que a Madrid existeix l'art del ninguneo, de fer veure que alguna cosa no és veritablement important. Però més d'una cancelleria europea, amb una mica de formació s'ha adonat que ahir vam fer el nostre pròpi BOSTON TEA PARTY. Ara només ens falta trobar líders de la talla d' Adams, Jonhnson, Revere, Franklin, etc.

Llàgrimes

A vegades no cal que es vegin les llàgrimes per saber que he plorat. A vegades, només cal aixecar-se al matí. Mirar per la finestra i veure com la Lluna minva, Orió i el seu fidel gos es van amagant. Sentir com el fred del matí s'apropia del cos. Hi ha buidors que no es poden omplir. Hi ha silencis que fan més mal que els crits. Hi a gestos que fan més mal que els cops de puny. Com quan t'acarono i sembla que t'hagi tocat un llimac. Llavors és quant sento les llàgrimes com pugen, com lluiten per sortir. Però allí es queden, darrera la veueta que diu Els homes no ploren. Cert, els homes no ploren Die Männer sind Rechte nach dem Sturm, com diu la cançó.

*Els homes s'estan drets sota la tempesta.( Així no es veu que ploren)