dissabte, 24 d’octubre del 2009

Fireta












fireta [ de fira] fem. JOCS
Estris de cuina petits, fets de terrissa, llauna, etc., per a jugar a cuinar.


Del diccionari de la GEC...

País de fireta, de joguina. Que quan cauen quatre gotes d'aigua tot se'n va a can pixa com deien a casa. Un país desencisat, sense horitzó. On el subdirector de La Vanguardia (Española) declara que si fóssim independents l'endemà ens convertiríem en un protectorat francès com el 1640. Amb uns arguments patètics que qualsevol estudiant de 1er de polítiques, o d'història li podria rebatre. País de Fireta esporuguit. Un país de fireta on cada dia, a la cantonada més visitada de Barcelona hi ha un romanès gerxo ensenyant les seves misèries. Aquest home no durava així ni cinc minuts a París al costat de qualsevol monument de la grandeur francesa. Us imagineu per un moment un romanès brut, esguerrat, descamisat per ensenyar les cicatrius al costat de la flama eterna del soldat desconegut, allà, sota l'Arc de Triomf? És que no té temps d'arremangar-se la camisa que ja és davant d'un tribunal aplicant-li la llei sobre mendicitat. I després d'un parell de mesos a l'ombra se l'expulsa. De fet, aquest SDF, el van plantar a la frontera de la Jonquera i avall que fa baixada. Aquí, ni la Guàrdia Urbana, ni els serveis socials es plantegen retirar-lo de davant de la casa Batlló, de fet fa joc amb les corbes Gaudinianes. Els Mossos no intervenen perquè no és competència seva i prou feina tenen a aguantar el que tenen per a Conseller. País de Fireta on els Criptocomunistes volen implantar la ISO al cos de Mossos d'Esquadra i com a tota ISO hauràn de donar un questionari de satisfacció als clients (detinguts) és que ens em begut l'enteniment tots?La policia és per a protegir i servir als ciutadans, no als delinqüents.
País de fireta on quatre pijo-progres per una mal entesa multi culturalitat volen canviar Nadal per vacances d'hivern i Setmana Santa per vacances de primavera, no fos cas que s'ofenguessin els altres. Digueu-li a qualsevol nen que no es fa tió a l'escola, que no es fa castanyada perquè no s'enfadin els dos sarraïns de la classe i la mestra que es va fer feminista perquè no sucava a la facultat. No és un fet religiós, és un fet cultural. I si no preneu exemple de la república laica per excel·lència. El xador no es benvingut a l'escola francesa ni a la república.
País de fireta. On una estació remodelada i acabada d'inaugurar li vesa l'aigua per a tot arreu quant plou. I ja no us dic com baixava l'aigua a l'estació de Passeig de Gràcia.
País de fireta. On la darrera maniobra per escanyar-lo és crear una low- cost d'Iberia per potenciar encara més Barajas i putejar el Prat.
País de fireta on la majoria de la classe empresarial i política encara es pensen que el seu mercat natural són els quaranta milions de penjats de l'oest que ens boicotegen i ens ofeguen econòmicament. Pallussos, el vostre mercat natural va de l'Atlàntic als Urals, i si no espavileu aviat, vindrà un Belga, o un Danès, o un Letó, o un Txec ( països amb una mida com la nostra) i us fotrà el mercat a vosaltres.
Jo de gran vull un país que funcioni i deixar de jugar amb fireta. Per que jo me'l crec el meu país. I que ningú me'l toqui. Encara que sigui de fireta.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Calma


Després de la tempesta ve la calma. La calma de que el merder el tenen els altre, els pirates, els escorpins, els escurçons, i demés patuleia que pobla el meu despatx. Calma després de fer més de 400 km. per aquestes terres de Déu i perdrem dins d' Igualada i Lleida. He arribat a la conclusió que a la que surts de casa tot, tot, tot està mal indicat i tot i que vagis amb el planell de Google maps amb la ruta; l'economia no dona per a un GPS per al cotxe d'empresa, els diners es llencen en estudis de Feng Shui pel despatx del Mànager. T'acabes perdent. Sempre apareix una obra no planificada o un segurata amb l'electroencefalograma pla et diu que no pots girar per on vols, - És que sóc expositor, que no ho veus capullo, que sóc l'únic que va amb coll i corbata a les deu del matí per Igualada i en dissabte.
A Lleida va ser més divertit. En tornar cap el cotxe aparcat els neteja-parabrises estaven farcits de fulls volants, també coneguts per flyers de totes les cases de putes hagudes i per haver al voltant de la capital de la terra ferma. Fins i tot amb això són diferents els de la terra ferma. Això de no tenir la mar aprop.
Després a la nit i a l'alçada de Manresa un bon xàfec d'estiu, d'aquells que no veus tres en un burro durant deu minuts. El plaer de conduir amb la carretera sense camions, escoltant bon jazz i recordant que no t'has atrevit a demanar telèfons de gent d'Igualada, de Lleida, de Manresa...
Sort de la bona gent del territori, que ajuda a que les coses surtin bé i que et dona secretes alegries, com conèixer la primera empresària independentista declarada. Espanya, tremola.
I als del despatx, que els donin amb una canya escardada fins que els hi agradi. Avui he decidit estar en calma.