 |
| veles e vents |
Fa una hora que naveguem. La mar és grisa i no de color de
vi, com deia aquell grec. El vent del nord ens ve del través i a anat pujant d’intensitat,
ara arrenca petits rissos d’escuma a les onades.
El sopar va anar molt bé. Casolà. El vi hi lligava, i la
conversa va ser fluida amb els altres convidats. Resumint, que el que semblava
un petit escàndol s’està convertint amb una crisi de govern, que s’acabaran
convocant eleccions i que temien que pugés l’ultradreta i que entrés en
coalició al govern i que una de les coses que es xerrava pels passadissos és
que els fèiem nosa, per les pressions del govern d’ultradreta espanyol. De manera
discreta, la marina noruega estava muntant uns barracons al costat de les
drassanes, les tripulacions hi arribarien a partir de dilluns i ja podríem començar
a fer les proves de mar.
El meu pis el desmuntarien i ho enviarien tot allí, sort que
tenia el llit fet i la casa endreçada, que els serveis de seguretat havien detectat dues
unitats espanyoles del CNI i no sabien molt bé encara si era per sabotejar,
segrestar o fer la punyeta a algú de nosaltres. I que es passegin per Noruega, en principi, un país aliat sense haver demanat permís no els ha fet gaire gràcia. I que per això anem cap a Gismerøya.
El diàleg entre els del CNI d'aquí i la central de Madrid me l’imagino
La madre que
te parió, Martínez, que sabemos que eres de Cuenca y que lo más cerca que has
estado del mar es en el apartamento que les tocó en el Un,dos,tres a tus abuelos en la Manga del Mar Menor. ¡Pero no vistes que todas esas casas tienen amarre y
barco y que se podían escapar en él! Pero en qué coño estabais pensando. Que su
anfitriona es oficial de la Marina, mecago en la leche, que son unos putos vikingos,
que aprenden a navegar antes que a andar.
La madre que
te trajo, y ahora donde cojones está el catalufo ese. Ja estáis cagando leches
a ver si lo localizáis.
Somric per sota el nas. En una cosa tenen raó, son hereves dels víkings. Mare i filla són les que remenen cabs i escotes. M’han fet seure a la
banyera i que no faci gaire nosa.
Llavors la filla em demana si vull un cafè, i en assentir,
desapareix per l’escotilla i torna amb un termos i unes tasses.
El cafè calent de bon matí sempre es posa bé.
