A tots els porcs els arriba Sant Martí!

El Montgrí i el castell al cim 

No puc queixar-me. Una fira que tenia pinta de ser engendrada, prenyada i parida en el més pur estil del Gos Beta, ha anat molt i molt bé. A l'empordanesa vila de Torroella de Montgrí he tornat a sobreviure en una fira local, d'aquelles en que l'estant institucional està al costat del que ven la mopa mágica i el que ven sofàs que et fan un massatge. La llàstima és que no et venguin també a la comercial que intenta encolomar-te'l. Encara no entenc les empreses que fan servir hostesses i comercials espitregades per intentar vendre't alguna cosa. Senyal que no ho compraria ningú ni regalat. Això sí, un tiparro que ni l'Àlien de la fira de GRO. 

Només m'ha tocat treballar-hi el diumenge al matí, així que em vaig llevar ben d'hora en diumenge, vaig anar a votar i cap a Torroella falta gent. És un trajecte plaent, per camps termenats des de l'època romana, seguint el curs del Daró. A la carretera som un tractor, un Audi impacient, i servidor. L'Audi està apunt d'estampar-se contra el canal de reg del Daró i la rotonda de Serra de Daró per voler passar el tractor. Amb la seva pressa no s'ha adonat de la serenor del paisatge. De que el front fred que arriba far arrufar-se una grua en un dels camps, que els gavians estan tots capcots fent pinya en els sembrats acabats de rompre per preparar la terra. Que en els camps de pomeres a banda i banda és ple de fotges i esplugabous. Que circular tranquil per l'Empordà és una delícia. Que anar darrera un tractor no impedeix d'arribar a la fira just darrera del nerviós de l'Audi. Estic sol a l'estand llegint el diari, sortint a fumar de tant en tant, fent-la petar amb els hippiperroflautes del mercat d'ecològics que hi ha enfront de la carpa. Faig un parell de tirades a l'estand del Club de Tir, i em comenten que soc prou bon tirador, doncs agrupo els trets encara que vagin tots al número 7 en comptes del centre de la diana. No està gens malament per portar ulleres progressives, que em prou feines la veia la diana. I això que estava a 10 metres! A prop de l'estand hi ha l'escenari i durant un parell d'hores l'escola municipal de música toca peces de jazzband, després passen els gegants i els grallers i quan me n'adono ja és hora de tornar a casa.

A les vuit poso les notícies i vaig seguint la nit electoral. Al meu No-Mànager i al Gos Beta els queden un parell de telenotícies a la cadira oficial.

La fira des de fa 614 anys que està dedicada a Sant Andreu, però a mi no m'enganyaran. Ahir va ser Sant Martí per a més d'un porquet!

Estació Espacial Internacional (ISS) - Epíleg-

1 Ik' 15 Kank'in  12.19.18.0.2 Diari d'abord. Nau de Transport de la Confederació Nostromo. No aconsegueixo contactar amb la nau que va emetre el codi d'entrada. És molt estrany. He continuat remenant per les cabines de la tripulació. Crec que ja sé qui va fugir amb el bot d'emergència cap al planeta. Ha de ser una dona, de la zona dels enginyers. Què la va impulsar a fugir?, Va preveure què passaria a la nau? És víctima o botxí? Crec que no ho sabré mai.

12 Eb' 5 Kayab 12.19.18.2.12 Diari d'abord. Nau de Transport de la Confederació Nostromo.

Ja han arribat. No era una nau de rescat com jo suposava. És la resta del Destructor Estel·lar CSS Reuben James. Només hi ha tres supervivents. La Pilot, la Navegant i la Primer Oficial. Van poder separar el pont de comandament de la resta de la nau abans que explotés. Amb només els sistemes de reserva van fugir amb un salt a l'Hiperespai sense programar destinació. Només fugir de la zona de combat i salvar la pell. Els sistemes van detectar la meva senyal de socors i van enviar-la cap aquí. Per això no podien comunicar-se. Del seu relat he pogut treure'n el següent entrellat: Estaven patrullant el sector de Coma Berenice quan la CSS Reuben James va ser atacada per naus imperials. Van tenir temps només de separar el pont quan la resta de la nau esclatà. Han estat rebent fragments de comunicacions solts d'altres naus i era un atac generalitzat en tots els sistemes. A hores d'ara la Confederació ha deixat d'existir.

Hem pres una decisió aquesta tarda després de passar-nos tres dies fent l'amor els quatre. Tan elles com jo necessitàvem de sentir-nos vius després de tant de temps aïllats i sols a l'espai.

Marxem cap al planeta. Hem apagat la senyal de socors i destruirem tot el que queda darrera nostre. Amb una mica de sort els Imperials no sabran de la nostra presència. Ara crec que la tripulació es va suïcidar en creure que estaven sols i perduts en aquest racó de món.

Ens endurem tot el que podem aprofitar per sobreviure. El demà és nostre.

Epíleg

La deessa gloriosa que brilla en el cel Amaterasu O-Mikami va baixar al país del sol naixent i de la seva descendència va néixer Jinmu, el primer emperador.

Kukulkan va davallar del cel de l'Est amb les seves tres dones i ensenyà als homes a construir cases, plantar blat de moro, a comptar el pas del temps i a guarir les malalties. Després d'un temps va marxar cap a l'Oest cavalcant la seva serp emplomallada.

Estació Espacial Internacional (ISS) - II-

9 Etz'nab'  11 Keh 12.19.17.15.18 Diari d'abord. Nau de Transport de la Confederació Nostromo.

Ja fa una quinzena des que vaig abordar el port espacial. He estat descartant possibles causes de la mort de la tripulació. No hi ha signes de descompressió sobtada ni fissures al casc. El Bioescàner no mostra senyals de contaminants químics ni biològics. No hi ha radiació provinent de la pila d'hidrogen del propi port ni de la zona de magatzematge de les piles per a altres naus. 

Les provisions pròpies s'han acabat i he posat en funcionament la màquina de racions CHON ( Carboni, Hidrogen, Oxígen, Nitrògen). La màquina recull de l'atmosfera planetària els components bàsics i els processa en forma de petites galetes insípides, però com a mínim no em moriré de gana.

He estat investigant la zona de descans de la tripulació hi hi ha coses força curioses. La tripulació es componia de 15 persones entre un Capità, un segon oficial, un cap d'enginyers, tripulació de pont, màquines i manteniment i personal de magatzem i tripulació rasa. El Capità devia ser una persona força culte. Tenia tot un prestatge de petites unitats d'informació amb uns 25. 000 llibres; però la majoria estan en llengües mortes, alfabets estranys o varietats de l'Spark estàndard no gaire evolucionades i que em costen de llegir. La segona oficial tenia en un dels calaixos una col·lecció de roba interior de cuir i de blonda, fora de la reglamentària roba de cotó. Varis consoladors i vibradors que han superat la meva imaginació. Un dels tripulants de manteniment tenia varis hologrames de la segona oficial fent l'amor amb varis membres de la tripulació i en algunes apareix el cap d'enginyers emmanillat i amordaçat. Però no posa cara de por, per a sorpresa meva.

Encara no he rebut cap senyal que m'indiqui que la sonoboia d'emergència que vaig activar l'hagi rebut algú.

Hi ha varies zones del magatzem que estan segellades i no aconsegueixo entrar-hi. Algú va canviar els codis d'accés rutinaris que apareixien en el quadern de bitàcola de l'estació espacial.

12 Ix  7 Mac 12.19.17.16.14 Diari d'abord. Nau de Transport de la Confederació Nostromo.

 Continuo sense rebre cap senyal. Tot i que ahir em vaig emocionar al sentir una seqüencia d'entrada i vaig pensar que arribava algú a buscar-me. Era una llançadera de mineria automatitzada, es veu que devem extreure algun tipus de metall del satèl·lit d'aquest planeta, però he vist que la descàrrega s'efectuava cap a la zona on no puc accedir.

He rellegit varies vegades el Quadern de Bitàcola de l'Estació, però els darrers tres dies, just abans que arribés, es un pur galimaties, qui ho va redactar s'estava sonant per moments i la darrera pàgina la devia escriure el capità doncs he fet que l'ordinador d'abord la processes i m'ha dit que és grec àtic ( sigui el que sigui això) i que està molt deteriorat el suport, com si algú ho hagués volgut esborrar i no li hagués donat temps de fer-ho del tot. Només ha aconseguit entendre Hekatombeion, Nemesi, Autoktonia. I no m'ha agradat gens el significat.

5 B'en  6 Kank'in 12.19.17.17.13 Diari d'abord. Nau de Transport de la Confederació Nostromo.

Acabo de fer un descobriment esfereidor: quinze tripulants hauria de ser igual a quinze cosos a la cambra de conservació. Atabalat com anava el primer dia no vaig adonar-me que només en vaig arrossegar-ne catorze.

També falta un bot d'emergència. Algú va fugir cap el planeta.

No tinc temps per capficar-me doncs he rebut un codi d'entrada i és d'una nau tripulada. Encara deuen ser força lluny doncs no puc establir-hi comunicació directe. Sembla que algú ha rebut el senyal de socors i s'acosten. Ara sí que es farà llarg fins que no arribin.

Amb l'ajut de l'ordinador he començat a llegir un dels llibres del Capità, comença així:

Canta'ns, dea, la còlera del fill de Peleu, la d'Aquil·les,

destructora: portà innúmers dolors als d'Acaia,

llançà a l'Hades, a munts, davant d'ell les ànimes fortes

d'herois, i convertí els seus cossos en presa de gossos

i en convit d'ocellots; el designi de Zeus va acomplir-se,

el d'aleshores, és clar, quan van separar-se en discòrdia,

per primer cop Aquil·les diví i Agamèmnon duc d'homes.

Música per a dies grisos -III-

Fue en un pueblo con mar 

una noche 

despues de un concierto 

tu reinabas detrás 

de la barra del único bar 

que vimos abierto 

cantame una canción 

al oido 

y te pongo un cubata 

con una condición 

que me dejes abierto 

el balcon de tus ojos de gata 

loco por conocer 

los secretos 

de tu dormitorio 

esa noche cante 

al piano del amanecer 

todo mi repertorio 

los clientes del bar 

uno a uno 

se fueron marchando 

tu saliste fuiste a cerrar 

yo me dije 

cuidado chaval te estas enamorando 

luego todo paso 

de repente 

tu dedo en mi espalda 

dibujo un corazón 

y mi mano 

le correspondio debajo de tu falda 

caminito al hostal 

nos besamos 

en cada farola 

era un pueblo con mar 

yo queria dormir contigo 

y tu no querias dormir sola 

(Coro:)

y nos dieron las diez 

y las once 

las doce y la una 

y las dos 

y las tres 

y desnudos al amanecer 

no encontro la luna 

nos dijimos adios 

ojala 

que volvamos a vernos 

el verano acabo 

el otoño duro 

lo que tarda en llegar el invierno 

y a tu pueblo el azar 

otra vez 

el verano siguiente 

me llevo y al final 

del concierto 

me puse a buscar tu cara entre la gente 

y no halle quien 

de ti me dijera 

ni media palabra 

parecia como si 

me quisiera gastar 

el destino una broma macabra 

no habia nadie detras 

de la barra 

del otro verano 

y en lugar de tu bar 

me encontre 

una sucursal del banco hispanoamericano 

tu memoria vengue 

a pedradas 

contra los cristales 

se que no lo soñé 

porque estaba 

mientras me esposaban los municipales 

en mi declaración 

alegue 

que llevaba tres copas 

y empeze esta canción 

en el cuarto 

donde aquella vez te quitaba la ropa 

(Coro)(x2)

Estació Espacial Internacional (ISS)

Estació Espacial Internacional (ISS) una proposta de relats conjunts

Sortim de l'hiperespai. Ja he transmès els codis d'aproximació i reconeixement  i inicio un rumb de d'aproximació per atracar la nau. Aquesta vella carraca, sobrevivent del darrer conflicte amb els imperials, amb milions de coses per reparar i repintar s'ha portat prou bé. Sí no hagués fet tantes campanes a l'ESO hagués passat amb millor nota l'accés a l'acadèmia de vol i en comptes de ser comandant d'un transport seria un brillant pilot d'interceptor, clar que tenen una vida més curta.

El port estel·lar no dona resposta, torno a enviar el senyal de reconeixement. El petit punt brillant del principi es va perfilant, orbita al voltant d'aquest planeta blau. Diuen els vells que vam sortir tots d'aquí en la primera gran migració. Però d'això en fa una pila d'anys. Jo no he conegut res més que la petita colònia d'Hyperion, amb els seus dos sols, i aquell mar de metà i les guspires al capvespre que desprenen els arbres tesla.

El petit punt ja agafa forma i veig les formes del port espacial. Un parell d'òrbites més i arribarem al punt de contacte.

Cony, ja em comencen a mosquejar que no contestin. Aquests dels ports sí que viuen bé. Un parell o tres d'anys avorrint-se a qui dalt, amb gimnàs i sauna, veien com atraquem i tornem a marxar després de la descàrrega. Ens canvien la pila d'hidrogen i només han de preparar l'enviament cap el planeta. Quan són sobre el punt, dos retrocohets i després caiguda lliure. Els de baix ja s'apartaran.

Ei, desperteu!, que estic ja apunt de fer l'aproximació. Carallots!

Merda, hauré de passar a manual. Frenada!, viro a babord, dos impulsos. Uf, l'ancoratge automàtic ha funcionat. Sistemes de suport connectats al Port. 

- Port, aquí Nostromo. Responeu. 

- ...

- Port, aquí Nostromo. Responeu. 
-...

Mil milions de llamps i trons! M'enfundo el vestit de suport i obro l'escotilla d'accés. Tot és en silenci. Només funcionen els sistemes mínims i ni rastre de la tripulació del port. Passo per passadissos buits fins arribar al pont. 

Tots són morts. Encara en els seus llocs, momificats. Caiguts en les posicions on eren quan els va sorprendre la parca. Merda, Merda, Merda. I m'havia de passar a mi. Restableixo els sistemes i arrossegant-los els poso en una de les cambres de conservació. Activo la balisa de socors del Nostromo. Amb una mica de sort d'aquí a uns mesos apareixerà algú. Què collons els devia passar?

Que llarg que es farà.

Rinovirus, Murphy i la fi del Món

Ja ho diuen, hi ha amors que maten. El paio aquest tant bonic de dalt es veu que fa uns dies va decidir colonitzar el meu cos amorosament i el meu sistema immunològic, com que estava tristoi i moix des que va abandonar-lo la darrera infecció; la molt lagarta,  li va dir, - com que no tinc gaire cosa a fer aquests dies, doncs quedat per aquí, s'està calentó i ens farem companyia, i tal dia farà un any. El problema és que jo havia decidit de fer tot d'altres coses divertides i/o distretes com: fer de commuter a les sis del matí, aguantar al No-Manager, recent arribat de Dubai. No, no hi hagut sort i no li han aplicat la Xària. O decidir quina de les ordres contradictòries del Gos Beta era la més absurda. Per altre part també tenia la intenció lúdica d'assistir a una signatura de llibres, conèixer algun que altre blocaire en persona i ja que no vaig tenir l'ocasió de veure la volta quadràtica del Sr. Leblanski, materialitzar-me en un altre event, happening o dieu-ne com volgueu.

Ja el diumenge vaig tenir un petit avís de com aniria la cosa, però no en vaig fer gaire cas i vaig atribuir-ho al fet de passejar darrera la trobada gegantera de GRO amb 18 ufanosos Kg. de filla sobre les espatlles. Amb raó m'havien de fer mal totes les articulacions, que ja és prou gran per caminar sola, però a tots els papes ens cau la baba i acabes portant-los a coll-i-be a ritme de gralles.

 Carlemany i Anna Gironella per Alyebard

El toc final va ser ahir quant el meu cos va decidir fer cas a la meva infermera i em va ajudar a perdre sobrepès a base de liquar-me jo mateix repetides vegades sobre una tassa de W.C. en horari laboral. Així que vaig decidir que posats a passar a una altre estat de la matèria preferia que m'enganxés a casa que no a la feina, on com a mínim la meva família podria certificar la meva transsubstanciació i reclamar l'assegurança de vida. Total que després de dormir una pila d'hores seguides (17) , menjar poc i aconseguir una baixa laboral, ara em teniu amb insomni i veient que el Sr, Murphy tenia raó, m'he tornat a perdre una altre ocasió de conèixer a molta gent que m'agradaria conèixer i que l'autor em signes el llibre.

Si teniu ocasió, gaudiu-lo que ja ha sortit EL JOC DE DÉU.!

Jo ara em dedicaré a fer bondat i que el meu sistema immunològic deixi de tenir-li afecte al bitxo de dalt i que faci la seva feina d'una vegada.

 No patiu, encara sóc més lleig

Abduït? No, tancat a la fira de GRO! -1-

Foto per Alyebard

Tot i que no m'hagués fet res que em segrestés l'alien que vaig tenir la sort de retratar dins l'espai firal de GRO. 

Tot va començar el darrer dimecres 27. Arribo per supervisar el muntatge de l'estand després d'haver deixat els nens al col·legi ( ells encantats, doncs no puc fer-ho mai, ja que sóc un commuter ), i després d'un esmorzar tranquil vaig cap el Palau Firal.

Oh! meravella de meravelles!, els muntadors ja han aixecat l'estructura de l'office ( de fet ja hi eren des de dilluns), però ja d'entrada hi ha alguna cosa que no em quadra. No hauria de estar l'estand més avançat cap el passadís? Ho comento amb l'encarregat i li ensenyo la meva documentació. Planta i alçat, planells acotats, dissenys d'imatges; però ell en té un altre que jo no he vist; resulta que el gos beta, durant la darrera fira, aquella que vam fer a major glòria del Sr. Hereu ha parlat amb l'empresa que ens els munta i ha afegit tot de coses noves, tot i que hi ha una línia de fluorescents de la mateixa fira que ens obliguen a moure l'estand cap en darrera.

Com que de petit m'havien ensenyat que donde manda patrón, no manda marinero. I hi ha un correu d'ell donant l'OK als canvis; jo callo com un murri i els deixo fer.  De fet ja de bon matí, m'ha clavat un moc per que no havia demanat la impressió dels fulletons per els actes de la fira. 

- Però si em vas dir que al posar l'horari en gros ja no calia fer-los.

- Jo no t'he dit mai això!

- Gos Beta! No fotis, però si vam quedar així!

- Fes-t'ho com puguis però ha d'haver-hi els horaris de mà ( em penja).

Sort que tinc bons amics i una gràfica que ja els va fer l'any passat me'ls farà en menys de 24 hores i me'ls enviarà amb un missatger abans de la inauguració. 

L'estand va creixent i a la tarda quan ja tinc la cuina instal·lada el truco. 

-Gos Beta, ja saps que l'estand ha retrocedit un parell de metres de la situació inicial? Com que m'han ensenyat el teu correu no t'he dit res abans, no queda malament, però si posem la porta que havies afegit no podrem passar, és massa estret.

- Canvis, quins canvis, què passa, que vols dir, passa'm a l'encarregat. (ja te l'he tornada, fes-te fotre!).

 Passada una estona l'encarregat dels constructors l'engega a la merda- literalment- i em passa el telèfon. Que si no es pot moure l'estand, que si parli amb fira, que si no se què. Comento amb la fira la proposta del Gos Beta i la directora del firal esclata a riure. - Rei, ni havent-ho demanat diumenge passat t'ho podria fer. És tècnica i materialment impossible!. Jo penso, perfecte. Ni el truco, li envio un SMS i que es cogui amb la seva pròpia salsa.

Em sembla que em faré una samarreta amb el següent estampat per quan vagi a muntar fires.

 

 Continuarà...