Per Sant Joan pel davant, per Sant Pere pel darrera!

S'acosta la nit màgica per excel·lència. Sant Joan! La festa del solstici on els catalans encenem fogueres i tradicionalment s'hi cremaven tot de coses velles i que ja no fessin servei. Doncs això, cremeu (encara que sigui metafòricament) tot allò que no necessiteu i quan quedin les brases, si sou prou valents quan encara hi ha flames, salteu la foguera tot cridant l'encanteri "Per Sant Joan pel davant, per Sant Pere pel darrera" que la màgia del solstici us porti fortuna i amors i tot això que els humans necessitem per ser una mica més feliços. Si teniu l'ocasió arraplegueu herbes remeieres o banyeu-vos en un gorg o a la platja. Feu els ritulas que creieu necessaris i gaudiu d'aquest aire d'estiu que comença a inundar-ho tot. Comença la temporada de revetlles, festes majors, balls d'envelats... feu tanta gresca com pogueu i si la deessa fortuna us ho perment, encloteu el piu per Sant Joan pel davant i per Sant Pere pel darrera. Fortuna huiusce diei

Hallo què?

Memorial funerari de Marc Cael·li. 

-Que diu la professora d’anglès que hem de fer una jack-o-lantern amb una carbassa per a celebrar Halloween.-I com que tenim una carbassa a casa – diu el meu cadell gran-

Sí, però era per a fer crema de carbassa.

Però què no fas pels cadells? Doncs agafo el ganivet de fer jack-o-lanterns del calaix dels ganivets i au! Primer li practico la trepanació per a llevar-li la grana.
Llavors uns triangles faran d’ulls i de nas. I uns quants cops més de ganivet i surt la boca i unes dents vampíriques.

Mentre trepano i perforo, i amb una cullera salvo el que puc de polpa, que continuo volent menjar carabassa.

Penso que aquest coi de celtes trasplantats a l’altre costat de l’oceà es van trobar un excedent de carabasses i com que no era cosa de llençar-les. Clar, celebraven el Sanheim i després el All Hallow’s Eve.

Però aquí som de castanyada – li dic al cadell – mentre continuo assassinant una carbassa.

-I per què? - I ara com li explico...

Els romans celebraven el seu culte als difunts i als petits Déus de la casa, els lars, molt més importants que no els grans Júpiters i Mars. 

Divi lars

Els que vigilen que no s’apagui el foc, els que cuiden que les llindes del camp no es moguin i que surti la collita quant toca...Coses realment importants. I el culte als difunts, que si no es fa correctament, s'enfaden i poden tornar del submón per a tocar-nos els pebrots.

I que els romans eren una colla de catxondos i que per celebrar als morts què millor que menjar el que més els recordaria a la vida ( i aprofitar que hi ha excedent). Castanyes!!

I ara com li explico que una castanya recorda a la vida? El problema és que estem acostumats a veure-les ja torradetes.   

Però un romà veia  una castanya  així.

Castanya

I quan veien les castanyes veien això.

L'origen de l'univers -Courbet

Resposta al meu cadell: És que els romans catalans sempre anem al reves del món, per tocar els collons als altres; com això de parlar llatí català. Ja ho entendràs de més gran. Filio, Vols sopa de carbassa?

-Ecs, sopa.

Bona castanyada!

Per Sant Joan pel davant! Per Sant Pere pel darrera!

treta d'aquí

Colla de mal pensants. No es tracte que empitoneu la parenta d'aquestes dues maneres diferents. Bé, és cosa vostra i de la vostra parenta. Sinó que es tracte d'acomplir amb el nostre ritus purificador per excel·lència. 

La foguera de Sant Joan i la seva nit màgica. 

Feu una bona foguera! llenceu-hi tot el que us ha fet sentir malament durant aquest any des del Sant Joan passat. Balleu i danseu al voltant seu. Llenceu piules, cebes i coets. Mengeu coca i beveu. Cerqueu herbes remeieres. Gaudiu cada moment de la festa. Fins que el foc sigui brasa i salteu per sobre, tot invocant els bons esperits per a tenir sort i fortuna fins al proper solstici. 

I la part de Sant Pere; la llàstima és que també es feien fogueres, però la tradició s'ha perdut. 

Salteu el foc valents! i deixeu tot allò que us neguiteja en mig de les flames. 

I des de l'albada dels temps, des de Salses a Guardamar. Des de Fraga a l'Alguer. Que una foguera ens uneixi i saltem tots cridant - Per Sant Joan pel davant! Per Sant Pere pel darrera!. 

I si us queden forces, no estaria gens malament que després féssiu l'amor amb la vostre parella per acabar d'arrodonir la festa. Els cultes a la fertilitat també tenen aquesta part divertida.

Bona revetlla a tots!

Flashback ! -2-

Com que una serie d'entrades d'altres llocs com la d'en Tirantlobloc, o en Leblansky i El Porquet de Sant Antoni han fet que tornés a tenir tot de flashbacks de temps que podrien situar-se entre l'erecció d'Stonehenge, malpensats/malpensades,  que d'aixecar monuments de pedra se'n diu també així. L'edificació de la Catedral de Girona o  la independència de Kosovo. Us dedico una de tantes cançons que amb cert grau etílic m'atrevia a ballar i fins i tot cantar en locals que o s'han reconvertit i ja no són el que eren o van anar a terra per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una mica de ballaruga nostàlgica per al cap de setmana!

Espero que aquesta maleïda astènia primaveral s'acabi aviat o a base d' analepsis  ja no sabré realment en quin moment de la realitat visc.

Rinovirus, Murphy i la fi del Món

Ja ho diuen, hi ha amors que maten. El paio aquest tant bonic de dalt es veu que fa uns dies va decidir colonitzar el meu cos amorosament i el meu sistema immunològic, com que estava tristoi i moix des que va abandonar-lo la darrera infecció; la molt lagarta,  li va dir, - com que no tinc gaire cosa a fer aquests dies, doncs quedat per aquí, s'està calentó i ens farem companyia, i tal dia farà un any. El problema és que jo havia decidit de fer tot d'altres coses divertides i/o distretes com: fer de commuter a les sis del matí, aguantar al No-Manager, recent arribat de Dubai. No, no hi hagut sort i no li han aplicat la Xària. O decidir quina de les ordres contradictòries del Gos Beta era la més absurda. Per altre part també tenia la intenció lúdica d'assistir a una signatura de llibres, conèixer algun que altre blocaire en persona i ja que no vaig tenir l'ocasió de veure la volta quadràtica del Sr. Leblanski, materialitzar-me en un altre event, happening o dieu-ne com volgueu.

Ja el diumenge vaig tenir un petit avís de com aniria la cosa, però no en vaig fer gaire cas i vaig atribuir-ho al fet de passejar darrera la trobada gegantera de GRO amb 18 ufanosos Kg. de filla sobre les espatlles. Amb raó m'havien de fer mal totes les articulacions, que ja és prou gran per caminar sola, però a tots els papes ens cau la baba i acabes portant-los a coll-i-be a ritme de gralles.

 Carlemany i Anna Gironella per Alyebard

El toc final va ser ahir quant el meu cos va decidir fer cas a la meva infermera i em va ajudar a perdre sobrepès a base de liquar-me jo mateix repetides vegades sobre una tassa de W.C. en horari laboral. Així que vaig decidir que posats a passar a una altre estat de la matèria preferia que m'enganxés a casa que no a la feina, on com a mínim la meva família podria certificar la meva transsubstanciació i reclamar l'assegurança de vida. Total que després de dormir una pila d'hores seguides (17) , menjar poc i aconseguir una baixa laboral, ara em teniu amb insomni i veient que el Sr, Murphy tenia raó, m'he tornat a perdre una altre ocasió de conèixer a molta gent que m'agradaria conèixer i que l'autor em signes el llibre.

Si teniu ocasió, gaudiu-lo que ja ha sortit EL JOC DE DÉU.!

Jo ara em dedicaré a fer bondat i que el meu sistema immunològic deixi de tenir-li afecte al bitxo de dalt i que faci la seva feina d'una vegada.

 No patiu, encara sóc més lleig

Botons rima amb cançons

Com que avui sembla ser que sóc l'únic que no fa pont ( excepte quatre més al despatx) i que m'he despertat a una estació més de la que em tocava. Gràcies RENFE per la teva vaga de cada St. Joan. Tot escoltant la ràdio al despatx se m'ha enganxat la cançó de la Beth. Així que la comparteixo amb vosaltres. 

Si cliqueu sobre el vídeo es posarà a pantalla sencera i en HD. ;-) que em fa mandra editar-lo per a que encaixi 

Als que feu pont, que l'aprofiteu molt i que us recupereu dels excessos de la revetlla, recordeu a felicitar a tots els Joans i Joanes, que sempre ens en deixem alguns i als que no, hi esteu treballant, doncs, que aviat serà cap de setmana. I que algú ha d'aixecar el país, no?

Solstici, feina i gosos beta

Ei, per si no us n'heu adonat, ja som a l'estiu. Aquella estació on el sol surt més alt, les dones s'alleugereixen de roba i contem els dies que ens queden per a les vacances; Que com ho sé, doncs per què el calendari aquest d'aquí dalt m'ho ha dit aquest matí. Així doncs, millor celebrar que s'acosta Sant Joan, amb força cava i coca ( ep, de la de pinyons, colla de malpensats) que no esbudellar al trepa que com que no te res a fer, avui al matí ha decidit de fer de gos Beta del ramat i en comptes de tenir el nas tot el dia posat al cul del mànager, s'ha dedicat deu minuts del seu preciós temps a esbroncar-nos ( al meu company d'àrea i a mi) per no se què de com esta organitzat el servidor i les carpetes compartides davant de tothom. Com que trencar-li la cara queda lleig, he optat per deixar-lo amb la paraula a la boca - On vas?! - A solucionar-ho. Amb un dels meus millors somriures zen possibles. 

Coses que he deduït avui:

1) Hi ha gent que si no suca el melindro el cap de setmana ha de desfogar-se amb els que té al voltant. Trist, molt trist.

2) Els analfabets informàtics no haurien de tenir càrrecs de responsabilitat o no tocar les carpetes que hi posa "no toqueu", millor que facin servir les mans per a altres coses de profit, com solucionar manques efectives del punt 1.

3) Hi ha gent que necessita reafirmar el seu EGO cridant. Mostra de la manca de seguretat amb el seu EGO.

4) La millor manera de tractar-los és deixant-los amb la paraula a la boca. Busquen el conflicte per a poder-se reafirmar. Si no t'hi baralles no tenen arguments. Però no t'has de mostrar submís que llavors s'et pugen a cavall i mentre li posen el nas al cul al gos ALFA ( perdó al mànager) ho expliquen: Mira que bo que sóc, avui ja n'he esbroncat a dos. El mànager com que el dia que donaven com tractar el personal a ESADE-IESE o qualsevol escola de negocis  va fer campana o tenia caguetes, és de la mateixa escola que el trepa; Com que no suca ha d'esbroncar. Més els punt 2 al 4.

Si els que van construir Stonehenge haguessin fet servir el mateix sistema de management que fem servir nosaltres a aquesta casa encara estarien posant pedres mentre ens barallem o el solstici no quedaria marcat com fa encara ara des de fa cinc mil anys ( que es diu aviat!).

Doncs això, que els gossos alfa, beta i demés patuleia no us amarguin l'estiu. 

Gaudiu d'un bon cava, una bona coca, una bona foguera, uns quants amics i a celebrar que les dones aniran lleugeres de roba. I si van sense roba, millor que millor...

Bloomsday

Avui m'agradaria esmorzar ronyons, afaitar-me dins d'una Martello Tower passejar per Dublín, discutir sobre el futur del País, perdre'm pel barri dels Lestrigons, Buidar-li un ull a Polifem, veure-li les cuixes a Nausicaa, encara que sigui coixa. I que algú pensi

"...I was a Flower of the mountain yes when I put the rose in my hair like the Andalusian girls used or shall I wear a red yes and how he kissed me under the Moorish wall and I thought well as well him as another and then I asked him with my eyes to ask again yes and then he asked me would I yes to say yes my mountain flower and first I put my arms around him yes and drew him down to me so he could feel my breasts all perfume yes and his heart was going like mad and yes I said yes I will Yes. "

Avui és Bloomsday, el dia que descriu el periple de Leopold Bloom a l'Ulisses de J.Joyce. Però sóc aquí envoltat de trepes, rates, pirates, no-managers i demés patuleia i m'hauré de consolar amb una pinta de cervesa Guinness  aquesta nit. ;-)

BON SANT JORDI !

Sant Jordi mata l'aranya, fa espigar l'ordi, fa que ens reafirmem altre cop com a poble. Ni millor ni pitjor que els nostres veïns; sinó diferents. Hi ha gent que ho entenen, altres que no. Però fixeu-vos. Avui no és festa laboral, és una festa cívica i els carrers seran plens de llibres, roses, i parelles festejant el seu amor entre la gentada. Avui, mentre anava cap a la feina, tot baixant la Rambla de Catalunya feia goig de veure com anaven muntant les parades de roses i llibres. Com les cobrien amb la senyera i tot i el dia gris, sembla que a la fi sortirà el sol. Com un missatge d'esperança. Ens han volgut destruir moltes vegades, però com l'au fènix ressorgim altre cop de les nostres cendres. Com diu una vella cançó popular Cap vaixell sense bandera, cap donzell sense donzella. Regaleu roses i llibres i compreu-los amb una mica de criteri. Tenim molts bons autors aquí com per comprar el llibre xorrada d'algú que surt per la tele. Compreu llibres d'autors com en RAMON ERRA o en JESÚS M. TIBAU ( Als amics els hem de fer propaganda ) ;-) 

Un equip de futbol va ser el centre del món

Un equip de futbol va ser el centre del món

Un equip de futbol va ser el centre del món.
I quin és el secret es preguntava tothom?
El futbol, més bonic? la velocitat, el control
anar sempre a l’atac, buscar sempre el gol?

És el joc en equip. No serà la humilitat?
sense protagonistes ni cap divinitat.
Un equip de futbol va ser el centre del món
i quin és el secret? – es preguntava tothom.

La feina ben feta, qui no recorda?
una cosa molt nostra en els moments de més gloria.
Estimar el teu ofici, vigilar cada detall
va cantar en un poema Joan Maragall.

Tot està per fer, podem aixecar el vol.
Tot és possible, escrivia Martí i Pol.
Salvador Dalí, Pau Casals
Antoni Gaudí, des d’aquí universals.

La Ruscalleda amb la cullera, amb la ploma Monzó.
Tu amb el teu martell, jo amb el meu ordinador.
Metges, periodistes, mecànics, pintors
fusters, lampistes, músics i escriptors.

Un equip de futbol va ser el centre del món
i quin és el secret?- es preguntava tothom.
La passió, la dedicació, l’atreviment, la curiositat
i estimar la feina és la nostra credibilitat.

Són les ganes, treballar fort.
Desperta company! és millor que la sort.
No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som
fer les coses com sempre, que no ens venci la son.

Un equip de futbol va ser el centre del món
i quin és el secret, es preguntava tothom.
Si fem les coses com nosaltres sabem
hi ha res impossible?, què no aconseguirem?

I el que facin els altres tant se val:
la feina ben feta no té fronteres ni té rival.

La negreta és el més important, en ella rau l'esperit del país. Els valors que ens van transmetre i que hem de passar als de demà. Només així aconseguirem que el país se li tregui aquesta grisor que es veu per a tot arreu. Ens marxi aquest desangelament, aquesta melangia. Aquesta manca de lideratge en (tots?) els àmbits. Si ja sabem (alguns) on volem anar; perquè no ens posem a caminar junts d'una vegada. Després quan hàgim arribat ja ens barallarem per qui la té més grossa o pixa més lluny; però no abans.

I com a anunci, genial. I com a equip de futbol, res a dir. Que continuïn fent-ho així i acabaran que m'agradi el futbol i tot. 

Alimentaria -II-

Estar-se dies dins d'una fira d'alimentació grossa com Alimentaria te les seves coses bones. Entre elles els tastets, o fer-la petar amb els expositors que coneixes d'altres fires o conèixer més bé els nous que venen aquest any. 

Una gran sorpresa va ser acabar xerrant de química ( jo que sóc de lletres pures i dures) amb un farmacèutic (que feia un favor al del celler i li vigilava l'estand) sobre els etanols, fenols i polifenols d'un vi. 

El vi en concret és aquest i us el recomano:

ILERCAVONIA  

100% Terra Alta

Varietat 100% Garnatxa Blanca

Maceració amb les pells durant 72 hores i fermentació controlada a 16 graus.

Presenta un color groc daurat amb tonalitats verdoses.

Complex en aromes, que recorden la Pinya, la Poma, amb notes d'albercoc ( jo hi vaig trobar un punt a Mango). En boca és untuós, llarg i persistent. El retronasal recull aromes florals i de menta fresca. Es aconsellable consumir aquest vi durant els pròxims 2 anys ( Millor amb bona companyia) 

Les cursives son meves i la resta de la seva nota de tast. 

Gaudiu-lo, és un blanc sorprenent.  El celler és ALTAVINS · VITICULTORS ·i els trobareu al c/ Tarragona, 42 de Batea.

Per cert, agafeu qualsevol ampolla de Rioja o Duero i foteu-lo aigüera avall o renteu-vos-hi els peus. Aquí hi ha vins millors. ( chauvinista que te el dia un)

Continuarà

./..

Dia de la dona treballadora ( o sigui, tots)

Noies. Un molt bon dia a totes. Estigueu treballant, estudiant, fent les feines de casa ( mai reconegudes) o senzillament aguantant-nos a nosaltres, els homes, que ja només això ja és una feinada. WE CAN DO IT! (Podem fer-ho!). 

El meu petit homenatge

Epi Oinopa Ponton II

AL MAR – MANEL 

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar. 

Al mar, al mar, al mar...al mar...

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem a palagrera  esquivant passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, que bufa de mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
Es abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot esta llest per tal que entrem al mar. 

Al mar, al mar, al mar...al mar...

Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.

Al mar, al mar, al mar...al mar...

Tres pics i repicó

Tres pics i repicó; toc, toc, toc, toctoc. Així és com heu de picar amb el picaporta. Ben fort, amb la pressa d'estrenar l'any. Amb la tranquil·litat d'haver acomplert amb els ritus de pas d'un any a l'altre. I de repartir propòsits i bons desitjos. Així doncs uns quants per saber si encara hi ha algú. Per a  l'Edfly  moltes hores de vol, per a en Carles, que encara que no ens veiem gaire sabem que som aquí, per a la Marta que a l'Ossa Iogui li vingui una forta rampa a la llengua i es quedi afònica una setmana, com a mínim. A l'Helena que em continuï alegrant l'esperit amb la poesia i els seus comentaris. A Xurrito, que continuï recomanat bons llibres. A Akroon que retrobi l'inspiració que des que no escriu que la vida és més avorrida ( o com a mínim, diferent). Nena, no treballis tant ;-) A An|na i a la seva germana bessona ªnna que continuïn sent bones lectores de Càtul i es deixin contaminar per totes les influencies que trobin . A Schwà per que passin aviat les hores fosques i torni a somriure. Això sí. No deixis d'escriure. A la Lingüista elitista que ens continuï descobrint els disbarats que escriu la gent amb la nostra llengua. No defalleixis. I a l'amic escriptor de veritat el Senyor R. Una petició informal. Si algun dia estàs inspirat, un relat sobre un pelegrí a Sant Jaume de Galícia ( i serà que no tens material :D ) això o me l'inventaré jo i me'l critiques un dia. Per cert, encara no tinc resposta sobre una esquena tatuada. Cerca el post.

Així doncs, agafeu el picaporta i piqueu ben fort, que l'any comença. Toc, Toc, Toc, Toctoc

Natalis Solis Invicti

Fa molts i molts  anys, al nostre orient, va néixer un fill de mare verge en una cova. Quan es va fer gran va matar el brau que havia fet perillar l'univers. Els seus seguidors commemoraven el seu naixement fent una festa pels vols del solstici d'hivern.En que l'univers recupera el seu ordre i torna a créixer el dia i es vencen les tenebres. Fa mols i molts anys pels vols del solstici, els romans es donaven petits dolços on hi havia amagada una fava; qui la trobava manava (senyor o esclau) per un dia dins la casa i es donaven regalets i s'embriagaven en una festa dedicada a Saturn. Fa molts i molts anys a l'esperit de l'any vell encarnat en un tió se'l picava i se'l cremava perquè el nou arribés aviat i tornés a créixer el dia i fos un Bon Any. Barregeu-ho tot i tindreu moltes de les coses que celebrarem aviat.No fa tans anys un dels primers Bisbes de Roma que va usurpar? el títol religiós romà de Pontifex Maximus  va decidir que el 25 de desembre seria el naixement de Jesús.(així els romans anirien a Missa i no s'emborratxarien celebrant les Saturnalies) Els cristians de Constantinoble i d'Alexandria van dir que estava sonat i van continuar celebrant-ho el 6 de gener (Epifania)així Jesús neix i els Reis d'Orient arriben al mateix dia.(Com continuen fent els Ortodoxos) Així doncs, ALYEBARD i tots els seus us desitja un BON NATALIS SOLIS INVICTI, ai no, un BON NADAL i us dedica una nadala que ens recorda a tots la primera figura que cerquem quan veiem un pessebre.

Albert Pla, Joan Miquel Oliver, Gerard Quintana, Estopa, Quimi Portet i Manel canten la cançó d'aquest Nadal. http://www.youtube.com/watch?v=UECBtWLpAyI

Mandra

La imatge no ve al cas, però m'ha agradat posar-la. Expressa tota la sensualitat que hi pot haver-hi tot el voltant d'una copa de vi, d'una conversa, d'una bona companyia. Avui és un dia de lassitud, de deixar passar les hores i esperar que arribi l'hora. L'hora del que sigui. És un dia que ha nascut sota la pluja, amb l'olor d'herba molla. Amb la llum somorta de la matinada. De caminar amb el paraigües amb pas ferm cap a l'estació.
Mandra de posar en ordre tots els fils argumentals que m'han assaltat el cervell des de Sant Joan. Uns sobre tatuatges i música, uns sobre missatges secrets, altres sobre Càtul i el pintallavis vermell esborrat a petons, Blade Runner, altres sobre vells amics retrobats i els xàfecs d'estiu que prometen felicitat. Qui no ha volgut arrencar-se a corre amb la jaqueta sobre el cap de l'estimada m'entre esclata la tempesta? I els dos es refugien sota unes voltes, vora un cafè d'aquells que ens recorden que Europa és la mateixa corrent cultural de llocs on parlar amb els altres. I la seva rialla esclata. O la imatge de dos amants rient sota un para-sol, mentre tots els altres marxen espaordits com un vol de coloms. Les voltes de Girona, Montmatre, La Plaça de Sant Marc de la Sereníssima, Het Market de 's-Hertogenbosch i un gin-tònic al sol de migdia... Viatges fets i viatges pendents...
Mandra de posar-ho tot en ordre i escriure. Mandra,

Tornant l'equilibri a l'Univers

Altre cop, després que l'homequecontrolalesllunes ens hagi avisat hem encès fogueres, hem ballat tota la nit amb només el cos pintat de ratlles blanques i unes branques al cap, i jo ara pinto un home amb banyes al cap que balla al voltant d'un grapat de dones i hem derrotat els mals esperits que robaven la nit. Ara l'univers torna ha estar en ordre...
Altre cop, desprès dels idus del mes del Déu Junus hem encès fogueres i he repartit dolços de fruita i ous als esclaus. Tot i que aquests maleits esclaus i lliberts i el seu culte a aquell rebel de Judea que ara s'ha posat de moda diuen que demà és Sanctus Ioannis. Bé és igual, hem tornat a posar ordre a l'univers...
Altre cop, hem encès fogueres, hem menjat coca, em llençat coets per recordar als déus que Prometeu els va robar el foc i ens el va donar. Els hereus i les pubilles han saltat sobre el foc al crit de Per Sant Joan pel davant, per Sant Pere pel darrera. Hem retornat l'ordre a l'univers...La vida continua i ja es respira a l'aire l'estiu...