diumenge, 31 d’octubre del 2021

Voglio vederti danzare

Voglio vederti danzare
Come le zingare del deserto
Con candelabri in testa
O come le balinesi nei giorni di festa
Voglio vederti danzare
Come i dervishes turners che girano
Sulle spine dorsali
O al suono di cavigliere del Katakali

E gira tutto intorno alla stanza mentre si danza, danza
E gira tutto into
rno alla stanza mentre si danza

E Radio Tirana trasmette
Musiche balcaniche mentre
Danzatori bulgari
A piedi nudi sui bracieri ardenti
Nell'Irlanda del Nord
Nelle balere estive
Coppie di anziani che ballano
Al ritmo di sette ottavi

E gira tutto intorno alla stanza mentre si danza, danza
E gira tutto intorno alla stanza mentre si danza


Nei ritmi ossessivi la chiave
Dei riti tribali
Regni di scia
E suonatori zingari
Nella Bassa padana
Nelle balere estive
Coppie di anziani che ballano
Vecchi valzer viennesi

dijous, 23 de setembre del 2021

Canis Familiaris

Canis Familiaris via Google


Vet aquí que hi havia una vegada...

-Un rei! - no, un home -

Un home?  m'agraden les històries de reis i princeses- 

Un home que de petit havia viscut un estiu a casa dels seus avis. A la memòria encara hi guarda els dos pins de l'entrada, les tres figueres i a dins del galliner un canyer i un mirabolaner de fulles roges on jugava amb les gosses i volia caçar gallines fent un corriol amb blat de moro.

Un home que recorda fer el canvi del pis on vivia a una casa que duia una gossa incorporada. La Perla. I darrera d'ella en van venir 3 més. La Tap, en Duc i en Llamp. Un home que cremava adolescència incompresa al costat d'un gos. 

L'home va marxar a altres llocs i altres llars. Sense gos. Però un dia es va veure dins el seu cotxe amb un gos al seient del darrera, més espantat que el conductor. I l'home va tornar a tenir gos. I va recordar que la felicitat a vegades és un gos jugant amb un altre a veure qui empaita una bossa de plàstic una nit de tramuntana. 

Els que oïen el conte no van entendre això darrer, excepte els que han tingut gos, que van somriure.



dimecres, 20 de gener del 2021

Llaüt



Les notes s'enfilen una darrera l'altre. Les acompanyen les greus del baix fent-lis d'escala. L'escalfor del sol es sobre les seves parpelles. Continua amb els ulls tancats mentre la melodia l'envolta. Com si fos mel. 

Enyora coses. La vida anterior on es podien abraçar.  Sap que encara n'hi ha per un any ben bo. Llavors, quan pugui sortir del confinament es trobaran on sempre. Però aquest cop deixarà de música ambiental el llaüt que escolta. Que els acaroni als dos. 

Mira el rellotge i veu que ha de tornar a la feina. La pausa del cafè s'ha acabat. Atura la reproducció del seu telèfon i es treu els auriculars. Deixa el banc al sol on s'estava. Travessa la plaça i entre per l'arc de pedra que conforma l'entrada a la feina. 

- Quan esclati la guerra que vindrà, tornaré a fumar- pensa.

El que no sap és que les cèl·lules del seu pàncrees han decidit reordenar-se, rebels, i que no veurà el final de la pandèmia.