dilluns, 13 de març del 2023

Nereides

Frederic Leighton - Actea (1868)

 


- Que li ve de gust un cafè? 

- Sí, gràcies, molt amable. 

Les avantcambres i les sales d'espera són totes tallades pel mateix patró, son per demostrar-te que el que és a l'altre costat té més poder que tu que t'hi esperes. Et rebrà quan ell vulgui, no quan tu vulguis. Ja no ets amo i senyor del teu temps. 

Bé, ja que juguem a aquest joc, gaudim de l'espera. Que et portin el cafè amb un carretó, tasses de porcellana i cafetera de plata té la seva gràcia.  I galetetes (daneses) tot i ser a Noruega, bé, ells juraran que són noruegues, però jo sempre les he associades a les daneses i la seva capsa metàl·lica que acaba fent de costurer de les àvies.

A primera hora m'han recollit de l'hotel i el servei d'escorta m'ha portat directe al Ministeri de Defensa. Anem esquivant uixers i em planten a l'avantcambra. 

- La ministre el rebrà en un moment. L'escorta desapareix.

Temps de fer el cafè còmodament i s'obre una porta lateral. - Si us plau, si em vol seguir. 

Així que arriba el moment de la veritat, taula de reunions, molta gent, i una cadira buida, evidentment és el meu lloc. 

-Benvingut, la documentació ja està preparada. El seu govern acaba de enviar-nos noves especificacions i ja ho hem incorporat. Es signarà en un acte privat al consolat, bé ara ambaixada, a Barcelona. El que s'ha annexat és el seu nomenament com a delegat i que a més de la compra de 3 corbetes classe Skjol i el seu avituallament, municions i combustibles, es formarà a les seves tripulacions. Vos en sereu el contacte entre els nostres respectius governs. 

M'allarguen la paperassa i algú em posa una ploma Montblanc entre les mans. 

-Si és tan amable de signar.  I signo, i de cop i volta sóc conscient del gest. Amb el traç de tinta acabo de comprar les 3 primers unitats navals de la Marina amb tot el que comporta. Del fiasco del 17 a ser un Estat amb tots els ets i uts. A partir d'ara exercirem la sobirania sobre la mar com havíem fet des de la primera expedició naval contra els musulmans del Compte d'Empúries el 813 fins a la desfeta de 1714.

Un altre cafè? Tal com em quedat amb el seu govern, aviat arribarà el seu personal. Hem cregut que serà més discret que facin la instrucció a la zona naval de Kristiansand i que vos fàciu d'enllaç a prop de les drassanes- Li hem trobat allotjament i podrà despatxar amb la cap de la zona naval.  

Així, que el que havia de ser un parell de dies aquí es converteix en una estada sense data de tornada. Podria ser pitjor. Podria ploure. 

Arriba altre cop el carretó de cafè i ja a peu dret comencen a xerrar entre ells. Òbviament el meu noruec és nul i em quedo fora de les converses en un racó amb la tassa de cafè.  S'acosten dos d'uniforme, un de terra i l'altre de la marina. 

El de terra, amb cara de pomes agres, em presenta a la seva companya - Si, em permet, La Kommendörkapten Elisa Jorgensen, cap de la zona naval de Kristiansand. Serà el seu contacte. I sense transició el sento remugar - Perquè no voleu ser espanyols, jo hi tinc molts amics allà, el seu sol, la seva sangria. Què us costava.

- I amb el millor somriure li engalto, - Jo tampoc entenc que no vulgueu ser suecs, amb aquella neu tan bonica, què us costava

La de la marina, somriu per sota el nas i em diu -Si vol seguir al meu ajudant, acabaran d'arreglar els pagaments. mentre m'agafa del colze i m'acompanya cap a fora la sala. 

-No el disculpi, al Generalløytnant, és un perfecte imbècil. La seva resposta m'ha agradat.

I després d'uns quants passadissos i despatxos em tornen a demanar que signi papers i més papers i al final, em diu, - Em demanen que quin nom els hi han de posar a les corbetes, N'hi ha una de ja acabada, i dues que estan a punt a punt, però que per canvis pressupostaris la nostra marina no comprarà, les drassanes estan encantades que algú se'n faci càrrec de les tres

Bé, com que això n'havíem parlat i parlat amb en Pol mentre preparàvem el llibre blanc de la defensa: Doncs la que ja està llesta: Anfitrite, com la dona de Posidó, la segona Eunice, la bona victòria i la tercera Actea, la que defensa la costa. 

- Són Nereides, em diu, bona tria