Tancat per vacances

Doncs que em queden molt poques hores per anar-me'n de vacances, ens veiem altre cop a finals d'agost. Que gaudiu molt de les vostres. Que tornem tots amb nous ànims, amb la sensació que les hem gaudit fins a l'últim segon.

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. ....

Bon estiu a tots!

Només una matinada més

Només una matinada més i el despertador no em farà tornar a la crua realitat del no-management, del mal servei dels transports públics, d'estar envoltat d'imbècils, de que es despengin amb un dinar de feina de felicitació de vacances a un dia vista; cony que la gent s'ha d'organitzar! De tornar amb el tren i despertar-me dues estacions més. Va ser curiós, agafo el tren abans d'hora per ser aviat a GRO (doncs tocava recollir els cadells del casal, perquè la guardiana de la cova tenia una reunió de feina); a Passeig de Gràcia em trobo amb M, que feia molt que no ens veiem. Ens posem a xerrar i quan ella baixa a la seva estació puja un paio creuament de hippyperroflauta, cow-boy i gòtic que xerrava sol i se m'asseu a davant,I jo: merda! no duus llibre (tècnica el turista accidental (1988). I el portàtil és dins la seva funda a uns 40 cm. del meu cap. Solució, fer veure que dormo. Sento com la veu de la RENFE va cantant estacions com un Mantra Budista. Obro els ulls i veig la serra de l'Albera. Merda! Estic entrant a Figueres. Així que baixo del tren corro a demanar quan surt el proper. Tinc sort relativa, en deu minuts en surt un altre, però és un regional carregat de pre-adolescents cridaners que venen de la platja, guiris i àvies que s'expliquen operacions de vesícula biliar. Truco a la guardiana de la cova que avisi al casal que arribaré tard. Esbroncada telefònica inclosa. Aconsegueixo arribar sense liquar-me ( no aire condicionat al tren, gràcies RENFE per ajudar-me a mantenir pes) i recullo els cadells. Avui sona el despertador i si no em tiren literalment del llit no em desperto. FAS TARD! em diu la guardiana, a trompicons aconsegueixo dutxar-me, afaitar-me, esmorzar i amb el cotxe ( ole 21,35 € de parking) agafar el tren, però em trobo amb el Bratwurst i en baixar, fa com ahir, i m'agafa amb les seves mans gegantines per les espatlles i no sé ni que em diu; però avui amb un to cortès li dic: DISCULPA PERÒ NO M'AGRADA QUE EM TOQUIN. Si demà fa el mateix i m'aixeco creuat descobrirà que és l'AIKIDO.

NECESSITO UNES VACANCES, JA!

Pd. Si puc, demà més. Si no, fins a finals d'agost i que passeu tots unes bones vacances. 

La Lluna ja s'ha post i les Plèiades

δέδυκε μεν ά βελάννα καί Πληίαδες, μέσαι δΐ
ς, παρά δ' ΐρχετ' ώρα, ϊγω δε μόνα κατεύδω

La Lluna ja s’ha post i les Plèiades;

És mitjanit, les hores passen.

Jec sola.  

Safo

Traducció lliure d'Alyebard.

La poetessa marca el moment de l’any i l’hora del dia La Lluna ja s’ha post i les Plèiades Ens situa en el seu entorn immediat i ens confessa el seu desig no conclús, insatisfet, ardent Jec sola. Amb poques paraules la seva expressió directe i plana no és una consciència que confessi o insisteixi. Parla com sense adonar-se’n, sense proposar-se “poetitzar". La seva expressió planera es sustenta en una realitat propera que encara ens sorprèn per la seva frescor. Tot i el temps que ens separa d'ella. Parla amb primera persona del món complex i íntim de l’amor, com si fos natural que tot es reduís a aquesta incalculable veritat. Presenta el desig sola com una potència irracional, poderosa i exposa les oscil·lacions de l'ànim i la supremacia de la bellesa i el sentiment.

Seguint la proposta de l'Helena Bonals 

Aracne

Des que et va maleir Athena, la d'ulls d'òliba, que sargeixes l'aire.

Fins a la fi dels temps que faràs blonda i punta de coixí als branquillons.

Hell hath no fury like woman scorned -2-

L'altre part també te part de raó. 



El problema és que jo no escolto i ella no entén els mapes, o sóc de Mars i ella de Venus; o que em van dissenyar per caçar mamuts i a ella per guardar la cova. És que a vegades és molt difícil controlar 40.000 anys d'evolució. Això sí, continuo encarant-me amb la meva motxilla merdosa i pesant. Gràcies per passar-vos.


Nota: El vídeo l'hi he robat a l'Ada. Gràcies maca!

EL BOSC DELS SOMNIS: Hem nedat a l'estany amb lluna plena

EL BOSC DELS SOMNIS: Hem nedat a l'estany amb lluna plena

"Hell hath no fury like a woman scorned"

No m'escoltes. Aquest retret retruny dins el cap, he baixat al garatge on he amagat el paquet de Camel al cotxe. Pujo fumant per la rampa que dona al carrer i m'assec com un adolescent que fuma d'amagat dels pares a la vorera, apago la cigarreta i n'encenc una altre. No se si és per una punyetera conjunció astral, perquè els dos estem amb les feines pendent de fils. Que el termòmetre dins de casa marca 27.8º, que tot ens esgota. Que fa massa temps que els silencis i els retrets s'acumulen. Però tot comença a pesar-me i a pesar-nos. Al matí la bàscula confirma la crua realitat, he guanyat pes. Avui la infermera em renyarà altre cop. Ha sobre torno a fumar d'amagat altre cop. No m'expliques les coses. Hi ha dies en que si verbalitzés els problemes em tancarien en un psiquiàtric, per això callo. Ens estem allunyant. Que en fa de temps en que a vegades seiem al sofà hi semblem dos desconeguts que vagin en metro mentre veuen passar imatges sense sentit per una pantalla de TV. Necessito fer un RESET o posar els comptadors a zero. Quant una dona et retreu coses de fa vuit anys enrere, qui no ha paït què? Fa massa calor. He de perdre pes altre cop i tornar a deixar de fumar. Agafar la meva motxilla mental i tornar a fer l'esforç de obrir-la i buidar-la de merda. Però el meu entorn també haurà de fer el mateix esforç. Això, ho aviat veureu un post que es tituli -Separació-

IN SOLLEMNITATE B.V. MARIAE DE MONTE CARMELO

Salve, estrella de los mares,
de los mares iris de eterna ventura
salve fénix de hermosura
madre del Divino Amor.

De tu pueblo a los pesares
tu clemencia dé consuelo
fervoroso, llegue al cielo,
hasta Tí, hasta Tí nuestro clamor.

Salve, Salve, estrella de los mares
Salve estrella de los mares
Sí, fervoroso llegue al cielo
y hasta Tí y hasta Tí nuestro clamor.

Salve, Estrella de los mares
Estrella de los mares,
salve, salve, salve, salve. 

Per a totes les Carmes, per a tota la gent de la mar, pels presents i els absents. Que tingeu un bon dia.

In memoriam A.M.G Chief Engineer que et feien posar a la última fila del cor per que eres alt, però et deien: ¡M... abre la boca pero no cantes!  Bona singladura eterna.

Crua realitat

Fins i tot si algun dia arribem a ser un país independent a la feina estarem envoltats d'imbècils.

Au, ja m'he desfogat! Demà serà un altre dia.

Le combat ordinaire

Aleshores em ve al cap la frase final del primer volum de Le combat ordinaire, un dels nostres tebeos favorits, d’en Manu Larcenet. Breument: després d’un allunyament causat pel pànic als canvis, el llop solitari torna a ella, que s’estranya de veure’l.
-Mais... Qu’est ce qui t’arrive? –pregunta ella.
Hi ha una vinyeta sense paraules i, a la següent, ell només és capaç de dir un mot.
-T... tout...
Ella se’l mira,esperant que ell acabi al frase, cosa que finalment ell fa.
-Tout est mieux avec toi que sans...

Agrair a  LEBLANSKY que m'ha descobert aquest còmic. Genial, moltes gràcies.
Així si en teniu ocasió no deixeu de llegir-lo.

Amebes, protozous i Thomas Jefferson

Dedicat a tots aquells que la matinada de diumenge a dilluns no em van deixar dormir cantant "Soy un un protozoo, protozoo, protozoo" i fent sonar el clàxon:

Estimades amebes mamelludes amb la samarreta de "laroja" i els vostres estimats protozous que us grapegen els caps de setmana. Esteu molt contents i cofois, però recordeu: continuareu sent caixeres de supermercat mileuristes, i dels vostres impostos han pagat una prima escandalosa a cada un dels jugadors que ara us fan orgasmejar; els vostres protozous cap rapats que criden i s'autoafirmen com a protozous onejant banderes amb símbols prohibits (que en països civilitzats com a Alemanya comporta penes de presó) no patiu, avui no em deixeu dormir, però resulta que el dissabte un grapat de bona gent no va anar de rebaixes, no va anar a la platja, no va penjar la vostre bandera i com aquell que no vol la cosa es va trobar a BCN i va dir que ja en te prou i que s'ha acabat el bròquil. 

 

Aquí  només hi ha 56.000 persones?

 
Potser trigarem un any, com vint, com jo no ho veuré, però si els meus fills o els meus nets. Però meu fet recordar una frase de Thomas Jefferson del 29 de novembre de 1775 ( uns quants anys abans de que redactés la declaració d'independència de les 13 colònies)

Believe me, dear Sir: there is not in the British empire a man who more cordially loves a union with Great Britain than I do. But, by the God that made me, I will cease to exist before I yield to a connection on such terms as the British Parliament propose; and in this, I think I speak the sentiments of America.

—Thomas Jefferson, November 29, 1775

Que si no enteneu ( cosa que no dubto, doncs em prou feines parleu bé el protozou) us ho traduirà el Google. Per cert, com que la majoria de vosaltres mira Intereconomia, o la Nória o qualsevol collonada vomitiva i el dissabte no va dir res de la manifestació us poso una bonica foto de la premsa de fora que no és gens partidista. Com que em prou feines llegiu l'As i el Marca...

 

 Per cert amebes mamelludes i els vostres estimats protozous, quatre anys més tard que el Sr. Jefferson digues aquelles paraules va escriure aquest bonic text

Text íntegre en català de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica

En Congrés, 4 de Juliol de 1776

La declaració unànime dels tretze Estats Units d’Amèrica

Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.

Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a que està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d’aquestes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compel•leix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. La història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre aquests Estats. Per provar això, sotmetem els Fets al judici d’un món sincer.

S’ha negat a donar Aprovació a Lleis, la majoria de les quals convenients i necessàries per al bé públic.

Ha prohibit als seus Governadors sancionar Lleis que eren d'immediata i urgent importància, tret que se suspengués la seva execució fins a obtenir la seva Aprovació; i estant així suspeses, les ha desatès per complet.

S’ha negat a aprovar altres Lleis per a l’assentament de grans districtes de persones, a menys que aquests renunciessin el dret de Representació a les seves Legislatures, dret inestimable per a ells i formidable només per als tirans.

Ha convocat els cossos legislatius fora dels llocs habituals, incòmodes i distants del dipòsit dels seus Registres Públics, amb l'únic propòsit de fatigar-los fins a obligar-los a convenir amb les seves mesures.

Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per haver-se oposat amb fermesa viril a les seves intromissions en els drets del poble.

Un cop dissoltes, s’ha negat durant molt de temps, a que se’n triessin unes altres; per la qual cosa els Poders Legislatius, l’Anihilament dels quals no és possible, han recaigut sobre el Poble, sense limitació per al seu exercici; quedant l'Estat, mentre, exposat a tots el perills d'una invasió exterior i de convulsions internes.

Ha intentat impedir la població d’aquests Estats; obstaculitzant les Lleis de Naturalització dels Estrangers; refusant sancionar-ne altres per promoure la immigració, i endurint les condicions de noves Apropiacions de Terres.

Ha obstruït l'Administració de Justícia, negant-se donar Aprovació a lleis necessàries per a l’establiment dels Poders

Ha fet que els jutges depenguin únicament de la seva Voluntat tan per poder exercir els seus càrrecs, com per la quantitat i pagament dels seus

Ha creat una gran quantitat de Noves Oficines, enviant un eixam de Funcionaris per a assetjar i empobrir el nostre poble.

Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, Tropes Armades sense el Consentiment de la nostra legislatura.

Ha influït perquè l’autoritat Militar sigui independent de i superior al Poder

S'ha associat amb altres per sotmetre'ns a una jurisdicció aliena a la nostra constitució, i no reconeguda per les nostres lleis; donant el seu Assentiment als seus actes de pretesa legislació:

Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres:

Per protegir-los, per mitjà d'un judici burlesc, del Càstig pels Assassinats que poguessin cometre entre els habitants d'aquests Estats:

Per suspendre el nostre comerç amb totes les parts del món:

Per imposar-nos impostos sense el nostre consentiment:

Per privar-nos, en molts casos, dels beneficis d'un Judici amb Jurat:

Per transportar-nos Mar enllà per tal de ser jutjats per suposats delictes:

Per abolir el lliure Sistema de Lleis Angleses en una Província veïna, establint-hi un govern Arbitrari, i estenent els seus Límits per tal de donar un exemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en aquestes Colònies:

Per suprimir les nostres Cartes Constitutives, abolir les nostres Lleis més valuoses i alterar en la seva essència les Formes dels nostres Governs:

Per suspendre la nostra pròpia Legislatura, i declarar-se investits amb Poders per a legislar per nosaltres en qualsevol cas.

Ha abdicat del seu Govern aquí, declarant-nos fora de la seva Protecció i emprenent una guerra contra nosaltres.

Ha saquejat nostres mars, devastat nostres costes, cremat nostres ciutats i destruït les vides de nostra gent.

En aquests moments, està transportant grans exèrcits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort, desolació i tirania, ja iniciada en circumstàncies de Crueltat i traïdoria que amb prou feines troben paral•lel a les èpoques més bàrbares, i del tot indignes del Cap d'una nació civilitzada.

Ha obligat als nostres Conciutadans fets Presoners en alta Mar a portar Armes contra la seva Pàtria, per convertir-se en els botxins dels seus amics i germans, o morir a les seves Mans.

Ha atiat insurreccions internes entre nosaltres i s'ha esforçat per llançar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats Indis Salvatges, el mètode conegut dels quals de fer la guerra és la destrucció de totes les edats, sexes i condicions.

En cada etapa d’aquestes Opressions, Hem Demanat Reparació en els termes més humils: les Nostres continues Peticions han estat únicament respostes amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual queda assenyalat per cadascun dels actes que defineixen un Tirà, no és apte per ser el governant d’un Poble lliure.

Tampoc Hem deixat de dirigir-nos als nostres germans Britànics. Els hem advertit sovint, de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. Hem apel•lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc a repudiar aquestes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, doncs, de convenir en la necessitat, d’anunciar la nostra Separació, i considerar-los, com considerem les altres col•lectivitats humanes: Enemics en la Guerra i Amics en la Pau.

Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel•lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per la l’Autoritat del bon Poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a que tenen dret els Estats Independents. I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en al Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.

Per mi podeu continuat cridant... que us despertareu un dia i no sabreu que ha passat. 
Adéu Espanya.

Haiku

  

Convit estiuenc del bloc Uendos, Greixets i Maremortes

Les ombres

resseguiran

als futurs amants

Alyebard

Fa 300 anys que somio

Gossos Beta o Lèmurs Embriags?

El pobre Dilbert deu treballar molt a prop meu o té com a cap d'àrea un clon del Gos Beta que córrer per aquí. Com que estem de retallada el Gos Beta fa temps que va decidir ,mentre treia el seu nas de dins el cul del mànager, que a certa fira només hi assignaria una quantitat X molt inferior de la que realment es necessita per a cobrir-la. Així que avui quan se n'ha adonat tot son presses per a trobar-hi solucions. Per això no tinc temps de comentar que tot el que volia sobre la manifestació de dissabte, sobre les giragonses que es fa sobre si senyera o lema, etc. Però no pateixo, l'Ajuntament on hem de fer la fira encara no deu haver decidit encara el preu per metre quadrat ( la fira és al novembre) i amb una mica de sort aquest tardor el Gos Beta estarà posant el nas al cul d'un nou mànager, si el deixen. Jo continuaré amb els meus somriures zen, anant a les fires i donar servei a les empreses que estimen el seu producte, que fan un esforç per a tirar endavant i sentin-me orgullós quan una empresa que conec els donen premis altre cop. Quin any que porteu, no Olicatessen?

Ofèlia

John Everett Millais (1852)

 

Quan la van treure ofegada de la bassa,
jo sabia que l’havia besada cent vegades sota l’aigua
-aranya, teixidor, cap-gros,
ombra de fulla de codonyer,
vol rasant de libèl·lula,
verdet de bassiol d’estiu,
melic de poma enfonsada, poma?
de cara verda, gerda de créixens,
cabells de planta aquàtica, sedosa, filosa, lli endormiscat,
tel apagat d’ulls engolits, per quí?
cadàver nostàlgic ofegat cent voltes, on m’esperaves?
la teva olor era escampada arreu,
continguda en milers de larves llefiscoses,
els teus pits empassats amb golafreria,
succionats en el silenci de vellut viscós.

Tota aigua em retornava la teva imatge,
però no sabies una cosa:
tenies les mans massa fredes.

XIRINACS, Olga Óssa Major