Neguit -III-

Empenyo ombres
cerco més enllà d'uns llavis i uns ulls.
Arrancar-se el cor,
com una bèstia en sacrifici.
I veure - estranyament- que encara camino

- Res és més dolorós que entregar-se.
Paraula a paraula-
Vers a vers.

Sortir indemne del pou del dolor
i de la por

neguit - II-

Neguit -II-

Faré una escala 

amb socs d'olivera mil·lenària i tascons.

Ompliré els graons amb terra antiga

i amb ella baixaré als inferns.

Tu m'hi esperaràs, o no, com fas sempre.

Alyebard al paradís dels hippies - I -

Una fira de quatre dies és molt llarga. I més si el perfil professional són rastafaris, nens descalços que corren sense control parental, alternatius que viuen a càrrec de la visa del papà i tenen i-phone.

Com que vaig tenir moltes hores mortes, en que el meu estand semblava una parada de la rambla en que veus passejar la gent, em va donar per prendre notes pel blog, petar la xerrada amb els expositors i reprimir les ganes de matar-ne a més d’un dels que corria per allà, gos inclòs ( bé el gos no, que no en te cap culpa).

Diuen que la poesia és fruit del dolor, però també pot ser fruit de moltes altres coses. Estava canviant la lluna.Va sortir-ne això ( que no s’acosta ni a poesia)

Desert Blanc, via Marta de Més enllà

Neguit

Level 3

Neguit de perdre.

Neguit de no reconèixer que només

Jugàvem

Sense voler-nos fer mal.

Neguit de passar el límit.

Neguit de quedar-nos al llindar.

Neguit de quedar-me altre cop

Dret enmig del desert.

Sabent que a l’altre costat de la duna

Tu també et neguiteges.

------

Game over

Sóc idiota, no es pot perdre el que no es te

Només cal acceptar

El que et donen

Sense demanar res.

Només cal donar-se, tal com ets.

Sense que t’ho demanin.

Llavors, ja no hi ha neguit.

Només queden preguntes sense resposta

Que ni un ni l’altre es volen plantejar.

Sóc com sóc, ets com ets

I si mai necessites bit, rere bit, per a

Tenir algú a l’altre banda que escolti

Seré dret en mig del desert, donant respostes

O senzillament, escoltant.

A la que tingui més estona, una fabulosa descripció de com sobreviure quatre dies al paradís dels hippies sense matar-ne cap.

Troballa sota la pluja -Senod-

Sant Ferran sota setge 1811

Aquest cap de setmana m'ha tocat firejar per la Fira de Figueres, com a brillant idea aquest any se'ls va acudir de fer-la dins el Castell de Sant Ferran. 

I com que no ha parat de ploure, servidor que és curiós de mena, en veure que la gent preferia quedar-se a casa en comptes de remullar-se fins els calçotets per anar a a la fira va anar a fer una ullada pel recinte del castell. 

En una de les sales habilitades per a exposicions, es va trobar una exposició de quadres prou ufanosa i una saleta tancada per unes portes de vidre que és la seu social d'Amics del Castell de Sant Ferran, ves, com si es poguessin tenir prous amics al facebook que s'han de fer amics d'una fortalesa del XVIII. 

La troballa entre els vidres va ser un quadre entre armadures i ninots disfressats de granaders i de Voluntaris del 1er Regiment de Catalunya. En el quadre, un poema de Núria Esponellà que em va encantar i vaig fotografiar. Com que la foto ha quedat un pel borrosa pels vidres us el transcric.

Bacchantin-MICHAEL MASCHKA

 

Senod

“com devia patir Adam quan li foteren la costella”

                                                           - Josep Carner “La creació d’Eva”

Ego sum

Sóc només una dona i una veu

Que cavalca l’albada cada dia

I serveix la memòria del present.

Jo sóc del mar perquè em salo la pell

I duc saba d’auró dins les pupil·les,

Sóc amant d’una cala amb una ermita

I un ombradís que calma pensaments.

Sóc dona enmig el bosc i enmig l’asfalt,

Que s’emmiralla als ulls que li prepares

I necessita perpetrar l’amor

en nits desangelades.

No enyoro cap passat llevat del meu

Ni faig prediccions de l’esperança.

Jo volo dins el fum dels sentiments

I em dissipo a la mar de les paraules.

Sóc només una dona i ara et vull,

no vull el cos, no el to ni la mesura,

si estimo, vaig endins com una llança.

T’ho demanaré tot: el cor de l’ànima,

Però, em reservaré, perquè només

Vull ser el meu propi cor i aprendre’m sempre.

                     - Núria Esponellà

Veieu com a vegades que no vingui ningú a una fira té els seus premis?

L'altre premi és que em vaig firar el llibre "El Castell de Sant Ferran de Figueres" de Pere Buixeda. I la visió dels quadres de Salvador Torres. Heu vist quins cels de tempesta que té l'Empordà?

Obra de Salvador Torres by Alyebard

Llàstima de foto feta amb el mòbil, que no fa honor a la bellesa dels quadres.

vuit del tres

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

M.M.Marçal 

 

Per a totes vosaltres i per a nosaltres que som al vostre costat.

Haiku

Passen els avions.

Pinten el cel com pinzells.

La lluna minva.

Silenci

Cal·ligrafia Zen per Chinmoku. Silenci

Una de les coses que m'ha portat aquest pont, és un bona afonia. Ja fa uns dies que va començar, primer va començar com si alguna cosa no acabés de rutllar del tot dins la meva gola. Després va canviar-me el to de veu a més greu del to normal i es quedà en un fil de veu. Ho atribuïa al fet de la mala vida d'aquest pont, de xerrar pels descosits durant dies de fira, de riure molt. Riure? doncs sí, vaig anar a Teatre a la capital, com acostumem a fer els de comarques de tant en tant per anar a veure El mètode Gröenholm, que us recomano que veieu, doncs si aconseguiu entrar en la situació, i no és gaire difícil, no pares de riure i veure com és de cruel i dur el món de l'alta direcció o en aquest temps que corren el que es faria per un lloc de caixera de super amb un sou mileurista.

Però recordant d'altres cops ja sé a què és deguda l'afonia. He deixat de fumar. I l'altre cop que vaig provar-ho fins i tot em van derivar a un laringòleg que em confirmà que les meves cordes vocals estaven encantades amb la nicotina, les irritava però a l'hora les calmava. Ara tinc les cordes vocals irritades però no els dono la dosi de nicotina i com a bones addictes es queixen, les molt punyeteres. I jo vaig que m'enfilo per les parets i semblo un addicte a l'aigua, doncs cada cop que tinc ganes de fumar, glop gola avall que fa baixada!

I rellegint he (re)descobert això

Per condició el silenci:
així la veu es multiplica
i creix la llum en ondes dilatades
fins al moll receptiu.
M'empasso volves laminades
pel frec de tantes hores
rodant a pes d'aram.

XIRINACS, Olga Óssa major

Buscant el costat bo, tenia encarregades tot de trucades per a fer aquests dies i no les puc fer. Se les menjarà el Gos Beta, quan torni de fer l'imbècil amb un 4x4 pel desert.

Però encara sota el meu estendard

Així un núvol es fon i deixa el cel més blau.

Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau,

i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur,

sobre els camps, pels camins on ja no va ningú.

Així en la fosca es perd el pas d'un vagabund... 

Déu meu, ja estic a punt.

Ja vençut, però encara sota el meu estendard

Màrius Torres (1910-1942)

 

Haiku d'estiu

Tempesta d'estiu.

 vacances fugisseres,

enyor de rutines.

La Lluna ja s'ha post i les Plèiades

δέδυκε μεν ά βελάννα καί Πληίαδες, μέσαι δΐ
ς, παρά δ' ΐρχετ' ώρα, ϊγω δε μόνα κατεύδω

La Lluna ja s’ha post i les Plèiades;

És mitjanit, les hores passen.

Jec sola.  

Safo

Traducció lliure d'Alyebard.

La poetessa marca el moment de l’any i l’hora del dia La Lluna ja s’ha post i les Plèiades Ens situa en el seu entorn immediat i ens confessa el seu desig no conclús, insatisfet, ardent Jec sola. Amb poques paraules la seva expressió directe i plana no és una consciència que confessi o insisteixi. Parla com sense adonar-se’n, sense proposar-se “poetitzar". La seva expressió planera es sustenta en una realitat propera que encara ens sorprèn per la seva frescor. Tot i el temps que ens separa d'ella. Parla amb primera persona del món complex i íntim de l’amor, com si fos natural que tot es reduís a aquesta incalculable veritat. Presenta el desig sola com una potència irracional, poderosa i exposa les oscil·lacions de l'ànim i la supremacia de la bellesa i el sentiment.

Seguint la proposta de l'Helena Bonals 

Aracne

Des que et va maleir Athena, la d'ulls d'òliba, que sargeixes l'aire.

Fins a la fi dels temps que faràs blonda i punta de coixí als branquillons.

Haiku

  

Convit estiuenc del bloc Uendos, Greixets i Maremortes

Les ombres

resseguiran

als futurs amants

Alyebard

Ofèlia

John Everett Millais (1852)

 

Quan la van treure ofegada de la bassa,
jo sabia que l’havia besada cent vegades sota l’aigua
-aranya, teixidor, cap-gros,
ombra de fulla de codonyer,
vol rasant de libèl·lula,
verdet de bassiol d’estiu,
melic de poma enfonsada, poma?
de cara verda, gerda de créixens,
cabells de planta aquàtica, sedosa, filosa, lli endormiscat,
tel apagat d’ulls engolits, per quí?
cadàver nostàlgic ofegat cent voltes, on m’esperaves?
la teva olor era escampada arreu,
continguda en milers de larves llefiscoses,
els teus pits empassats amb golafreria,
succionats en el silenci de vellut viscós.

Tota aigua em retornava la teva imatge,
però no sabies una cosa:
tenies les mans massa fredes.

XIRINACS, Olga Óssa Major
 

Crida, que t’han caigut damunt

totes les lloses de la tarda

i tota l’arena victoriosa

dels exèrcits contra tu.

Obre els ulls i rebel•la’t, 

que se t’acaba l’aire 

de les flors de pomera. 

Alça les mans, defensa’t

del rosec de la nit

Olga Xirinacs

Quèribus

Encara dret sobre el quer 

desafies el pas 

del temps.

Tens la història 

escrita a les teves pedres

com si arrapa la molsa i els líquens.

Últim bastió. Només 

la traïció va poder obrir-te.

Però encara es sent 

en el fred de la pedra 

l'escalf d'aquells que guardaven 

el secret.

 Imatge de la Carme

La runa del viatger

Em va captivar com reia de bon matí. La manera en que el seu somriure m'omplia de serenor. La passió que posava en explicar les virtuts dels olis i les flors. La manera màgica en que els combinava. Li vaig comprar una ampolla d'oli d'ametlles dolces amb farigola i romaní per a massatges i em va regalar un sabonet i un somriure altre cop. Me la mirava mentre encintava amb ràfia el tap de suro de l'ampolleta veient l'amor que hi posava en creuar-la per a fer el nus. Llavors va lligar-hi l'etiqueta, feta amb paper reciclat i fulletes, amb tintes ecològiques i retallada a mà. 

Cada cop que estava a punt d'esclatar a dins del pavelló on es feia la fira, sortia a respirar i la veia allí, a la seva paradeta, sempre somrient.

Passejant per la fira vaig veure un estand amb amulets fets de ceràmica esmaltada i vaig comprar-hi per impuls un talismà amb la runa del viatger per a protegir-la mentre anés de mercat en mercat. De fira en fira.

En donar-li el paquetet va tornar a somriure il·lusionada i em va donar les gràcies sorpresa. Se'l va penjar al canell com un braçalet. Jo per dintre sentia com em pujaven els colors i em prou feines vaig poder explicar-li que era la runa del viatger i per a que servia.

Espero que la protegeixi i l'ajudi a trobar el camí, i que no perdi el somriure; no sap el bé que em va fer durant aquests dies.

Jo fa dies que duc els salmons cèltics de la saviesa i dels bards a la butxaca.

 

Boira

Hi ha dies en que llevar-se d'hora te les seves sorpreses, com fa un parell de dies en que GRO semblava Oxford, el dia abans havia plogut i en el megabassal en que es van convertir les obres de la nova estació del TGV ( anomenat també AVE) s'hi reflectien les llums fent-hi mirall. Llàstima que és una foto de mòbil, però no vaig resistir la temptació de fer-la. En aquella hora en que tot just posen els carrers hi ha ja una colla de commuters que esperem el tren i tot semblava molt britànic. Abrics tresquarts, maletins, carmanyoles, portàtils, dones amb vestit jaqueta, agenda i talons,  i algun que altre estudiant despistat o complidor amb rastes i coloraines. La llàstima és que els serveis públics no estiguin a l'alçada del que paguem per ells. Potser aviat haurem de canviar el vell eslògan de No tax without representation de les velles tretze colònies per el nou de Cap impost sense el seu servei o el més directe de Espanya em roba. Per cert, quan ho tingui tot preparat ja em sentireu parlar de la nevada.

Sort que avui comencen les minivacances de Setmana Santa.  Fins dimarts que ve.

Lá Fhéile Pádraig

Un bon amic em va recordar que (ahir) era el dia de Sant Patrici, Patró d'Irlanda. I com que tan ell com jo hi tenim certa tirada a l' illa verda, encara que només sigui xerrar de qualsevol cosa al voltant d'una cervesa . Fins i tot havíem sentit en directe a les fabuloses "Realta". Que si no recordo malament vol dir "Estel" en Gaèlic. I com que, tal com diuen els irlandesos "Per St. Patrick  tothom és irlandès" Us desitjo un bon dia de St. Patrici, encara que sigui un dia tard. Nois, no es pot estar per tot!!!

Així que alceu la vostra pinta de Guinnes i crideu amb veu forta Lá Fhéile Pádraig! 

Perquè tal com diu el meu amic:

Per Sant Patrick, la cervesa fa olor d'herba i l'herba fa olor de primavera.

És avui, doncs, que passen aquestes coses?

Sí. És avui.

Bon sant patró.

(Per cert, qualsevol dia és ideal per compartir una bona cervesa i una bona conversa, no cal que sigui St. Patrick, qualsevol ocasió és bona). 


I com si fóssiu a un Pub de poble, amb llar de foc, taules de fusta, parroquians solcats d'arrugues que comenten el preu de la torba. En un racó, segur que una bella pel-roja s'animaria a cantar a capel·la una antiga balada, només pel plaer de sentir la seva veu. Aquí us la deixo per que feu córrer l'esperit...


Seán Ó Duibhir a'Ghleanna  

Haiku gràfic

Love is nothing more
than wanting somebody else
to want you. That's love.
(Ken Sakamoto. 2005)


L'amor no és res més 
que voler algú
que et vulgui. Això és amor. 

Una sortida digna

Una sortida digna.
pensà
mentre es sentia
el só
del tret.
Queien les fulles 
a 
la llum de la lluna de tardor.