dijous, 23 de juliol del 2020

La insomne


Fa estona que dóna voltes al llit, es regira entre els llençols. Ara un braç fora, ara un braç dins. L’home del seu costat far un sorollet i es regira. Ella esbufega. Posa el coixí dret sobre el capçal del llit i s’asseu. Agafa el comandament de la TV. Hi fan concursos, uns que criden, un capítol antic del Poirot, uns que investiguen crims, el tarot. Torna a deixar el comandament a la tauleta. Ara agafa el mòbil i torna a repassar les xarxes. 
Deixa el telèfon sobre el llit i s’abraça les cames. Sent la respiració forta de l’home del costat. Quina enveja. Ell si que es posar-se al llit i quedar-se com un soc. Ni deu minuts triga. Podries posar-te a cantar i ballar al costat i ni així es despertaria. I si em faig un got de llet calenta? Però pot més la mandra. Torna a ficar-se bé a dins del llit, es tapa amb el nòrdic i posa el braç sota el coixí, d’esquenes a ell.  Torna a esbufegar en la foscor. Ara es regira de l’altre banda. Abraça al seu company, a veure si amb la tebior del cos li ve la son d’una vegada. Ell remuga –mmnfg shs mf.. i li clava un colze sense adonar-se. Regirada altre cop. Braç sota el coixí. -I si compto ovelles, com diu la dita, una, dues, tres, quatre...a la merda les ovelletes i la tanca i el prat d’herba verda. 
La mà lliure estira altre cop el nòrdic cap a ella, vol quedar ben embolcallada, protegida. És la por atàvica a passar fred. Amb l’estrebada la mà reposa sobre el pit. Com si tingués vida pròpia es cerca el mugró, se l’acarona amb la punta de l’ungla i comprova com sí, que respon a la crida. El mugró creix amb la carícia i el seu pareller també, ara ja fa pressió amb tota la mà com si fos ell el que li engrapés el pit. 
Si com a mínim l'idiota aquell que se la feia darrera un panda blanc, fa molt temps, li enviés un watsap. La mà ressegueix la cintura i baixa cap el pubis. Els dits ressegueixen els llavis, fan pressió, els obre i s'acarona dins i fora. Fins que l'orgasme li fa tancar les cames fort sobre la seva ma que imagina d'algú altre.
El cos es torna laxa i sent com la son la crida des de darrera les parpelles.

divendres, 12 de juny del 2020

Fum - continuarà-

via viquipèdia

Quan va esclatar la guerra vaig tornar a fumar, si no era el tabac em mataria qualsevol altre cosa. I aquí em teniu, fumant i tapant amb la mà el punt vermell de la cigarreta. De fet és un fumar nerviós, de calada ràpida, apurant fins al filtre. I encendre'n un altre. De fet, de les primers coses que busquem tots quan trobem algun mort, amic o enemic, és regirar-li les butxaques per prendre-li el tabac. Després, ja veurem si hi hi fotos d'algú estimat o papers oficials amb el nom del finat.
El que no faig és fumar i disparar a l'hora. Quan dispares has de tenir tots els sentis en el que fas. Només fumo en aquelles estones que algú ja va definir com d'absolut avorriment que és la guerra, Un tant per cent molt elevat d'absolut avorriment i uns moments breus d'absoluta bogeria.
Plou, i amb la poca llum de la nit veig com el fum, que imagino blanc, puja amunt fent camins helicoïdals. Em serveix de fil d'Ariadna. 

diumenge, 17 de maig del 2020

Retornar




Retornar, tornar a on eres abans. 
Doncs això, com deia la cançó del Sabina; que em tornin el mes d'abril i tots els altres. 
A fer el cafè sota el castanyer de davant de la feina.
Diuen que la memòria a vegades s'activa per estímuls. Avui mentre preparava el cafè de l'esmorzar m'ha vingut una cadena de pensaments/memòries sobre el meu passat que ha començat amb el fet de fer el cafè mentre esmorzava davant de la feina i ha acabat a un Seat panda blanc, que va ser el meu primer cotxe. Ja veieu quins salts que fa la  punyetera memòria.
Doncs això, que ja en tinc ganes de tornar a fer tot el que feia abans que ens tanquessin a tots a casa i fins i tot de fer-ne de noves. Fins i tot podria aprendre a navegar d'una vegada. 
Veles e vens...