dimarts, 31 de maig del 2011

Juicy Salif


JUICY SALIF, Philippe Starck 1990


Proposta de Relats Conjunts

- Què en fem d'aquesta andròmina?
- Desa'l a la capsa de la cuina, rei. -estem fen mudança, i el que no sap el meu marit és que no me'n penso despendre d'això. 
És l'única cosa que em lliga a ell.
A l'estirar la ma per agafar-lo, allà al super, les nostres mans es van tocar. Se'm va eriçar el cabell de la nuca, i encara no l'havia vist, només era una ombra a tocar meu, amb els carretons plens de menjar a tocar.
- Ei, no em recordes? va dir-me.  I tant que el recordava, era ell, l'empollon de l'institut, a qui ninguna de nosaltres feia cas. Totes anàvem boges pel que ara és el meu home.
-Sí, com has canviat!- sens les ulleres, sense grans, amb vestit car.
-Tu tampoc has canviat, estàs igual de guapa! - És afalagador que t'hi trobin, i més quan el que tens a casa arriba i et demana que hi ha per sopar i que li portis una cervesa.
-Queda-te'l tu, ja en vindré a buscar un altre dia -És el darrer que queda.
Li accepto la proposta i anem junts cap a la caixa, que si es va graduar en una bona universitat, que si ara treballa aprop, que si... ja ni me l'escoltava.
En veure que anava a peu es va oferir a portar-me a casa en cotxe. Al arribar li vaig oferir un cafè, o una cervesa - Per què no l'estrenes, tens llimones i fa calor.
Vaig agafar les llimones i ell les anava tallant i jo esprement a consciència. El suc regalima entre les meves mans i ell en un gest sobtat l'agafa i em xucla el dit.
De cop dubta - Perdona, no ho havia d'haver fet, perdona. Ara marxo-  No li vaig donar temps a reaccionar, la meva llengua ja era dins la seva boca, els dos caient a terra, regirant-nos la roba. El vaig cavalcar, el premia amb les mans sobre les espatlles. No recordo haver tingut millor orgasme. No ens em vist mai més. M'estimo a l'inútil del meu home, però l'espremedor presidirà la cuina de la nova casa, com ha fet en aquesta des d'aquell dia.

divendres, 27 de maig del 2011

Alyebard al paradís dels hippies - II-

quissoflauta

Com que una imatge val més que mil paraules, podeu comprovar que al paradís dels hippies estava permesa l'entrada d'animals, tot i ser una fira d'alimentació.
Uns trenta segons després de fer la foto, un dels quissos va estampar el seu nas a la filera dels formatges. L'esbroncada de la mestressa va ser monumental, i amb raó. Però per tota resposta va obtenir un -tia, quin mal rotllo.
No tinc res en contra de la gent que opta per consumir productes orgànics i els seus productors. Doncs n'hi ha de molt professionals, com Olicatessen, que acaben de guanyar un altre premi (felicitats nois!) o el celler Partida Creus que em van acollir sota la seva protecció durant tots els dies i esmorzàvem bon formatge i bon vi (Grazzie tante!).  Sempre acompanyat de bones xerrades. Això és part de les coses bones de les fires. Després venen els moments zen, en que si no el practiqués, més d'un quissoflauta seria decapitat.
Moment zen 1) Faig un kit-kat i aprofito per que em toqui el sol. Estar-se moltes hores dins d'un pavelló amb llum artificial acaba emprenyant. Així que estic amb l'esquena estintolada contra un columna, fumant, amb els ull clucs i gaudint del sol. De cop sento una ombre davant meu i obro els ulls. -tiu, tens un cigarru. -Sí- (Si vols tabac, treballa), i em quedo tan ample, amb els ulls semi oberts, però no s'aparta del sol, no ha pescat la ironia. - tiu, tens un cigarru. Estic per dir-li que faré com Diògenes, que si s'aparta del meu sol li en dono un, però no crec que el seu sistema neuronal doni per gaire, així que li dono i marxa. Continuo parant el sol.( Merda, una altra fira de hippis i m'he tornat a deixar la katana a casa)
Moment zen 2) Sóc fen un altre kit-kat, acompanyat d'un cafè de cultiu solidari que te gust d'aigua tenyida, però a la fira no hi ha altre cosa. S'acosta una de les poques quissoflautes que està bona, uns vint-i-tants, el cabell net, doncs es deu haver dutxat aquest darrers dies i uns pits petits marcant mugrons com si fossin banyes de toro. No sé perquè totes les quissoflautes van desmamellades sense sostenidor; que amb vint anyets fa goig, però amb cinquanta les porten arrossegant per terra. - Fem una xerrada- i m'allarga un fulletó, - a la sala 2, parlarà el Dr. Weisshestein (ah, l'he de conèixer?) serà sobre crudiveganisme ( a tu et menjava crua!) - gràcies, molt interessant però he de tornar a l'estand ( t'ho feia aquí sobre la barra del bar, però per més quissoflautes que sigeu queda lleig). Així que torno cap a dins i meditant que per tenir un cul tan ben fet no es pot sobreviure només menjant verdura crua i fruita. Per mi que quan torna a casa del papà els diumenges li donen filet mignon. És tant bonic ser quissoflauta amb la pasta del papà, i quan acabi ESADE-ADA-EADE i demés sigles es tornarà una cabrona com el meu no- mànager. I segur que ara és a la plaça Catalunya! A pencar des de les 5 del matí els fotia jo!

dimecres, 25 de maig del 2011

25/05 Dia de l'orgull friki

Que no se't passi el dia!

Com m'acaba de recordar una visita a Ca la Lucrecia, me adonat que avui és el dia de l'orgull friki, així doncs a celebrar-ho de la manera més bèstia que tingui el vostre frikisme.
Així doncs: Crideu ben fort:- Visquen els Frikis!
I recordeu, el que no sigui friki que aixequi la seva espasa laser :D

Amb una dolenta així, jo també em faig seguidor de l'Imperi

dilluns, 23 de maig del 2011

Solució

Fa uns dies us proposava un petit joc per superar la campanya electoral i us proposava una serie de candidats. Així doncs, la solució a aquest petit joc.

Les eleccions han sigut renyides hi els resultats són els següents

  • A:4
  • B:3
  • C:3
  • D:3
  • En blanc: 3 
Així proclamem guanyador virtual a, (redoble de tambors, i senyoreta rossa que ens porta el sobre tancat) and the winner is

John Fitzgerald "Jack" Kennedy
Candidat A: Una ferida de l'anterior guerra ( ferit en combat mentre manava la llanxa torpedinera PT 109 durant la 2ª G.M.)fa que sigui consumidor d'altes dosis d'analgèsics. És un faldiller compulsiu(El Servei Secret tenia feina a amagar les calcetes que es deixaven les seves amigues a la limusina presidencial, es rumoreja que es va entendre amb Marilyn Monroe), tot i que la seva dona se la considera de les més guapes i elegants del país( Jaqueline Kennedy). Per superar l'actual crisi ha proposat un pla de xoc i ha fet una pregunta que resta en l'aire.-Ask not what your country can do for you; ask what you can do for your country.


I amb un empat tècnic el vot en blanc i els altres tres candidats:

Adolf Hitler


Candidat B: Va ser condecorat en l'anterior guerra per valor en el combat al ajudar uns companys ferits (Condecorat dues vegades amb la Creu de Ferro, 1ª i 2ª Classe, 1ª G.M.). És vegetarià i ex-fumador. Amant dels animals i les criatures. Per relaxar-se pinta aquarel·les (No va ser acceptat a l'Escola d'Art de Viena) Per superar la crisi vol emprendre un programa d'obra pública (Creació d'obra pública, com les autopistes i programa de filiació forçosa en les companyies de treball, remilitarització) per donar feina als milions d'aturats. I sí, Sònia, enviar gent als camps és una forma molt bèstia de fer baixar l'atur.

Iósif Vissariónovich Dzhugashvili "Stalin"

Candidat C: Ex-seminarista (una beca el va permetre estudiar al seminari de Tiflis)i membre d'una antiga banda d'atracadors( robava bancs des de 1905 per proveir de fonts el partit bolxevic), es sospita que era membre de la policia secreta de l'anterior règim( com sembla demostrar la seva fitxa policial). Va saltar a la palestra política, en part, per la seva bona actuació en la darrera guerra (va manar la 1ª Divisió de Cavalleria de l'Exercit Roig, Guerra Civil Russa). Per superar la crisi que ha deixat la guerra proposa un pla de re-industrialització i potenciar l'agricultura i un repartiment equitatiu de la riquesa( plans quinquennals, col·lectivitzacions,fam, deportacions, etc).

Sir Winston Leonard Spencer-Churchill

Candidat D: Volia ser periodista, però la seva família no ho considerava una feina seriosa, tot i que va enviar cròniques de la primera guerra en que participà (enviava cròniques de les campanyes del Sudan i la guerra dels Boers) . En la darrera guerra va ser responsable directe d'un dels fiascos més grossos (Gallípoli, 1ª G.M.). Ha caigut en desgràcia dins el seu partit. Per a sortir de la crisi actual proposa fer un front unitari(Govern Unitari durant la 2ª G.M.). Fumador compulsiu, pensa en retirar-se, escriure( les seves memòries ocupen 6 volums) i pintar aquarel·les.(Es va retirar a Madeira per pintar) Quan va begut (sovint) té sortides de to històriques.- Vos sou molt lletja. - i vos aneu begut. - Sí, però demà m'haurà passat. ( i una de les millors col·leccions de cites: Un polític ha de ser capaç de predir el que passarà demà, i la setmana, el mes i l'any proper. I també ha de ser capaç d'explicar per que no ho encertà".)



Gràcies a tots els participants, i com ja us avisava les aparences enganyen.

dimarts, 17 de maig del 2011

Alyebard al paradís dels hippies - I -



Una fira de quatre dies és molt llarga. I més si el perfil professional són rastafaris, nens descalços que corren sense control parental, alternatius que viuen a càrrec de la visa del papà i tenen i-phone.
Com que vaig tenir moltes hores mortes, en que el meu estand semblava una parada de la rambla en que veus passejar la gent, em va donar per prendre notes pel blog, petar la xerrada amb els expositors i reprimir les ganes de matar-ne a més d’un dels que corria per allà, gos inclòs ( bé el gos no, que no en te cap culpa).
Diuen que la poesia és fruit del dolor, però també pot ser fruit de moltes altres coses. Estava canviant la lluna.Va sortir-ne això ( que no s’acosta ni a poesia)


Desert Blanc, via Marta de Més enllà


Neguit

Level 3

Neguit de perdre.
Neguit de no reconèixer que només
Jugàvem
Sense voler-nos fer mal.
Neguit de passar el límit.
Neguit de quedar-nos al llindar.
Neguit de quedar-me altre cop
Dret enmig del desert.
Sabent que a l’altre costat de la duna
Tu també et neguiteges.
------
Game over

Sóc idiota, no es pot perdre el que no es te
Només cal acceptar
El que et donen
Sense demanar res.
Només cal donar-se, tal com ets.
Sense que t’ho demanin.
Llavors, ja no hi ha neguit.
Només queden preguntes sense resposta
Que ni un ni l’altre es volen plantejar.
Sóc com sóc, ets com ets
I si mai necessites bit, rere bit, per a
Tenir algú a l’altre banda que escolti
Seré dret en mig del desert, donant respostes
O senzillament, escoltant.


A la que tingui més estona, una fabulosa descripció de com sobreviure quatre dies al paradís dels hippies sense matar-ne cap.

dimarts, 10 de maig del 2011

Ara que venen eleccions -petit joc-

Ara que venen eleccions i que no pararan de bombardejar-nos sobre que guais que són els candidats, us proposo un petit joc.

Descriuré una serie de personatges històrics reals i després de les eleccions us desvetllaré a qui hauríeu votat. Us hi apunteu?

Candidat A: Una ferida de l'anterior guerra fa que sigui consumidor d'altes dosis d'analgèsics. És un faldiller compulsiu, tot i que la seva dona se la considera de les més guapes i elegants del país. Per superar l'actual crisi ha proposat un pla de xoc i ha fet una pregunta que resta en l'aire.

Candidat B: Va ser condecorat en l'anterior guerra per valor en el combat al ajudar uns companys ferits. És vegetarià i ex-fumador. Amant dels animals i les criatures. Per relaxar-se pinta aquarel·les Per superar la crisi vol emprendre un programa d'obra pública per donar feina als milions d'aturats.

Candidat C: Ex-seminarista i membre d'una antiga banda d'atracadors, es sospita que era membre de la policia secreta de l'anterior règim. Va saltar a la palestra política, en part, per la seva bona actuació en la darrera guerra. Per superar la crisi que ha deixat la guerra proposa un pla de re-industrialització i potenciar l'agricultura i un repartiment equitatiu de la riquesa.


Candidat D: Volia ser periodista, però la seva família no ho considerava una feina seriosa, tot i que va enviar cròniques de la primera guerra en que participà. En la darrera guerra va ser responsable directe d'un dels fiascos més grossos. Ha caigut en desgràcia dins el seu partit. Per a sortir de la crisi actual proposa fer un front unitari. Fumador compulsiu, pensa en retirar-se, escriure i pintar aquarel·les. Quan va begut (sovint) té sortides de to històriques.

Us recordo que moltes vegades les aparences enganyen.
Feu la vostra tria! Podeu votar més d'un candidat i fins i tot votar en blanc! ( i si us sembla que sabeu qui són NO ho poseu, que perdrà la gràcia).


divendres, 6 de maig del 2011

Sort que s'acaba...

www.dalequedale.com

Aquesta setmana/quinzena/mes de bojos.
Tot va començar quant el Gos Beta va decidir canviar la localització física de les nostres taules. Tant al meu company d'equip com a mi ens la portava força fluixa on estàvem situats, però per mantenir el seu ego i marejar la perdiu va decidir canviar-nos. Vam agafar els trastets i ens vam canviar de taules, però...
La taula està situada del revés de tothom i mirem a la paret i els nostres terminals són visibles des de la taula del Gos Beta, i segons ell és decisió inapel·lable del gran No-mànager. Eins? Així que baixa a esmorzar que girem la taula i la posem com tothom, amb l'esquena coberta per la paret. Torna d'esmorzar i s'emprenya i ens emprenyem però no baixem del burro. A un quart d'hora del final de la jornada laboral, apareix la secretària de direcció i que el No-mànager ens vol reunir. Resultat, bronca del copón pel canvi de taules, que si aquí és com la mili i si el de dalt ( vegis G.B.) diu una cosa nosaltres a callar.
Dedueixo que ha anat a plorar-li que no li fem cas i que la idea no és del No- mànager. Així que des de fa un mes tinc un imbècil mirant-me l'esquena i jo una fabulosa i zen paret blanca. Però paciència, que als trenta segons que els hi hagin donat el finiquito ( els va posar el tripartit) jo ja hauré girat la taula a la seva posició natural. O un dia se m'inflaran les pilotes i els denunciaré als dos per assetjament laboral. Es clar que l'endemà seré un més a la cua de l'atur. 
Per adobar-ho hi ha el mercat del Ram a Vic. Em toca muntatge, però ja m'agrada. Surts, et toca l'aire, plou, t'amagues a la terrassa del bar del Sucre, coneixes les tres maries del Sucre ( sí, entrada dedicada pendent) i ens fem un fart de riure. Tot va perfecte fins que apareix el Gos Beta, que passa els caps de setmana a Taradell i en comptes de gaudir de la seva família ve a tocar-me allò que no sona: resultat, un plafó canviat ( no li agrada el color ni la foto, i això que abans s'ho havia mirat ell!) i grans nervis el dia de la inauguració, doncs vindrà el Honorable Conseller del ram i totes les patums a visitar la fira. Coi, si és la seva feina, perquè us atabaleu? Que no fem bé la nostra? Total, passa com una exhalació, i El No-mànager i el Gos Beta es queden amb un pam de nas, doncs no els conviden al dinar oficial! Fer-vos fotre llepes! Jo peto la xerrada amb els ramaders, el personal de l'oficina comarcal que només saber que hi havia fira es demanaven - vindrà l'Alyebard? Igual que l'any passat ens fotem uns panxons de riure i tenim xerrades molt interessants. Gràcies guapes! El diumenge es presenta altre cop per assegurar-se si realment hi sóc, tot i l'excusa de veure vaquetes amb els nens, que voldrien ser en qualsevol lloc menys mirant vaquetes.
Per fi el gran fa la primera comunió! això vol dir que: podré dormir més els dissabtes i no l'hauré de portar a catequesi. La guardiana de la cova deixarà de donar-me la vara amb tot els detalls que comporta tot, coi! que no es casa!, que només li donaran un tros de pa transsubstanciat.(1) Que els padrins li han regalat la Wii i jo encara tinc agulletes, i que a casa ha entrat una Nikon 3100 que jubilarà a la vella Nikon K75 de rodet! Així com a mínim quan vulgui fer una foto el temps entre prémer el botó, és fa la foto i la petita ha fugit de l'enquadre s'haurà reduït al mínim (cosa que no em passava amb la compacte). 
Ara només falta aprendre a fer-la anar i fer fotos tan maques com les de dalt.
Es necessiten models, no es remunerarà però es donarà conversa. (lletges i/o no disposades a posar nues, abstenir-vos)

(1) si algú es sent ofès pel comentari, estic disposat a parlar amb ell llarga estona sobre transsubstanció, fileoque, docetisme, arrianisme, Ekklesia, Angelon,Postfeminisme, Teilhard (s.j.), etc. acompanyats d'una cervesa o la beguda que prefereixi.

I la rematada, avui em tingut eleccions sindicals a l'empresa, talment com veure Fúria de Gavilanes o qualsevol culebrot sudamericà, posats a fer els màfies m'agrada més l'estil de Sí, ministre o Jugada de Rei. (però això dona per una altre entrada més sucosa. Només dir-vos que em van demanar descaradament a qui pensava votar i els vaig engegar a dida.)

dimarts, 3 de maig del 2011

Recomanació Literària -I-


Faig una recomanació literària post-Sant Jordi. 
I com que ja suposo que tots teniu els llibres de Salvador Macip, Ramon Erra, Josep Mª Tibau o l'Olga Xirinacs que us podíeu auto-regalar, aquí va la meva recomanació.
I amés, inicio l'apartat amb un llibre del que només he llegit el primer capítol (gentilesa de Proa, que et permet descarregar-lo.) Tot va començar perquè algú que aprecio em va comentar que se l'estava llegint i em va picar el cuquet.  Així que fent recerca per la xarxa vaig trobar la trama, el primer capítol i la música; perquè és un llibre que s'escolta. 
I això és el que m'ha agradat més d'ell. Dóna la referència de les peces musicals que escolten o senten dins seu els protagonistes d'aquest estrany triangle amorós entre un pianista, una femme fatale i la música. I com que servidor va conèixer fa temps alguna que altre femme fatale que li trencà el cor i li deixà fet a bocinets (convenientment recuperats i enganxats amb loctite) m'ha fet gràcia la temàtica. I també em servirà per tornar a paisatges més propers que els que descriu Åsa Larsson i les seves Aurores Boreals, Sangs vesades i camins foscos... (que també us recomano, però això serà una altra història)