L'home que ens roba les novies

 per YVONNE HEINERT

Sols hi ha un home que recordin les iaies les iaies més velles
sols hi ha un home que recordin les iaies
que recordin com se'ls hi amorrava a les calces quan elles eren joves
sols hi ha un home que recordin les iaies
que recordin com desperta les nenes quan deixen de ser nenes
perquè ell és l'home amb qui somien les dones quan somien amb homes
i ell és l'home que mulla les dones quan es consolen soles
i ell és l'home amb qui sospiren les dones quan els homes no poden
i ell és l'home que conforta les dones
i ell és l'home que consola les dones
i ell és l'home amb qui es masturben les noies.

I ell és l'home que ens roba les novies
i ell és l'home que ens roba les novies.

Albert Pla 

La mare fa dies que es deleix per pujar altre cop a Santa Helena, diu que se li acaba el temps i vol tornar a veure les vinyes i el mar i la mola del Monestir de Sant Pere de Rodes als seus peus. I que vol pujar-hi a peu. Res de pujar amb somera o tartana. Que vol sentir la força de la terra en els seus peus. - Però mare, si serà esgotador! Que ja passeu de la vuitantena! -Nena, no t'hi fiquis que jo ja sé de quin mal he de morir. - Tossuda! - Malcarada! i em esclatit a riure.

Així que trenca l'alba desperto a ma filla i a ella a la néta, ens vestim i agafem un cabàs amb vianda. Quatre dones caminen en silenci i a les fosques. La lluna plena que es posa ens don una mica de rellum blanca.

El sol encara no ha sortit que ja som fora de la vila i agafem el camí que puja, puja amunt cap a les restes del monestir i del vell poble abandonat. El silenci es comença a trencar per refilets d'ocells que desperten i qualque bestiola que se'n torna al jaç. 

Nena, - digues mare? Digues a la Carmeta que s'atansi. -Carmeta, vine aquí al costat de les babes. I ella fa una correguda, ben feliua i amb uns ulls ben grossos. Què voleu baba? vine que la besàvia ens explicarà alguna cosa mentre fem camí, o potser voldrà que cantis alguna cançó per anar fent, o recollirem algun a herba remeiera i la portes a ta mare.

El sol va pujant i aviat ens escalfarà la pell. Ja queda menys, un parell de revolts, una cançó més i ja haurem arribat a les runes del portal de migdia.  El camí és curull de flors de tot colors arran de marges. Després venen les terrasses de pedra seca que s'enfilen fins a la cresta, tot de vinyes amb els pàmpols verds. 

- Vine, reposem una mica aquí. La vista és molt bona. - diu la mare.

Seiem sobre unes pedres, el que en queda d'una casa dins el poble.

Nosaltres venim d'aquí. Abans de baixar a Vilajuïga vivíem aquí. Fa temps. Per això m'agrada pujar-hi. Però la meitat va marxar a la conquesta de Mallorques amb el Rei En Jacme , i els que ens vam quedar vam tenir dos mals anys amb la collita i l'abat ens escanyava a delmes i llavors arribà la malura amb l'any dels albats i els pocs que vam quedar vam baixar a Vilajuïga fugint dels mals usos de l'Abat.  

- El trobes a faltar? Jo cada dia. Això de dormir sola no és bo. Ja ho deia la meva besàvia que la seva també ho deia, que els dies de tramuntana forta és quan més es troba a faltar un home que t'abraci després d'haver-se't clavat ben endins. I llavors explicava aquella història que li havia dit la dida vella.

Carmeta, vina que t'explicarem una cosa. 

La Carmeta ve de pressa i s'asseu a la gatzoneta sobre el que devia ser un enjub. - Que vols baba?  - Això que oiràs no has de dir-ho a ningú. Només a les dones de casa. 

Fet, - fet, baba - per la senyal de la Santa Creu i es signa.

Sàpigues que la meva besàvia li havia dit la seva que una vegada una dona d'aigua de les que vivien arran de mar va ajudar a un mariner nàufrag  vingut de lluny. El va trobar a la platja. Ple de salabror als cabells i nuu com si la mar l'hagués infantat. El va escalfar amb el seu cos i el seu alè. Era un home, home, ardent i fort. I a les nits es cavalcaven els dos fins que sortia el sol. Però s'enyorava de la seva terra i els seus i finalment va marxar. Però li va deixar un regal, estava prenyada. Però les coses es van tòrcer i el va perdre. Les altres dones d'aigua li feien la vida impossible i va decidir fugir muntanya amunt on vivien els homes pedra. Allí va fer de dida i es va quedar. Això va passar fa molt temps, abans que els homes sants vinguessin a fer el monestir i es comencessin a dir bruixes. Nosaltres, que sanem, amb herbes i bons consells, homes i bèsties.

Però amb la llet va donar a cada dona de la casa que l'acollí el do de la vidència. Aviat, quan et baixi la sang de la lluna per primera vegada sentiràs i veuràs coses, però no n'has de tenir por. 

Entesos Carmeta? 

-Si baba.   

Baba, i com es deia aquell mariner que va començar-ho tot? i la dona d'aigua? 

Odisseu.

El nom d'ella em retruny a la memòria, Nausicaa...

...

baba. En alguns llocs de l'Empordà: àvia      

  

Per Sant Joan pel davant! Per Sant Pere pel darrera!

treta d'aquí

Colla de mal pensants. No es tracte que empitoneu la parenta d'aquestes dues maneres diferents. Bé, és cosa vostra i de la vostra parenta. Sinó que es tracte d'acomplir amb el nostre ritus purificador per excel·lència. 

La foguera de Sant Joan i la seva nit màgica. 

Feu una bona foguera! llenceu-hi tot el que us ha fet sentir malament durant aquest any des del Sant Joan passat. Balleu i danseu al voltant seu. Llenceu piules, cebes i coets. Mengeu coca i beveu. Cerqueu herbes remeieres. Gaudiu cada moment de la festa. Fins que el foc sigui brasa i salteu per sobre, tot invocant els bons esperits per a tenir sort i fortuna fins al proper solstici. 

I la part de Sant Pere; la llàstima és que també es feien fogueres, però la tradició s'ha perdut. 

Salteu el foc valents! i deixeu tot allò que us neguiteja en mig de les flames. 

I des de l'albada dels temps, des de Salses a Guardamar. Des de Fraga a l'Alguer. Que una foguera ens uneixi i saltem tots cridant - Per Sant Joan pel davant! Per Sant Pere pel darrera!. 

I si us queden forces, no estaria gens malament que després féssiu l'amor amb la vostre parella per acabar d'arrodonir la festa. Els cultes a la fertilitat també tenen aquesta part divertida.

Bona revetlla a tots!

Alyebard al paradís dels hippies - II-

quissoflauta

Com que una imatge val més que mil paraules, podeu comprovar que al paradís dels hippies estava permesa l'entrada d'animals, tot i ser una fira d'alimentació.

Uns trenta segons després de fer la foto, un dels quissos va estampar el seu nas a la filera dels formatges. L'esbroncada de la mestressa va ser monumental, i amb raó. Però per tota resposta va obtenir un -tia, quin mal rotllo.

No tinc res en contra de la gent que opta per consumir productes orgànics i els seus productors. Doncs n'hi ha de molt professionals, com Olicatessen, que acaben de guanyar un altre premi (felicitats nois!) o el celler Partida Creus que em van acollir sota la seva protecció durant tots els dies i esmorzàvem bon formatge i bon vi (Grazzie tante!).  Sempre acompanyat de bones xerrades. Això és part de les coses bones de les fires. Després venen els moments zen, en que si no el practiqués, més d'un quissoflauta seria decapitat.

Moment zen 1) Faig un kit-kat i aprofito per que em toqui el sol. Estar-se moltes hores dins d'un pavelló amb llum artificial acaba emprenyant. Així que estic amb l'esquena estintolada contra un columna, fumant, amb els ull clucs i gaudint del sol. De cop sento una ombre davant meu i obro els ulls. -tiu, tens un cigarru. -Sí- (Si vols tabac, treballa), i em quedo tan ample, amb els ulls semi oberts, però no s'aparta del sol, no ha pescat la ironia. - tiu, tens un cigarru. Estic per dir-li que faré com Diògenes, que si s'aparta del meu sol li en dono un, però no crec que el seu sistema neuronal doni per gaire, així que li dono i marxa. Continuo parant el sol.( Merda, una altra fira de hippis i m'he tornat a deixar la katana a casa)

Moment zen 2) Sóc fen un altre kit-kat, acompanyat d'un cafè de cultiu solidari que te gust d'aigua tenyida, però a la fira no hi ha altre cosa. S'acosta una de les poques quissoflautes que està bona, uns vint-i-tants, el cabell net, doncs es deu haver dutxat aquest darrers dies i uns pits petits marcant mugrons com si fossin banyes de toro. No sé perquè totes les quissoflautes van desmamellades sense sostenidor; que amb vint anyets fa goig, però amb cinquanta les porten arrossegant per terra. - Fem una xerrada- i m'allarga un fulletó, - a la sala 2, parlarà el Dr. Weisshestein (ah, l'he de conèixer?) serà sobre crudiveganisme ( a tu et menjava crua!) - gràcies, molt interessant però he de tornar a l'estand ( t'ho feia aquí sobre la barra del bar, però per més quissoflautes que sigeu queda lleig). Així que torno cap a dins i meditant que per tenir un cul tan ben fet no es pot sobreviure només menjant verdura crua i fruita. Per mi que quan torna a casa del papà els diumenges li donen filet mignon. És tant bonic ser quissoflauta amb la pasta del papà, i quan acabi ESADE-ADA-EADE i demés sigles es tornarà una cabrona com el meu no- mànager. I segur que ara és a la plaça Catalunya! A pencar des de les 5 del matí els fotia jo!

Tocats per la Tramuntana, tocats pels Déus.

Es diu dels empordanesos que estem tocats per la tramuntana; aquest vent del nord que ho esbatana tot, que neteja l'ambient i l'eixuga. Aquest vent, i també les qualitats del sòl fa que els vins de la D.O. Empordà tinguin un caràcter especial. I especial va ser la manera de promocionar-los aquest estiu. Com que són vins d'alçada és va pujar al Puigmal ( el pic més alt de Girona, amb 2.909,6 msnm.) per demostrar-ho. 

Si no hi ha res més divertit que està tocat per la tramuntana, tocat pels Déus!

No deixeu de provar-los i llençareu tots els riojasvegasdelduero i demés collonades per l'aigüera. 

Ja m'ho explicareu.

I per cert, la tramuntana només és una excusa, estem tocats per l'antiga passió dels Déus, la rauxa. (això sí, s'ha de tenir certa paciència per a aguantar-nos les manies, sinó demaneu-li a La Guardiana de la Cova ;-) )

Txell Sust i August Tharrats Trio

Doncs que us deia en el post anterior que s'havien separat i doncs no, i aquí us deixo una mostra de la seva energia, potència de veu (sembla vellut negre) i un jazz i blues impressionant. Gaudiu-la.

Vinyes verdes, Txell i el vi que beuen els Déus

Canta Txell Sust. Una cantant a la que havia perdut la pista des que deixà a August Therrats Trio, i he trobat aquesta sorpresa mentre buscava si hi havia alguna cosa d'ells.
Que tingueu un bon cap de setmana. I si no sabeu que fer, veniu a provar els vins de la Tramuntana que seran a Girona. Si els Déus besessin vi, i no aquelles collonades del Nèctar i  l'Ambrosia beurien D.O. Empordà. Ja ho sabeu.

Casualitats

Porto uns dies de casualitats, de situacions ratllant el surrealisme; de riure molt jo sol sense que se n'adonin els altres.
Surto a sopar amb La guardiana de la cova, ens entaulem en una pizzeria a Plaça Nova, i mentre esperem a que ens demanin la comanda veig passar al bon amic R amb la dona i el fill petit, m'aixeco i vaig a saludar-lo; han agafat una casa rural per a passar-hi el pont i ell pensava que seria difícil trobar-nos tot i passejar pel meu poble d'origen doncs ell feia que passem els caps de setmana en un altre lloc.
Tot anant cap al parc a fer córrer la mainada amb el freesby ens trobem que hi ha una exhibició de modelisme naval i de ràdio control a l'estany del parc. Ens acostem a badar i em trobo a Vilthomsen darrera la tanca. El crido i ens fa passar, veiem tots els vaixells i submarins amb el privilegi de ser arran d'aigua i veure'ls de molt a prop.
Surto a sopar amb la Gent del Tren, com fem de tant en tant, i surt a la conversa que hi ha gent amb memòria de peix per els noms, com em passa a mi la majoria de vegades, però que no oblidem les cares encara que després ens costi situar-los. Sortint dels sopar anem a fer la copa i s'acosta una noia al JM i li ofereix un tomàquet ( tomata, que deim aquí) - És ecològic, del meu hort. No és cap hippyperroflauta, sinó que va vestida d'acord a l'entorn del local, i treu una tomata de penjar, allargat, de la bossa. Ell fa que no, però després me l'ofereix rient i jo dic que sí que me'l quedo i llavors me la quedo mirant i li dic, - a tu et conec, però ara no et situu. 
- Sí, s'aixeca el serrell i somriu: vam fer una fira junts amb la Roser B. 
- i tant, tu ets l'Anna J. Encara ets al DAR? Vam coincidir un dia al 10B amb la Marta P.
- No ara sóc a MH i H. Per això conec en JM.

La nit continua i en arribar a casa deixo la tomata a la nevera. Ves, sinó com expliques l'endemà que hi fa una tomata a la butxaca de la jaqueta.

La guardiana de la cova em fa llevar d'hora tot, de fet vaig tornar abans a casa perquè ja m'havien amenaçat que seria dempeus abans de les 10; i la meva ressaca, s'ha de fer molta feina. Vaig per preparar-me l'esmorzar i em trobo la tomata partida per la mitat sobre el marbre, em sap greu. Llavors me la menjo amb avidesa,fruint de la seva textura i el gust dels sucs;  com m'hagués menjat a la mestressa del tomàquet. Mai se m'havia posat tan bé una tomata en dejú.

Alimentaria -II-

Estar-se dies dins d'una fira d'alimentació grossa com Alimentaria te les seves coses bones. Entre elles els tastets, o fer-la petar amb els expositors que coneixes d'altres fires o conèixer més bé els nous que venen aquest any. 

Una gran sorpresa va ser acabar xerrant de química ( jo que sóc de lletres pures i dures) amb un farmacèutic (que feia un favor al del celler i li vigilava l'estand) sobre els etanols, fenols i polifenols d'un vi. 

El vi en concret és aquest i us el recomano:

ILERCAVONIA  

100% Terra Alta

Varietat 100% Garnatxa Blanca

Maceració amb les pells durant 72 hores i fermentació controlada a 16 graus.

Presenta un color groc daurat amb tonalitats verdoses.

Complex en aromes, que recorden la Pinya, la Poma, amb notes d'albercoc ( jo hi vaig trobar un punt a Mango). En boca és untuós, llarg i persistent. El retronasal recull aromes florals i de menta fresca. Es aconsellable consumir aquest vi durant els pròxims 2 anys ( Millor amb bona companyia) 

Les cursives son meves i la resta de la seva nota de tast. 

Gaudiu-lo, és un blanc sorprenent.  El celler és ALTAVINS · VITICULTORS ·i els trobareu al c/ Tarragona, 42 de Batea.

Per cert, agafeu qualsevol ampolla de Rioja o Duero i foteu-lo aigüera avall o renteu-vos-hi els peus. Aquí hi ha vins millors. ( chauvinista que te el dia un)

Continuarà

./..