dijous, 24 de març del 2011

Flashback !



Je ne t'aime plus, mon Amour.

Je ne t'aime plus, tout le jour.

Les cançons tenen el poder de fer-te saltar al setembre del 99. A un bar, l'Edfly i la Kirsten  i unes cerveses. Ells  vigilaven que no fugís a Perpinyà :-)

dimarts, 22 de març del 2011

Paraules de tres anys

 
A que és diferent, oi? Són les paraules més destacades. 
Fet amb aixó: http://www.wordle.net/

divendres, 18 de març del 2011

No ho dieu a ningú, però he fet tres anys

Tot celebrant-ne tres!

http://alyebard-wawtincunbloc.blogspot.com/2009/03/waw-1-inscripcio.html

Qui ho havia de dir, que posar les meves neures en forma de bits al ciberespai donaria per a tant (175 entrades) . Ara me n'adono que em tres anys m'han passat coses bones i dolentes, com a tothom. I que la sensació de que el temps s'escapa com si fos sorra entre els dits de les mans és comuna a tots. Però el do o castic de voler posar el que sentim en blanc sobre negre, la dolça fiblada de la poesia, les imatges o fer servir l'esmolada daga de la ironia m'ha permès de tirar endavant tres anys més. Així que si encara us queden forces desprès de celebrar el dia de Sant Patrici, i amb uns quants dies de retard., veniu a la festa. Apropeu-vos a l'espelma i ajudeu-me a bufar-la. Per a tots vosaltres, lectors anònims i no tant anònims. Fuuuuuuu!

Com em plauria - Basho-




Com em plauria
rentar la pols del món
amb la rosada!

Basho

どのようにしておきたい
世界のちり洗う
露に

芭蕉


Dono yō ni shite okitai 
Sekai no chiri o arau 
Arawa ni! 

Bashō 

dimecres, 16 de març del 2011

Dins d' una estona -St. Patrick-



Dins d'una estona aquesta pluja fastigosa i emprenyadora deixarà de ser-ho. Aquesta pluja serà dolça i verda. Dins d'una estona les busques del rellotge marcaran el canvi de dia i d'un dimecres estúpid passarem al dia de Sant Patrick i tots serem, per un petit moment, irlandesos. 
Així que correu, aneu cap a cercar una gerra de cervesa, si pot ser Guinness. O un didal de whisky irlandès o el que us vingui de gust i crideu ben alt  Céad Míle Fáilte! ( Cent Mil Benvingudes) Fada beo Naomh Pádraig! ( Visca Sant Patrici) i agafeu-la ben grossa, envoltats dels vostres amics i recordeu als que ja no hi són.
Per vosaltres!

dilluns, 14 de març del 2011

Troballa sota la pluja -Senod-

Sant Ferran sota setge 1811

Aquest cap de setmana m'ha tocat firejar per la Fira de Figueres, com a brillant idea aquest any se'ls va acudir de fer-la dins el Castell de Sant Ferran
I com que no ha parat de ploure, servidor que és curiós de mena, en veure que la gent preferia quedar-se a casa en comptes de remullar-se fins els calçotets per anar a a la fira va anar a fer una ullada pel recinte del castell. 
En una de les sales habilitades per a exposicions, es va trobar una exposició de quadres prou ufanosa i una saleta tancada per unes portes de vidre que és la seu social d'Amics del Castell de Sant Ferran, ves, com si es poguessin tenir prous amics al facebook que s'han de fer amics d'una fortalesa del XVIII. 
La troballa entre els vidres va ser un quadre entre armadures i ninots disfressats de granaders i de Voluntaris del 1er Regiment de Catalunya. En el quadre, un poema de Núria Esponellà que em va encantar i vaig fotografiar. Com que la foto ha quedat un pel borrosa pels vidres us el transcric.
Bacchantin-MICHAEL MASCHKA

 
Senod
“com devia patir Adam quan li foteren la costella”
                                                           - Josep Carner “La creació d’Eva”

Ego sum
Sóc només una dona i una veu
Que cavalca l’albada cada dia
I serveix la memòria del present.
Jo sóc del mar perquè em salo la pell
I duc saba d’auró dins les pupil·les,
Sóc amant d’una cala amb una ermita
I un ombradís que calma pensaments.
Sóc dona enmig el bosc i enmig l’asfalt,
Que s’emmiralla als ulls que li prepares
I necessita perpetrar l’amor
en nits desangelades.
No enyoro cap passat llevat del meu
Ni faig prediccions de l’esperança.
Jo volo dins el fum dels sentiments
I em dissipo a la mar de les paraules.
Sóc només una dona i ara et vull,
no vull el cos, no el to ni la mesura,
si estimo, vaig endins com una llança.
T’ho demanaré tot: el cor de l’ànima,
Però, em reservaré, perquè només
Vull ser el meu propi cor i aprendre’m sempre.
                     - Núria Esponellà

Veieu com a vegades que no vingui ningú a una fira té els seus premis?
L'altre premi és que em vaig firar el llibre "El Castell de Sant Ferran de Figueres" de Pere Buixeda. I la visió dels quadres de Salvador Torres. Heu vist quins cels de tempesta que té l'Empordà?
Obra de Salvador Torres by Alyebard
Llàstima de foto feta amb el mòbil, que no fa honor a la bellesa dels quadres.

dijous, 10 de març del 2011

Victòria! ( o no)

La resistència triomfant!

Després d'una crida a la resistència seguida per la majoria de blogs, la tortura xinesa de les pinces d'estendre roba i uns mitjons del Carrefour i la col·laboració desinteressada de la cosina de la Clídice a qui no vaig pensar en demar-li el telèfon amb plena atabalamenta del procés de recuperació de la meva tridimensionalitat puc informar-vos que la normalitat ha quedat restablerta. 
La lluita ha sigut dura i ara la bandera de la resistència al PIX oneja sobre les ruïnes. Ara tocarà aixecar un món nou sense vencedors ni vençuts. Fins al proper atac del PIX i llavors sí,  que de la mà d'hòsties que li caurà que no tornarà a emprenyar per un parell d'eons. Però compte, que hi ha la profecia de Taüll i pot ser que torni.




Alyebard despixel·litzat altre cop!

dimecres, 9 de març del 2011

Lasciate ogne speranza, voi ch'intrate in lo pix


Humans, tal com us deia un dels nostres primers enviats: Lasciate ogne speranza, voi ch'intrate in lo pix.
Abandoneu tota esperança, vosaltres que entreu en el PIX
Els píxels hem pres el control de la vostra patètica xarxa. 
No cal que encripteu res, no cal que formategeu els vostres PC's. Som a tot arreu i ja hem començat la invasió!
Deixeu els vostres cosos tridimensionals i passeu a rendir homenatge bidimensional al gran PIX
No més patiment, no més sentiments, només la placidesa del pixel·lat. Per què necessiteu els vostres sentiments patètics? Pixel·leu-vos i abandoneu tota esperança i resistència.

Psst, Sóc l'Alyebard i abans que aquest gamarussos bidimensionals prenguin el control total us crido a la resistència. Manllevant la cita de Churchil 

Continuarem fins al final, lluitarem a França, lluitarem als mars i els oceans, lluitarem amb cada vegada més confiança i més força en l’aire, defensarem la nostra illa costi el que costi, lluitarem a les platges, lluitarem a les pistes d’aterratge, lluitarem als camps i als carrers , lluitarem als turons, mai ens rendirem.

Els que vulgueu afegir-vos a la resistència o seguir informats hem trobat un territori neutral.
aneu a:

Zona Neutral PIX




dimarts, 8 de març del 2011

vuit del tres

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
M.M.Marçal 
 
Per a totes vosaltres i per a nosaltres que som al vostre costat.

dissabte, 5 de març del 2011

Lluna nova


Hi ha lluna nova, i l'ànima esta tova com el fang que treballen les ceramistes. Però més que parlar-vos de la fira realitzada quan estava sense cobertura us parlaré que aquesta ànima tova a vegades es troba donant consell de com superar el dia a dia amb la fermesa del diamant. 
Potser són les hores de donar voltes al sentit de la vida. Potser perquè en els temps que corren tots som candidats a ser auto esbudellats sobre el divan d'un terapeuta, o que un metge que no te prou temps per a visitar-te et receptaria tot de pastilles de colors quan potser una conversa en un bar davant d'un suïs a vesar de nata faria prou per veure-ho tot millor.
Potser perquè amb un petit gest com demanar a algú - et trobes bé? fa que l'univers sencer recuperi l'equilibri.
Potser perquè com explica un de tants contes àrabs un emir va demanar una cosa que el fes sentir trist quan estava alegre i alegre quan estava trist. Els més savis del regne no sabien com fer-s'ho. Ja temien l'ira de l'emir i començaven a acceptar que potser acabarien tots al cadafal sota l'alfange del botxí. Però arribar un home d'un poble llunyà, vestia amb parracs i demanà ser rebut per l'emir. Al fer-lo passar a la sala del tron li allargà un farcellet - l'he encarregat al ferrer del poble, doncs sóc pobre i no podia comprar ni or ni joies per adornar-lo. L'emir va obrir el paquetet i trobà un anell de ferro ho hi havia inscrit: AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ.
Potser aviat tornarà a canviar la lluna...
Potser...