-Ets una xina comprada, no t’estimo!
Vaig sentir com el crit
em pujava a la gola. La meva germana gran m’havia trencat la nina. Però llavors
l’àvia em va abraçar abans el crit no sortís per la boca.
-Shhh, nineta. Que hi ha coses que si es diuen llavors saben greu tota la vida.
L’àvia es va passar la nit acaronant-me els cabells mentre
jo somicava. I m’explicava amb un xiuxiueig que tothom m’estimava, fins i tot
la meva germana gran. Que els pares van
adoptar una nena per poder donar tot l’amor que tenien i que després vaig
arribar jo, quan ja havien acceptat que no podrien tenir fills.
-Nina, saps que ens passa als que estimem? Sempre tenim por
de no tenir prou amor per donar. I saps què? Que sempre en tenim. Jo em pensava
que no podria estimar tant com quan vaig conèixer l’avi, i llavors va venir la
teva mare, que era una criatura ploranera però vaig tenir tant d’amor per a
tots que fins i tot quan va néixer la tieta en vaig tenir per ella. I amb els
teus pares i la teva germana els passa el mateix. Ja veuràs com demà a la teva germana li sap
greu i tu la perdonaràs. No has de tenir
por d’estimar.
Mama, l’àvia... – tu també
l’enyores, oi petita? Jo també l’he
somniada, em diu la mare, al cels sia.
