Naixerà altre cop la llum.
En la foscor de la cova.
No en som conscients perque ara amb un sol "clic" tenim llum, però quan tot anava lligat a la llum solar hi havia un moment en que el dia s'escurçava tant que em prou feines es podia fer alguna cosa, de seguida era fosc. I a fer nones com les gallines. Per això, al voltant del solstici, quan ve la nit més llarga i l'endemà quan el dia comença a allargar-se celebrem que neix una nova llum. Tot comença amb les espelmes de les Llúcies a Suècia. Noies que celebren l'arribada de la llum cantant a la santa.
Per Santa Llúcia, un pas de puça |
El Nadal amb el naixement ( del Déu que volgueu) dins la cova
Hodie Christus natus est! Per Nadal pas de pardal |
i el seu esperit de fred hivern que ens porta regals: Aquí encarnat en el tronc que després cremarà a la llar de foc per donar altre cop llum i escalfor.
Qui porta els regals a Europa? |
Amb la Missa del Gall, l'animal que amb el seu cant avisa del l'albada.
El gall com a Abraxas. (Aquests romans!) |
I repetim amb Sant Esteve, l'Estefanos Protomartir, στέφανος, regal, corona, premi. I empatx de canelons.
Sant Esteve pas de llebre. |
La llum s'allarga, el dia reneix. Tot torna a lloc i tal dia farà un any.
Per Santa Llúcia, pas de puça. Per Nadal, pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de Llebre.