Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris civisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris civisme. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 de desembre del 2014

Carta oberta al mestre Fabra

Benvolgut mestre, 

Només un dubte. Sí tant vas fixar-te tant en l'etimologia o en les llengües veïnes per fixar l'ortografia de paraules com "harmonia", "pneumàtic" o "làmpada" perquè vas fixar-nos "desembre",  si ve del llatí "december" ?  Per que vol dir mes desè?  Tan senzill que seria "decembre"  si fins i tot sona ( en la meva variant dialectal "deSembre" )

Per cert, gràcies per conservar la paraula "cogombre" i no caure en la pressió del "pepinu", com a mínim en això som més Europa i menys Espanya

El cogombre no enganya. Catalunya, no és Espanya
I, si la meva generació va aprendre a substituir, "busón" i "sellu" per bústia i segell podem acabar amb tots els barbarismes, només hem d'agafar el mateix orgull per l'idioma que tenen els francesos pel francès i la seva grandeur 

A qualsevol país,  un cartell amb una errada ortogràfica duraria menys d'un segon. Aquí encara són motiu d'orgull. Per cert, en castellà no passa. País de mesells. 

Mestre, gràcies per la paciència. 

dimarts, 11 de novembre del 2014

I ens van trobar tossudament alçats

Un home, un vot, un sol cop. I un somriure. Tossudament alçats

Aquell diumenge ens vam llevar aviat, mudats com en les grans diades.  Vam anar caminant, gaudint del moment. Així que ens vam acostar vam veure la cua que donava la volta a la cantonada. I cap allà vam anar.
 I vam fer la cua agafats de la mà. Amb un somriure. Sempre que et toca fer cua et poses nerviosa i aquell diumenge no. Vas aguantar de manera disciplinada, com un més de nosaltres, exèrcit cívic i silenciós. I vam arribar a on hi havia les urnes. Vaig ensenyar el meu DNI, van seguir tots els passos per identificar-me, comprovant que era jo i que aquella era la meva taula i que seguin la màxima democràtica de cada home un vot i només un vot, podia exercir el meu dret i votar. 
Quan m'acostava a l'urna em vas dir- Que puc fer-ho jo, papa? i vam fer-ho els dos a l'hora. La foto la va fer el teu germà que el dia abans rondinava perquè els de dotze no podien votar i els de setze sí. 
I al sortir us vaig recordar, com faig sempre; que això tan senzill, els vostres besavis i avis no els havien deixat fer durant molt temps, massa. I que recordessin que ningú els podia prendre aquell dret. 
I també que recordessin quan fossin molt vellets, com aquells que havíem vist fent cua amb llàgrimes somes als ulls, que aquell diumenge havíem desobeït un Estat que sempre ens ha vist com un cos estrany. I que estàvem exercint per primera vegada des de feia 300 anys la nostra sobirania. 
I per això vam fer cua tossudament alçats, el meu poble i jo. 

Donec Perficiam 


dilluns, 28 de juliol del 2014

Catarsi

Teatre d'Epidaure (wikipedia)
Aristòtil, en la seva "Poètica" usa la paraula "Katharsis" per designar l'efecte que exerceix la tragèdia sobre l'espectador.
La tragèdia com a espectacle teatral ha de produir en els espectadors sensacions de compassió i terror que els purifiqui d'aquestes sensacions i que quan surtin de teatre es sentin nets i elevats. Amb una comprensió del que són els camins dels Déus i els homes. 
Amb el procés que ha endegat la societat catalana ens trobarem amb elements d'aquest tipus. Actes en que els ciutadans assistirem com a espectadors en que amb el temps els veurem com a catàrtics. Un d'ells crec que l'acabem de veure. El suïcidi polític de l'ex-president J.Pujol.
No entro a valorar sobre si les seves accions són excusables, però auto acusant-se i controlant el temps de les declaracions crec que ha fet un favor al procés. Us imagineu la imatge de la seva detenció per la unitat de frau fiscal de la Guàrdia Civil, amb manilles i tota la parafernàlia dos dies abans del referèndum? Assistim i participem de la mort del sistema polític creat durant la transició espanyola de 1978.  Els herois aniran caient i freudianament matarem als pares de la mateixa. I l'element catàrtic detectat a les converses d'aquests dies: Volem bastir i construir un Estat nou. I una de les seves bases serà que no es tolerarà la corrupció. 
Recordo a un professor meu que ens deia. Sempre hi ha corrupció, el que hi ha societats que la toleren més que altres. Quan siguem independents, el proper que us demani si amb IVA o sense el denunciéssim, el que intenti subornar a un funcionari públic vagi a la presó i el polític que posi la ma a la caixa comuna no trigui ni deu dies a anar a la presó i no vint anys. Llavors haurem madurat com a societat, amb la catarsi, i serem com a Dinamarca, on també hi ha corrupció - té l'índex més baix del món-  però la poca que hi ha no es tolera. 
Donec perficiam 

dijous, 5 de juny del 2014

Demà en farà 70



Demà en farà 70 anys.
Aviat serà només una batalla més d'una guerra llunyana.
Van morir milers de joves. I pensareu, va valdre la pena?

Us deixo un relat que vaig fer fa temps per a Relats Conjunts

Desembarcament de Normandia



Per a que reflexioneu una estona sobre si va valdre la pena o no. I més ara que la bèstia torna a ensenyar la poteta per Europa.



Podreu trobar més imatges del D-Day aquí



divendres, 23 de novembre del 2012

Citant a Joan Sales #25N

Joan Sales

Els catalans fa 300 anys que estem fent l'imbècil. No es tracta de deixar de ser catalans, sinó de deixar de fer l'imbècil! (Joan Sales)

Doncs això, el proper diumenge, cadascú amb la seva consciència. 

 

dijous, 8 de març del 2012

Dia de la dona treballadora

"We Can Do It!" by J. Howard Miller
Per que aviat arribi el dia en que no es tingui que celebrar, doncs voldrà dir que no cal lluitar per la igualtat de la dona. 
Recordeu que aquí encara no es compleix "a igual feina igual salari", entre moltes altres desigualtats.
Que tingueu molt bon dia dones treballadores ( o sia, totes) i els que caminem al vostre costat. Ni davant ni darrera. ;)

diumenge, 18 de desembre del 2011

Donació


Una de les primeres coses que vaig fer en fer els divuit anys i ser major d'edat oficialment, va ser fer-me donant del Banc d'Ulls de Catalunya, per que en tancar-se definitivament els meus, uns altres es poguessin obrir. Amb el temps els diversos bancs d'òrgans s'han anat unificant, igual que els bancs de sang ( també en sóc donant) i els de teixits. 
Els del meu costat ho saben, si mai em passa res tot el que es pugui aprofitar és per als altres.
Per atzars de la vida he conegut de molt aprop una persona que gràcies a un fetge nou va veure casar a la seva filla petita, i conèixer al seu nét. Fins que la mort se la va endur fa uns anys va donar amor i estimació durant deu anys més. Era una lluitadora nata. Amb quinze anys feia cada dia 15 kilòmetres a peu (anant i tornant) per treure's el Batxillerat. Un cop el va tenir, se'n va anar a Barcelona des de Castellfollit de la Roca per estudiar i ser llevadora. Quan va acabar la carrera, la seva primera acció com a llevadora va ser en un mas perdut de la muntanya sobre l'Alta Garrotxa a la magra llum d'un llum de carbur. Es va establir a Ripoll, es va casar, va tenir fills i filles. Va ajudar a venir a aquest món a mig Ripoll i comarca. Van detectar-li una malaltia d'aquelles rares en el fetge i la única solució era un trasplantament. Va tenir la sort que algú va donar-li el seu fetge. I va poder fer tot el que us he dit abans. Era la meva sogra.
Per atzar de la vida vaig tenir que parlar amb un metge coordinador de trasplantaments; venia a demanar-me els òrgans d'una persona estimada que ja no hi era. Tot i el moment de dol pel que passava no vam trigar ni un minut a entendre'ns: Dr. Tot el que es pugui aprofitar. Ell ja no hi és i no els necessita. Era el meu pare.
Fa anys que els del meu costat ja ho saben. Si mai marxo, tot el que es pugui aprofitar és per als altres. Llavors que m'incinerin i em llencin a la mar. I es prenguin a la meva salut una bona ampolla de vi. I que de tant en tant pensin amb mi. Jo ja em dono per satisfet.



dilluns, 5 de desembre del 2011

A tots els que com jo no feu pont


Doncs això, que sort que alguns encara ens aixequem ben d'hora per salvar aquest país i que no es converteixi encara més en un país de fireta com volen alguns altres. Oi, Gregorio? Per cert el passat 3 de desembre devies fer festa grossa a casa que era l'aniversari del bombardeig de Barcelona pel General Espartero.
3/12/1842

Ep, els que feu pont no us sentiu culpables; segur que us mereixeu uns dies de vacances.
Si m'hagués tocat fer pont el discurs del blog seria diferent, no?
Més que res perquè fa un moment que semblava ser l'únic supervivent d'una catàstrofe global. M'he quedat sol al despatx. Semblava de walking death, o alguna d'aquestes.
Bé, seguirem procrastinant una mica més. 


O potser us penseu que els que no tenim pont pencarem al 100% (bé, alguns potser sí)

Als metges, bombers, pilots d'helicòpter medicalitzats,conductors d'ambulàncies, policies, mossos i demés que feu que jo pugui anar pel món sense prendre mal. 

diumenge, 20 de novembre del 2011

Demokratia

Αθηνά προ στήλης

Us agradi o no tal com han anat les eleccions, hàgiu fet ús o no del vostre dret a vot, us deixo un dels primers textos on es parla del que hem fet avui. Tot i que no s'assembla gens la Democràcia Atenesa amb la nostra, és la llavor que durant segles ha permès que avui vosaltres i jo hàgim pogut anar a votar. Espero poder continuar fent-ho per molts anys. I espero poder anar a votar LA pregunta que tots tenim en ment.
 
Tucídides: L'Oració Fúnebre de Pericles
" 37. Doncs tenim una Constitució que no enveja les lleis dels veïns, sinó que més aviat és un model per a algunes ciutats que imitadora de les altres. I el seu nom, perquè s'atribueix no a uns quants, sinó als més, és el de Democràcia. A tothom assisteix, d'acord amb les nostres lleis, la igualtat de drets en les dimensions particulars, mentre que segons la reputació que cadascú té en alguna cosa, no és estimat per a les coses en comú més per torn [per sorteig] que per la seva vàlua, ni a la vegada tampoc a causa de la seva pobresa, almenys si té alguna cosa bona a fer en benefici de la ciutat, es veu impedit per l'obscuritat
de la seva reputació. Governem liberalment allò relatiu a la comunitat, i en referència a la suspicàcia recíproca referent a les qüestions de cada dia, ni sentim enveja del veí si fa alguna cosa per plaer, ni afegim noves molèsties, que encara que no són penoses són lamentables de veure. I en tractar les qüestions privades sense molestar-nos, tampoc no transgredim les qüestions públiques, més que res per por, i per obediència als que cada vegada ocupen càrrecs públics i a les lleis, i entre aquestes sobretot a les que estan donades en favor dels injustament tractats, i a quantes perquè són lleis no escrites comporten una vergonya reconeguda.
[...]
40. Doncs animem la bellesa amb economia i amem la saviesa amb tota la força, i usem la riquesa més com a ocasió d'obrar que per jactància de la paraula. I reconèixer que s'és pobre no és vergonya per a ningú, sinó que no fugir-hi de fet, això sí que és més vergonyós. Arrelada està en ells la preocupació per les qüestions privades i també les públiques; i aquestes gents, dedicades a altres activitats, entenen no menys de les qüestions públiques. Som els únics, en efecte, que considerem el que no participa d'aquestes coses, no ja un tranquil, sinó un inútil, i nosaltres mateixos, o bé emetem el nostre propi judici, o bé deliberem rectament sobre les qüestions públiques, sense considerar les paraules en
perjudici de l'acció, sinó en no aprendre per endavant mitjançant la paraula abans de passar de fet a executar el que cal.
[...]
41. Resumint, afirmo que tota la ciutat és escola de Grècia, i em sembla que cada ciutadà d'entre nosaltres es podria procurar els més variats aspectes d'una vida molt completa amb la més gran flexibilitat i encant. I que aquestes coses no són jactància retòrica del moment actual, sinó la veritat dels fets, tal com ho demostra la puixança de la ciutat, que hem aconseguit a partir d'aquest caràcter. Efectivament, és l'única ciutat de les actuals que recorre a una prova més gran que la seva fama, i l'única que no provoca en l'enemic que l'ataca la indignació pel que pateix, ni queixes en els súbdits sobre l'idea que no són governats per gents dignes. I en haver-nos procurat un poder amb proves més que evidents i no sense testimonis, donarem ocasió de ser admirats pels homes d'ara i pels
futurs, sense necessitar per no res l'elogi d'Homer ni de cap altre [...]".
Tucídides (1989). Historia de la Guerra del Peloponeso. Madrid: Alianza Editorial.

Ara per si un cas m'estaré una temporada sense veure aquella películ·la de l'Alfred Hitchcock plena d'ocells, i si us hi fixeu bé, a més dels corbs i sortien gavines. Punyetero de l'Alfred.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Ich Bin Ein Berliner

Fa molts i molts anys els xinesos van fer una gran muralla per impedir que vinguessin les tribus nòmades del desert mongol i els ataquessin.  Fa molts anys algú va decidir que sobre les cendres d'un gran país, en el bocí que li tocava com a vencedor s'alçaria el paradís dels treballadors a la terra. Extensió del seu propi paradís a la terra. El problema és que els antics habitants del gran país que havien viscut un altre experiment de paradís a la terra preferien marxar-ne a l'altre banda, on vivien els seus cosins i germans sota l'imperialisme decadent i narcisista. Com podia ser això? Sí els estaven oferint el paradís dels treballadors a la terra? Com podien protestar i fer vagues? Se'ls hauria de reeducar i millor si no els deixàvem anar a l'altre costat, no fos cas que s'infectessin d'aquesta decadència. Així d'un dia per altre es va aixecar un mur.


El mur era bonic, des d'un costat podies pintar-lo, pixar-t'hi, fer-te petons i posar nerviós al de l'altre costat. De l'altre si t'hi acostaves massa t'engegaven un tret al cap i tal dia farà un any. 




Els de l'altre costat sempre emprenyant i demanant que el tiressin a terra.



Però perquè l'haurien de tirar, si els protegia dels decadents. 


Però que pesats!!

Però algú va dir fa molt temps que no es podia anar contra els vents de la història. Algú es va equivocar llegint papers «Ab sofort» i...,l'endemà al matí els de un costat i l'altre van començar a cridar som un sol poble i van fer caure el mur. 



9-11-89, ho vaig veure pel telenotícies i vaig veure com la presentadora de TV3 es posava a plorar d'emoció.



dilluns, 5 de setembre del 2011

Estellés, Tribunals i nomadisme

Des de 1714 que ho tenen clar!


"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa. 
No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés

Arribo tard a l'homenatge bloggaire al gran poeta. Però em serveix per trobar-ne una frase que crec que haurem de posar sobre el bronze amb lletres d'aquelles grosses, com en els monuments romans. 
De fet em serveix per cagar-me en la requisitòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya(?)que desenvolupa la sentència del Tribunal Constitucional. En que 20 famílies poden trencar trenta anys d'immersió lingüística. A aquest pas només ens quedarà fer dues coses, desaparèixer de la història com els etruscs o plantar cara d'una vegada a un Estat que fa que tots els mecanismes que té ell mateix només serveixen per a fer-nos la punyeta. 
 Si no, fixeu-vos com han canviat una Constitució que fa quatre dies era sacrosanta i intocable i una mica més l'havies de llegir de genolls! I vista la pressa que tenen proposo varies opcions: 
  • Deixar-me envair per Andorra. 
  • Que m'annexionin els alemanys ( de fet ja manen ells i m'estalvio l'intermediari) 
  • Cada cop que en un hotel de fora em demanin la nacionalitat, posar Syldau en el paperet i veure quina cara posa el de la recepció.
  • O fer-me nòmada (1) amb residència fiscal a les Illes Cayman o Kerguelen. 
  • O com deia Joan Sales (1912-1983)  

"Els catalans portem 300 anys fent l’imbècil. No hem de deixar de ser catalans, hem de deixar de fer l’imbècil."
 
Per cert, crec que ja sé quina samarreta hem posaré per la diada ;-)
Per a noies hi ha aquesta.

(1) La idea del nomadisme me l'ha donada la Noa

Per cert, una altre de les surrealistes sentències del TSJC. Algú s'anima a anar a tocar els pebrots les campanes a Sant Mori?
 

dilluns, 11 de juliol del 2011

Llavor



Les idees són com les llavors. Per recollir el seu fruit primer l’has de sembrar, tant al cor com a la ment de les persones. I millor si la idea queda arrelada al cor. Llavors no cal tenir pressa, tot té el seu temps. Tal com ens recorda Cohèlet 3,1-15 (1). Llavors la idea, com la llavor, segueix el seu curs. Esclata i comença a germinar. Arrela i d’allò tant petit, en surt el jonc que es brinca amb la tramuntanada o el roure esponerós. Però no ha arribat encara el temps de la idea. Ara només és visible, se’n pot parlar sense que t’assenyalin amb el dit. Sense que la idea pugui ser titllada d’absurda. Sense que els contraris a ella no et puguin dir.- Això no interessa a la gent. Llavors ha de florir i fer fruit. I quan en sigui el temps de la collita la idea deixarà de ser idea a ser fet. I contra els fets ja no hi ha aturador. Jo espero ser-hi el dia de la collita.



Als que des de 1714 sembren la llavor...


(1) “Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps
per a cada cosa.
2 Hi ha un temps d'infantar
i un temps de morir,
un temps de plantar
i un temps de collir.
3 Un temps de matar
i un temps de guarir,
un temps d'enrunar
i un temps de construir.
4 Un temps de plorar
i un temps de riure,
un temps de plànyer-se
i un temps de dansar.
5 Un temps de tirar pedres
i un temps d'aplegar-ne,
un temps d'abraçar
i un temps d'estar-se'n.
6 Un temps de cercar
i un temps de perdre,
un temps de guardar
i un temps de llençar.
7 Un temps d'esquinçar
i un temps de cosir,
un temps de callar
i un temps de parlar.
8 Hi ha un temps d'estimar
i un temps d'odiar,
hi ha un temps de guerra
i un temps de pau.

dilluns, 23 de maig del 2011

Solució

Fa uns dies us proposava un petit joc per superar la campanya electoral i us proposava una serie de candidats. Així doncs, la solució a aquest petit joc.

Les eleccions han sigut renyides hi els resultats són els següents

  • A:4
  • B:3
  • C:3
  • D:3
  • En blanc: 3 
Així proclamem guanyador virtual a, (redoble de tambors, i senyoreta rossa que ens porta el sobre tancat) and the winner is

John Fitzgerald "Jack" Kennedy
Candidat A: Una ferida de l'anterior guerra ( ferit en combat mentre manava la llanxa torpedinera PT 109 durant la 2ª G.M.)fa que sigui consumidor d'altes dosis d'analgèsics. És un faldiller compulsiu(El Servei Secret tenia feina a amagar les calcetes que es deixaven les seves amigues a la limusina presidencial, es rumoreja que es va entendre amb Marilyn Monroe), tot i que la seva dona se la considera de les més guapes i elegants del país( Jaqueline Kennedy). Per superar l'actual crisi ha proposat un pla de xoc i ha fet una pregunta que resta en l'aire.-Ask not what your country can do for you; ask what you can do for your country.


I amb un empat tècnic el vot en blanc i els altres tres candidats:

Adolf Hitler


Candidat B: Va ser condecorat en l'anterior guerra per valor en el combat al ajudar uns companys ferits (Condecorat dues vegades amb la Creu de Ferro, 1ª i 2ª Classe, 1ª G.M.). És vegetarià i ex-fumador. Amant dels animals i les criatures. Per relaxar-se pinta aquarel·les (No va ser acceptat a l'Escola d'Art de Viena) Per superar la crisi vol emprendre un programa d'obra pública (Creació d'obra pública, com les autopistes i programa de filiació forçosa en les companyies de treball, remilitarització) per donar feina als milions d'aturats. I sí, Sònia, enviar gent als camps és una forma molt bèstia de fer baixar l'atur.

Iósif Vissariónovich Dzhugashvili "Stalin"

Candidat C: Ex-seminarista (una beca el va permetre estudiar al seminari de Tiflis)i membre d'una antiga banda d'atracadors( robava bancs des de 1905 per proveir de fonts el partit bolxevic), es sospita que era membre de la policia secreta de l'anterior règim( com sembla demostrar la seva fitxa policial). Va saltar a la palestra política, en part, per la seva bona actuació en la darrera guerra (va manar la 1ª Divisió de Cavalleria de l'Exercit Roig, Guerra Civil Russa). Per superar la crisi que ha deixat la guerra proposa un pla de re-industrialització i potenciar l'agricultura i un repartiment equitatiu de la riquesa( plans quinquennals, col·lectivitzacions,fam, deportacions, etc).

Sir Winston Leonard Spencer-Churchill

Candidat D: Volia ser periodista, però la seva família no ho considerava una feina seriosa, tot i que va enviar cròniques de la primera guerra en que participà (enviava cròniques de les campanyes del Sudan i la guerra dels Boers) . En la darrera guerra va ser responsable directe d'un dels fiascos més grossos (Gallípoli, 1ª G.M.). Ha caigut en desgràcia dins el seu partit. Per a sortir de la crisi actual proposa fer un front unitari(Govern Unitari durant la 2ª G.M.). Fumador compulsiu, pensa en retirar-se, escriure( les seves memòries ocupen 6 volums) i pintar aquarel·les.(Es va retirar a Madeira per pintar) Quan va begut (sovint) té sortides de to històriques.- Vos sou molt lletja. - i vos aneu begut. - Sí, però demà m'haurà passat. ( i una de les millors col·leccions de cites: Un polític ha de ser capaç de predir el que passarà demà, i la setmana, el mes i l'any proper. I també ha de ser capaç d'explicar per que no ho encertà".)



Gràcies a tots els participants, i com ja us avisava les aparences enganyen.

dimarts, 10 de maig del 2011

Ara que venen eleccions -petit joc-

Ara que venen eleccions i que no pararan de bombardejar-nos sobre que guais que són els candidats, us proposo un petit joc.

Descriuré una serie de personatges històrics reals i després de les eleccions us desvetllaré a qui hauríeu votat. Us hi apunteu?

Candidat A: Una ferida de l'anterior guerra fa que sigui consumidor d'altes dosis d'analgèsics. És un faldiller compulsiu, tot i que la seva dona se la considera de les més guapes i elegants del país. Per superar l'actual crisi ha proposat un pla de xoc i ha fet una pregunta que resta en l'aire.

Candidat B: Va ser condecorat en l'anterior guerra per valor en el combat al ajudar uns companys ferits. És vegetarià i ex-fumador. Amant dels animals i les criatures. Per relaxar-se pinta aquarel·les Per superar la crisi vol emprendre un programa d'obra pública per donar feina als milions d'aturats.

Candidat C: Ex-seminarista i membre d'una antiga banda d'atracadors, es sospita que era membre de la policia secreta de l'anterior règim. Va saltar a la palestra política, en part, per la seva bona actuació en la darrera guerra. Per superar la crisi que ha deixat la guerra proposa un pla de re-industrialització i potenciar l'agricultura i un repartiment equitatiu de la riquesa.


Candidat D: Volia ser periodista, però la seva família no ho considerava una feina seriosa, tot i que va enviar cròniques de la primera guerra en que participà. En la darrera guerra va ser responsable directe d'un dels fiascos més grossos. Ha caigut en desgràcia dins el seu partit. Per a sortir de la crisi actual proposa fer un front unitari. Fumador compulsiu, pensa en retirar-se, escriure i pintar aquarel·les. Quan va begut (sovint) té sortides de to històriques.

Us recordo que moltes vegades les aparences enganyen.
Feu la vostra tria! Podeu votar més d'un candidat i fins i tot votar en blanc! ( i si us sembla que sabeu qui són NO ho poseu, que perdrà la gràcia).


dijous, 14 d’abril del 2011

Fa 80 anys, hi havia una vegada...

Un somni que durà tres dies...


 El dia 17 d'abril de 1931, sota les pressions del govern provisional de la República Española, i per evitar mals majors, el President Macià cedí i la República Catalana passaria a ser una entitat autònoma dins la República Española i es coneixeria com a Generalitat de Catalunya. Anys després un 17 de juliol una part de l'exèrcit és sublevà i ja sabeu tots com va acabar la cosa.

Ahir, al Parlament de Catalunya a més d'un li han xiulat les orelles. Només els puc dedicar la frase de qui fou un dels grans reis d'aquest país. Vergonya, cavallers. Vergonya! Però com diu la dita De mica en mica s'omple la pica.

Així, si algun dia ( espero que no gaire llunya), proclama la república catalana que no es deixi entabanar per federacions, confederacions ni demés mandangues; que per entitat supra estatal ja hi ha la Unió Europea.

Ben alta, ben dreta, ben sola

diumenge, 10 d’abril del 2011

Jo ja ho vaig fer, i tu?


Va mandrosos, que no costa tant.
Mentre baixeu a buscar tabac, o a comprar el diari, o passejar la gosseta. Aprofiteu que fa solet i anireu a fer el vermut. Només us costarà cinc minuts de la vostra vida, us acosteu, agafeu una papereta ( la que hi posi el que us doni la reial gana). Que d'això es tracta d'expressar la vostra opinió.
Aquesta papereta la poseu dins un sobre.
Va, que no us cauran els anells per això i aquest sobre el poseu dins d'una urna.
Llavors continueu fent el que feu els diumenges. Anar a buscar tabac, comprar el diari, passejar la gosseta. I si sou dels que aprofiteu el diumenge per dormir ( com jo, quan em deixen) us lleveu aviat; que per un dia no passa res, voteu i aprofiteu el dia o us torneu a posar dins el llit ( i si podeu fotre-li un clau a la parenta, millor que millor).
Si servidor va ser capaç de fer-ho, vosaltres també podeu.



divendres, 18 de febrer del 2011

dimarts, 13 de juliol del 2010

Amebes, protozous i Thomas Jefferson

Dedicat a tots aquells que la matinada de diumenge a dilluns no em van deixar dormir cantant "Soy un un protozoo, protozoo, protozoo" i fent sonar el clàxon:

Estimades amebes mamelludes amb la samarreta de "laroja" i els vostres estimats protozous que us grapegen els caps de setmana. Esteu molt contents i cofois, però recordeu: continuareu sent caixeres de supermercat mileuristes, i dels vostres impostos han pagat una prima escandalosa a cada un dels jugadors que ara us fan orgasmejar; els vostres protozous cap rapats que criden i s'autoafirmen com a protozous onejant banderes amb símbols prohibits (que en països civilitzats com a Alemanya comporta penes de presó) no patiu, avui no em deixeu dormir, però resulta que el dissabte un grapat de bona gent no va anar de rebaixes, no va anar a la platja, no va penjar la vostre bandera i com aquell que no vol la cosa es va trobar a BCN i va dir que ja en te prou i que s'ha acabat el bròquil. 

 


Aquí  només hi ha 56.000 persones?

 
Potser trigarem un any, com vint, com jo no ho veuré, però si els meus fills o els meus nets. Però meu fet recordar una frase de Thomas Jefferson del 29 de novembre de 1775 ( uns quants anys abans de que redactés la declaració d'independència de les 13 colònies)

Believe me, dear Sir: there is not in the British empire a man who more cordially loves a union with Great Britain than I do. But, by the God that made me, I will cease to exist before I yield to a connection on such terms as the British Parliament propose; and in this, I think I speak the sentiments of America.
Thomas Jefferson, November 29, 1775
Que si no enteneu ( cosa que no dubto, doncs em prou feines parleu bé el protozou) us ho traduirà el Google. Per cert, com que la majoria de vosaltres mira Intereconomia, o la Nória o qualsevol collonada vomitiva i el dissabte no va dir res de la manifestació us poso una bonica foto de la premsa de fora que no és gens partidista. Com que em prou feines llegiu l'As i el Marca...




 
 Per cert amebes mamelludes i els vostres estimats protozous, quatre anys més tard que el Sr. Jefferson digues aquelles paraules va escriure aquest bonic text



Text íntegre en català de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica


En Congrés, 4 de Juliol de 1776
La declaració unànime dels tretze Estats Units d’Amèrica
Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.
Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a que està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d’aquestes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compel•leix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. La història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre aquests Estats. Per provar això, sotmetem els Fets al judici d’un món sincer.
S’ha negat a donar Aprovació a Lleis, la majoria de les quals convenients i necessàries per al bé públic.
Ha prohibit als seus Governadors sancionar Lleis que eren d'immediata i urgent importància, tret que se suspengués la seva execució fins a obtenir la seva Aprovació; i estant així suspeses, les ha desatès per complet.
S’ha negat a aprovar altres Lleis per a l’assentament de grans districtes de persones, a menys que aquests renunciessin el dret de Representació a les seves Legislatures, dret inestimable per a ells i formidable només per als tirans.
Ha convocat els cossos legislatius fora dels llocs habituals, incòmodes i distants del dipòsit dels seus Registres Públics, amb l'únic propòsit de fatigar-los fins a obligar-los a convenir amb les seves mesures.
Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per haver-se oposat amb fermesa viril a les seves intromissions en els drets del poble.
Un cop dissoltes, s’ha negat durant molt de temps, a que se’n triessin unes altres; per la qual cosa els Poders Legislatius, l’Anihilament dels quals no és possible, han recaigut sobre el Poble, sense limitació per al seu exercici; quedant l'Estat, mentre, exposat a tots el perills d'una invasió exterior i de convulsions internes.
Ha intentat impedir la població d’aquests Estats; obstaculitzant les Lleis de Naturalització dels Estrangers; refusant sancionar-ne altres per promoure la immigració, i endurint les condicions de noves Apropiacions de Terres.
Ha obstruït l'Administració de Justícia, negant-se donar Aprovació a lleis necessàries per a l’establiment dels Poders
Ha fet que els jutges depenguin únicament de la seva Voluntat tan per poder exercir els seus càrrecs, com per la quantitat i pagament dels seus
Ha creat una gran quantitat de Noves Oficines, enviant un eixam de Funcionaris per a assetjar i empobrir el nostre poble.
Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, Tropes Armades sense el Consentiment de la nostra legislatura.
Ha influït perquè l’autoritat Militar sigui independent de i superior al Poder
S'ha associat amb altres per sotmetre'ns a una jurisdicció aliena a la nostra constitució, i no reconeguda per les nostres lleis; donant el seu Assentiment als seus actes de pretesa legislació:
Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres:
Per protegir-los, per mitjà d'un judici burlesc, del Càstig pels Assassinats que poguessin cometre entre els habitants d'aquests Estats:
Per suspendre el nostre comerç amb totes les parts del món:
Per imposar-nos impostos sense el nostre consentiment:
Per privar-nos, en molts casos, dels beneficis d'un Judici amb Jurat:
Per transportar-nos Mar enllà per tal de ser jutjats per suposats delictes:
Per abolir el lliure Sistema de Lleis Angleses en una Província veïna, establint-hi un govern Arbitrari, i estenent els seus Límits per tal de donar un exemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en aquestes Colònies:
Per suprimir les nostres Cartes Constitutives, abolir les nostres Lleis més valuoses i alterar en la seva essència les Formes dels nostres Governs:
Per suspendre la nostra pròpia Legislatura, i declarar-se investits amb Poders per a legislar per nosaltres en qualsevol cas.
Ha abdicat del seu Govern aquí, declarant-nos fora de la seva Protecció i emprenent una guerra contra nosaltres.
Ha saquejat nostres mars, devastat nostres costes, cremat nostres ciutats i destruït les vides de nostra gent.
En aquests moments, està transportant grans exèrcits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort, desolació i tirania, ja iniciada en circumstàncies de Crueltat i traïdoria que amb prou feines troben paral•lel a les èpoques més bàrbares, i del tot indignes del Cap d'una nació civilitzada.
Ha obligat als nostres Conciutadans fets Presoners en alta Mar a portar Armes contra la seva Pàtria, per convertir-se en els botxins dels seus amics i germans, o morir a les seves Mans.
Ha atiat insurreccions internes entre nosaltres i s'ha esforçat per llançar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats Indis Salvatges, el mètode conegut dels quals de fer la guerra és la destrucció de totes les edats, sexes i condicions.
En cada etapa d’aquestes Opressions, Hem Demanat Reparació en els termes més humils: les Nostres continues Peticions han estat únicament respostes amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual queda assenyalat per cadascun dels actes que defineixen un Tirà, no és apte per ser el governant d’un Poble lliure.
Tampoc Hem deixat de dirigir-nos als nostres germans Britànics. Els hem advertit sovint, de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. Hem apel•lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc a repudiar aquestes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, doncs, de convenir en la necessitat, d’anunciar la nostra Separació, i considerar-los, com considerem les altres col•lectivitats humanes: Enemics en la Guerra i Amics en la Pau.
Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel•lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per la l’Autoritat del bon Poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a que tenen dret els Estats Independents. I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en al Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.

Per mi podeu continuat cridant... que us despertareu un dia i no sabreu que ha passat. 
Adéu Espanya.

dilluns, 26 d’abril del 2010

25 A- III-

L'ambient és de diumenge assolellat, amb molta gent al parc parant el sol. Fent el vermut a la terrasseta.  Em passo el matí corrent darrera el freesby  amb els nens. Llavors quan decidim retirar ens acostem al centre cívic on hi ha la mesa electoral. Una cortineta pel vot secret, una taula amb les dues paperetes de la consulta. Dues meses electorals, fem una mica de cua, doncs hi ha gent a davant, anem avançant i em llegeixen el DNI, la presidenta retira la protecció i introdueixo el sobre a l'urna. Ja he votat. Com a qualsevol altre votació, he expressat el que penso sobre el que em demanen. Jo com a ciutadà he fet servir el meu dret a expressar-me. He donat dues paperetes als meus fills per a que les guardin com a record. Jo com a membre del Demos ( el poble) he fet que funcioni la Demokratia ( Govern del poble) com s'ha fet des que una colla de grecs atenecs van decidir que era millor que donar-se cops de garrot. Des que una colla de romans van expulsar el seu rei i van instaurar dos Consules que es canviaven cada any pel govern de la Res publica ( La cosa pública). Ja se que no ha servit per a res, doncs no és vinculant ni oficial. Però si gent com jo ha dedicat deu minuts de la seva vida per anar-hi, vol dir que potser sí que ens interessa a algú.

Tanta por ens teniu que no en voleu fer un de veritat?

25 A -II-



GIRONA
Cens: 78521 Vots en blanc: 140 (0.84%)
Participació: 21.4% Vots nuls: 44 (0.26%)
 
Opcions Vots Percentatge
16055 95.81 %
No 562 3.35 %
Vots en blanc 140 0.84 %
Vots nuls 44 0.26 %