dilluns, 26 d’abril del 2010

25 A- III-

L'ambient és de diumenge assolellat, amb molta gent al parc parant el sol. Fent el vermut a la terrasseta.  Em passo el matí corrent darrera el freesby  amb els nens. Llavors quan decidim retirar ens acostem al centre cívic on hi ha la mesa electoral. Una cortineta pel vot secret, una taula amb les dues paperetes de la consulta. Dues meses electorals, fem una mica de cua, doncs hi ha gent a davant, anem avançant i em llegeixen el DNI, la presidenta retira la protecció i introdueixo el sobre a l'urna. Ja he votat. Com a qualsevol altre votació, he expressat el que penso sobre el que em demanen. Jo com a ciutadà he fet servir el meu dret a expressar-me. He donat dues paperetes als meus fills per a que les guardin com a record. Jo com a membre del Demos ( el poble) he fet que funcioni la Demokratia ( Govern del poble) com s'ha fet des que una colla de grecs atenecs van decidir que era millor que donar-se cops de garrot. Des que una colla de romans van expulsar el seu rei i van instaurar dos Consules que es canviaven cada any pel govern de la Res publica ( La cosa pública). Ja se que no ha servit per a res, doncs no és vinculant ni oficial. Però si gent com jo ha dedicat deu minuts de la seva vida per anar-hi, vol dir que potser sí que ens interessa a algú.

Tanta por ens teniu que no en voleu fer un de veritat?

1 comentari:

  1. Ai, si se'n fés un de debó.. aleshores si que es cagarien a sobre! Hi ha moltissmia gent que no ha anat a votar perquè ho consideraven una "votació de fireta" (que de fet..), però si hagués estat una votació oficial..

    ResponElimina