I ens van trobar tossudament alçats

Un home, un vot, un sol cop. I un somriure. Tossudament alçats

Aquell diumenge ens vam llevar aviat, mudats com en les grans diades.  Vam anar caminant, gaudint del moment. Així que ens vam acostar vam veure la cua que donava la volta a la cantonada. I cap allà vam anar.

 I vam fer la cua agafats de la mà. Amb un somriure. Sempre que et toca fer cua et poses nerviosa i aquell diumenge no. Vas aguantar de manera disciplinada, com un més de nosaltres, exèrcit cívic i silenciós. I vam arribar a on hi havia les urnes. Vaig ensenyar el meu DNI, van seguir tots els passos per identificar-me, comprovant que era jo i que aquella era la meva taula i que seguin la màxima democràtica de cada home un vot i només un vot, podia exercir el meu dret i votar. 

Quan m'acostava a l'urna em vas dir- Que puc fer-ho jo, papa? i vam fer-ho els dos a l'hora. La foto la va fer el teu germà que el dia abans rondinava perquè els de dotze no podien votar i els de setze sí. 

I al sortir us vaig recordar, com faig sempre; que això tan senzill, els vostres besavis i avis no els havien deixat fer durant molt temps, massa. I que recordessin que ningú els podia prendre aquell dret. 

I també que recordessin quan fossin molt vellets, com aquells que havíem vist fent cua amb llàgrimes somes als ulls, que aquell diumenge havíem desobeït un Estat que sempre ens ha vist com un cos estrany. I que estàvem exercint per primera vegada des de feia 300 anys la nostra sobirania. 

I per això vam fer cua tossudament alçats, el meu poble i jo. 

Donec Perficiam 

300 anys no són res!

Avui fa 300 anys de la publicació d'això: 

"ARA OJATS TOTS GENERALMENT
Es fa saber, de part de l’Excel•lentíssim i Fidelíssim Consistori, dels Excel•lentíssims i Fidelíssims Diputats i Oïdors de Comptes de l’Excel•lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, seguint la resolució deliberada pels Excel•lentíssims i Fidelíssims Braços Generals, el dia 6 del corrent mes i any, pel present Pregó i Edicte que:
L’Excel•lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, convocat en Braços Generals el sobredit any i dia, ha deliberat continuar la guerra en nom de la Sacra Cesària Catòlica Reial Majestat l’Emperador, i Rei nostre Senyor, (Déu lo guardi) per mantenir-se vassalls de la sobredita S.C.C.R.M. segons la llei establerta en Corts Generals celebrades en l’any 1706, i per a conservar les Lleis, Constitucions, Privilegis, Honors, Costums i Prerrogatives, que el Sereníssim Duc d’Anjou ha derogat, volent que el present Principat de Catalunya s’entregui a discreció, i que els naturals i habitants no gaudeixin en endavant de més llei ni privilegi que el que al seu arbitri vulgui imposar-los.
Per tant, declaren que del dia present en endavant, tots els naturals i habitants del present Principat tinguin, reputin i tractin per Enemics, tots els súbdits i vassalls, tant del sobredit Duc d’Anjou, com els súbdits i vassalls de la Majestat del Rei de França, per quant aquest és aliat, ajuda i afavoreix els designis del sobredit Duc d’Anjou.
Per tant, es prohibeix sota les penes establertes pel crim de Lesa Majestat, que del dia present en endavant, ningú s’atreveixi a tenir comunicació, ni tracte, ni per escrit, ni de qualsevol altre manera, amb els dits vassalls i súbdits, si no volen ser tractats com a vassalls inobedients de l’Emperador, i Rei nostre Senyor, i Enemics de la Pàtria.
Per què les dites coses siguin a tots notòries, manen els Excel•lentíssims i Fidelíssims Senyors Diputats es faci i es publiqui el present Ban y Pregó en els llocs acostumats de la present Ciutat i a totes les altres parts on convingui i sigui menester”.

Perquè només hi havia o la submissió total i la pèrdua de les llibertats o la guerra a ultrança.

 .../...

I un dia ens despertarem i ens direm, "- I per què no ho fèiem abans, si era tan fàcil?"- 

Saltant-se la legalitat vigent.

En una sala, un grapat de representants de les tretze colònies, reunits en congrés continental, van votar una declaració que trencava amb tota la legalitat que coneixien, els regia.
Van decidir que des d'aquell moment en endavant deixaven de ser colònies de la Corona Britànica i que esdevenien ESTATS LLIURES I INDEPENDENTS

 "Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel•lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per la l’Autoritat del bon Poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a què tenen dret els Estats Independents. I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor." Això és el darrer paràgraf d'això

I per que us feu una idea de com devia anar tot plegat, de la sèrie John Adams 



Més que res per si algú encara us ve amb allò de que és il·legal i no es pot fer, etc. etc. 

Que tingueu un bon 4 de juliol. 

Citant a Joan Sales #25N

Joan Sales

Els catalans fa 300 anys que estem fent l'imbècil. No es tracta de deixar de ser catalans, sinó de deixar de fer l'imbècil! (Joan Sales)

Doncs això, el proper diumenge, cadascú amb la seva consciència. 

 

Donec perficiam - Fins que ho aconseguim-

Bandera Coronela del Regiment d'Infanteria de la Generalitat, Exèrcit del Principat de Catalunya  (1705-1714)

Durant la Guerra de Successió espanyola (1705-1714) , quan els soldats catalans, sí, els catalans teníem exèrcit professional,  feien el el seu jurament a la bandera, cridaven  a l'uníson "Donec Perficiam!" , que significa "Fins que ho aconseguim!" en llatí. També estava brodat com a lema en la majoria de banderes regimentals o coroneles. Aquest ha de ser el missatge per als nostres dies. 

Per cert, les banderes preses pels espanyols van ser enviades a Madrid com a trofeu de guerra. Felip V va fer que es tornessin a Barcelona i es cremessin públicament. - Tot i que alguns historiadors creuen que alguna està amagada per alguna golfa del Museo del Ejército de Madrid.- 

segons una xilografia de l'època

#estelles #11s2012 #NiUnPasEnrera

10-J 2010 font Wikipedia

"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d'un poble
unit, alegre i combatiu"
V.A.Estellés

El proper onze de setembre, et quedaràs a casa? 

Ja és massa tard per a les disculpes (#adéuanglaterra)

John Trumbull's painting, Declaration of Independence

Tal dia com avui, tretze colònies van dir #adéuanglaterra, però a la manera del segle XVIII. Van triar representants per a cada una d'elles, els van reunir en un congrés continental, van escriure 

"We, therefore, the Representatives of the united States of America, in General Congress, Assembled, appealing to the Supreme Judge of the world for the rectitude of our intentions, do, in the Name, and by Authority of the good People of these Colonies, solemnly publish and declare, That these United Colonies are, and of Right ought to be Free and Independent States; that they are Absolved from all Allegiance to the British Crown, and that all political connection between them and the State of Great Britain, is and ought to be totally dissolved; and that as Free and Independent States, they have full Power to levy War, conclude Peace, contract Alliances, establish Commerce, and to do all other Acts and Things which Independent States may of right do. And for the support of this Declaration, with a firm reliance on the protection of divine Providence, we mutually pledge to each other our Lives, our Fortunes and our sacred Honor."

(trad.)
"Per tant, els Representants dels Estats Units d'Amèrica, en Congrés General, apel · lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en el Nom, i per l'autoritat del bon poble d'aquestes Colònies , solemnement fem públic i declarem: que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per dret, Estats lliures i Independents; que queden lliures de tota lleialtat a la Corona Britànica, i que tota connexió política entre elles i l'Estat de Gran Bretanya, és i ha de ser totalment dissolta, i que com Estats Lliures o independents, tenen ple poder per a fer la guerra, concertar la pau, concertar aliances, establir comerç i fer tots els actes i providències a que els estats independents poden per dret. I en suport d'aquesta Declaració, amb una ferma confiança en la protecció de la Divina Providència, entestem la nostra vida cada un d'altres, les nostres fortunes i el nostre sagrat honor. "

Nosaltres ho fem via twitter #adéuespanya #tenimpressa ja que de moment els nostres 365 reprentants no estan gaire per feina. 

Però, nosaltres el poble, de moment ja estem 51% - 21% -21%. Recordeu que de mica en mica s'omple la pica. I que el mateix Thomas Jefferson escrivia mesos avans del July 4th, 1776

Believe me, dear Sir: there is not in the British empire a man who more cordially loves a union with Great Britain than I do. But, by the God that made me, I will cease to exist before I yield to a connection on such terms as the British Parliament propose; and in this, I think I speak the sentiments of America.

—Thomas Jefferson, November 29th, 1775

"Creu-me, senyor: no hi ha en l'imperi britànic  un home que estima a una més cordial unió amb la Gran Bretanya que jo. Però, pel Déu que em va fer, que deixaré d'existir abans de cedir el pas a una connexió en els termes que proposa el Parlament britànic, i en això, crec que parlo dels sentiments dels Estats Units."

Com diuen a la cançó, Ja és massa tard per a les disculpes.



I mireu quina joia!! Famosos llegint el text íntegre de la Declaració.

Pacta sunt servanda i dia de la infàmia

Pacta sunt servanda, els pactes són per complir-los. Aquesta màxima del Dret romà és el que m'ha vingut al cap quan he sentit que el Govern Espanyol no pagarà els 756 M€ que ha de traspassar abans del 31 de desembre a la Generalitat de Catalunya segons el que marca el mateix Estatut. Que voleu que us digui. És molt fàcil quadrar la caixa fent trampa, i llavors encolomar el dèficit a les autonomies. Oi que si tu no acompleixes les clàusules d'un contracte la relació contractual es trenca? Oi que si no t'estimen i et maltracten te'n vas? Doncs ja comença a ser hora! 
I això que avui tenia una entrada em plan rotllo històric sobre l'atac del Japó a Pearl Harbour el 7 de desembre de fa 70 anys. 
Només comentar-vos el que va dir l'Almirall Yamamoto que va planificar i dirigir l'atac.

Em temo que tot el que hem aconseguit fer és despertar un gegant adormit i omplir-lo amb una terrible determinació.

Espero que el meu país aviat es desperti...que començo a estar-ne far de ser cornut i pagar el beure.

 

Demokratia

Αθηνά προ στήλης

Us agradi o no tal com han anat les eleccions, hàgiu fet ús o no del vostre dret a vot, us deixo un dels primers textos on es parla del que hem fet avui. Tot i que no s'assembla gens la Democràcia Atenesa amb la nostra, és la llavor que durant segles ha permès que avui vosaltres i jo hàgim pogut anar a votar. Espero poder continuar fent-ho per molts anys. I espero poder anar a votar LA pregunta que tots tenim en ment.

 

Tucídides: L'Oració Fúnebre de Pericles
" 37. Doncs tenim una Constitució que no enveja les lleis dels veïns, sinó que més aviat és un model per a algunes ciutats que imitadora de les altres. I el seu nom, perquè s'atribueix no a uns quants, sinó als més, és el de Democràcia. A tothom assisteix, d'acord amb les nostres lleis, la igualtat de drets en les dimensions particulars, mentre que segons la reputació que cadascú té en alguna cosa, no és estimat per a les coses en comú més per torn [per sorteig] que per la seva vàlua, ni a la vegada tampoc a causa de la seva pobresa, almenys si té alguna cosa bona a fer en benefici de la ciutat, es veu impedit per l'obscuritat
de la seva reputació. Governem liberalment allò relatiu a la comunitat, i en referència a la suspicàcia recíproca referent a les qüestions de cada dia, ni sentim enveja del veí si fa alguna cosa per plaer, ni afegim noves molèsties, que encara que no són penoses són lamentables de veure. I en tractar les qüestions privades sense molestar-nos, tampoc no transgredim les qüestions públiques, més que res per por, i per obediència als que cada vegada ocupen càrrecs públics i a les lleis, i entre aquestes sobretot a les que estan donades en favor dels injustament tractats, i a quantes perquè són lleis no escrites comporten una vergonya reconeguda.
[...]
40. Doncs animem la bellesa amb economia i amem la saviesa amb tota la força, i usem la riquesa més com a ocasió d'obrar que per jactància de la paraula. I reconèixer que s'és pobre no és vergonya per a ningú, sinó que no fugir-hi de fet, això sí que és més vergonyós. Arrelada està en ells la preocupació per les qüestions privades i també les públiques; i aquestes gents, dedicades a altres activitats, entenen no menys de les qüestions públiques. Som els únics, en efecte, que considerem el que no participa d'aquestes coses, no ja un tranquil, sinó un inútil, i nosaltres mateixos, o bé emetem el nostre propi judici, o bé deliberem rectament sobre les qüestions públiques, sense considerar les paraules en
perjudici de l'acció, sinó en no aprendre per endavant mitjançant la paraula abans de passar de fet a executar el que cal.
[...]
41. Resumint, afirmo que tota la ciutat és escola de Grècia, i em sembla que cada ciutadà d'entre nosaltres es podria procurar els més variats aspectes d'una vida molt completa amb la més gran flexibilitat i encant. I que aquestes coses no són jactància retòrica del moment actual, sinó la veritat dels fets, tal com ho demostra la puixança de la ciutat, que hem aconseguit a partir d'aquest caràcter. Efectivament, és l'única ciutat de les actuals que recorre a una prova més gran que la seva fama, i l'única que no provoca en l'enemic que l'ataca la indignació pel que pateix, ni queixes en els súbdits sobre l'idea que no són governats per gents dignes. I en haver-nos procurat un poder amb proves més que evidents i no sense testimonis, donarem ocasió de ser admirats pels homes d'ara i pels
futurs, sense necessitar per no res l'elogi d'Homer ni de cap altre [...]".
Tucídides (1989). Historia de la Guerra del Peloponeso. Madrid: Alianza Editorial.

Ara per si un cas m'estaré una temporada sense veure aquella películ·la de l'Alfred Hitchcock plena d'ocells, i si us hi fixeu bé, a més dels corbs i sortien gavines. Punyetero de l'Alfred.

L'endemà és el que compte

Barcelona,  1714

Plora, Pàtria, els qui t'han imaginat i somiat lliure.

Ripoll, 2011

Sempre ens queda l'esperança, com els barcelonins que el 12 de setembre de 1714 van tornar a posar-se a treballar com si no hagués passat res, per a gran sorpresa del Duc de Berwick.

Llavor

Les idees són com les llavors. Per recollir el seu fruit primer l’has de sembrar, tant al cor com a la ment de les persones. I millor si la idea queda arrelada al cor. Llavors no cal tenir pressa, tot té el seu temps. Tal com ens recorda Cohèlet 3,1-15 (1). Llavors la idea, com la llavor, segueix el seu curs. Esclata i comença a germinar. Arrela i d’allò tant petit, en surt el jonc que es brinca amb la tramuntanada o el roure esponerós. Però no ha arribat encara el temps de la idea. Ara només és visible, se’n pot parlar sense que t’assenyalin amb el dit. Sense que la idea pugui ser titllada d’absurda. Sense que els contraris a ella no et puguin dir.- Això no interessa a la gent. Llavors ha de florir i fer fruit. I quan en sigui el temps de la collita la idea deixarà de ser idea a ser fet. I contra els fets ja no hi ha aturador. Jo espero ser-hi el dia de la collita.

Als que des de 1714 sembren la llavor...

(1) “Tot té el seu moment,

sota el cel hi ha un temps

per a cada cosa.

2 Hi ha un temps d'infantar

i un temps de morir,

un temps de plantar

i un temps de collir.

3 Un temps de matar

i un temps de guarir,

un temps d'enrunar

i un temps de construir.

4 Un temps de plorar

i un temps de riure,

un temps de plànyer-se

i un temps de dansar.

5 Un temps de tirar pedres

i un temps d'aplegar-ne,

un temps d'abraçar

i un temps d'estar-se'n.

6 Un temps de cercar

i un temps de perdre,

un temps de guardar

i un temps de llençar.

7 Un temps d'esquinçar

i un temps de cosir,

un temps de callar

i un temps de parlar.

8 Hi ha un temps d'estimar

i un temps d'odiar,

hi ha un temps de guerra

i un temps de pau.

Exili interior

Fa dies que he decidit viure dins d'un exili interior. Gaudir de les petites coses de la vida que m'alegren. Un somriure d'una desconeguda mentre vaig a buscar el tren. Bona música. Fumar a les nits mirant la lluna. Fer que les bronques m'entrin per una orella i em surtin per l'altre. Somriure de bon matí per portar la contrària a tothom. Mirar-me la paret blanca del despatx amb carinyu i un somriure Zen. Com a bon empordanès, fer com les canyes i blincar-me, quan passi la tramuntanada em tornaré a posar dret. I els roures i els xiprers s'hauran esqueixat.

I de l'exili interior a l'exili exterior.

La mort fa uns dies de l'Elisabeth Eidenbenz, i que els 25 anys de la mort de Pere IV (Joan Oliver) han passat desapercebuts hem fan pensar que tenim encara un país de fireta, fruit dels atzars històrics, i que ens toca a nosaltres fer que deixi de ser-ho. Us deixo les corrandes d'exili per que hi penseu una mica. I una de les imatges, per a mi, més crues de l'exili. El pare i la filla mutilada que fugen d'un present horrible cap a un futur incert.

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededéu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un  tenderol
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Ara que venen eleccions -petit joc-

Ara que venen eleccions i que no pararan de bombardejar-nos sobre que guais que són els candidats, us proposo un petit joc.

Descriuré una serie de personatges històrics reals i després de les eleccions us desvetllaré a qui hauríeu votat. Us hi apunteu?

Candidat A: Una ferida de l'anterior guerra fa que sigui consumidor d'altes dosis d'analgèsics. És un faldiller compulsiu, tot i que la seva dona se la considera de les més guapes i elegants del país. Per superar l'actual crisi ha proposat un pla de xoc i ha fet una pregunta que resta en l'aire.

Candidat B: Va ser condecorat en l'anterior guerra per valor en el combat al ajudar uns companys ferits. És vegetarià i ex-fumador. Amant dels animals i les criatures. Per relaxar-se pinta aquarel·les Per superar la crisi vol emprendre un programa d'obra pública per donar feina als milions d'aturats.

Candidat C: Ex-seminarista i membre d'una antiga banda d'atracadors, es sospita que era membre de la policia secreta de l'anterior règim. Va saltar a la palestra política, en part, per la seva bona actuació en la darrera guerra. Per superar la crisi que ha deixat la guerra proposa un pla de re-industrialització i potenciar l'agricultura i un repartiment equitatiu de la riquesa.

Candidat D: Volia ser periodista, però la seva família no ho considerava una feina seriosa, tot i que va enviar cròniques de la primera guerra en que participà. En la darrera guerra va ser responsable directe d'un dels fiascos més grossos. Ha caigut en desgràcia dins el seu partit. Per a sortir de la crisi actual proposa fer un front unitari. Fumador compulsiu, pensa en retirar-se, escriure i pintar aquarel·les. Quan va begut (sovint) té sortides de to històriques.

Us recordo que moltes vegades les aparences enganyen.

Feu la vostra tria! Podeu votar més d'un candidat i fins i tot votar en blanc! ( i si us sembla que sabeu qui són NO ho poseu, que perdrà la gràcia).

Fa 80 anys, hi havia una vegada...

Un somni que durà tres dies...

http://alyebard-wawtincunbloc.blogspot.com/2009/04/avui-hauria-de-ser-festa.html

 El dia 17 d'abril de 1931, sota les pressions del govern provisional de la República Española, i per evitar mals majors, el President Macià cedí i la República Catalana passaria a ser una entitat autònoma dins la República Española i es coneixeria com a Generalitat de Catalunya. Anys després un 17 de juliol una part de l'exèrcit és sublevà i ja sabeu tots com va acabar la cosa.

Ahir, al Parlament de Catalunya a més d'un li han xiulat les orelles. Només els puc dedicar la frase de qui fou un dels grans reis d'aquest país. Vergonya, cavallers. Vergonya! Però com diu la dita De mica en mica s'omple la pica.

Així, si algun dia ( espero que no gaire llunya), proclama la república catalana que no es deixi entabanar per federacions, confederacions ni demés mandangues; que per entitat supra estatal ja hi ha la Unió Europea.

Ben alta, ben dreta, ben sola

Quan més curt ens lliguen...

Dedicat als meus amics del Sud

La manera correcte de penjar-los

El cant dels Maulets

Eixiu tots de casa
que la festa bull,
feu dolços de nata
i coques de brull.
Polimenteu fustes,
i emblanquineu murs,
perquè Carles d'Àustria
ha jurat els furs.

Enrameu de murta
places i carrers,
abastiu de piules
xavals i xiquets.
Aclariu la gola
amb vi moscatell,
que no hi ha qui pare
el pas dels maulets.

Vine Pilareta
que et pegue un sacsó,
els peixos en l'aigua
i els amos al clot.
I si no l'empara
el Nostre Senyor,
tallarem la cua
Felip de Borbó.

Si l'oratge es gira
en el mal dels maulets,
vindran altres dies
que bufe bon vent.
Quan més curt ens lliguen
més perill tindran,
passeu-me la bota
i seguiu tocant.

Sense Senyal

"Noia llegint una carta davant una finestra"

Noia llegint una carta davant una finestra, una proposta de Relats Conjunts

NOIA LLEGINT UNA CARTA DAVANT UNA FINESTRA, Johannes Vermeer 1657-1659

Estimada Liedewij, ja sé que la meva darrera carta és de fa uns tres mesos, des que el bo de Frederik Hendrik van Oranje, seguint els savis consells de Mauritius van Nassau ens feia entrenar les nostres magres tropes, un cop i altre, al petit llogarret de Sint Michielsgestel. Ja sé que t'hauran arribat les noves per altres camins, però és cert. 's-Hertogenbosh ha caigut finalment i ja no queda cap ciutat del nord del Brabant en mans dels papistes i dels terços dels espanyols. Puc considerar-me afortunat, doncs només tinc una petita rascada de metralla a la cuixa esquerra. Camino ranquejant una mica, però el barber m'ha assegurat que passarà amb el temps, i puc cavalcar. Ell mateix va comentar-me que va estar apunt d'amputar-me la cama, però enfeinat mentre arribaven altres ferits va descuidar-se'n, i al veure que al cap d'uns dies la inflor de la ferida baixava i ja no supurava, va desistir-ne. Junt amb Nikkolas i Erik, els capitans de la primera i la segona companyia d'infanteria de Rosmalen; els recordes estimada? vam entrar en tromba per la bretxa de la muralla després de que esclatés la mina el dia 11 de setembre. La meva companyia, la primera de dragons de Groninguen va seguir-los les passes fins a una cantonada on un canó apostat ens va metrallar de cop. Ells dos són morts, i les tres companyies delmades. Però algú va aconseguir matar els artillers i la resta de tropes entrà darrera i va prendre la ciutat. El governador espanyol es va rendir el dia 14 i va demanar quarter. Frederik, en record del bon tracte donat al seu germà a Breda els va permetre marxar amb armes i bagatges cap el sud.
Liedewij , te n'adones, som lliures!
Les Provincies Unides ja no depenem més de la monarquia espanyola ni dels seus sequaços papistes. Ja no tornarem a veure aquells dominics de la inquisició passejant per les nostres ciutats, ni els agutzils recaptant impostos abusius. Ara tots els guelders que guanyem amb el nostre esforç es quedaran aquí. 

Mentre em recuperava, Johan m'ha comentat que alguns burgesos d'Amsterdam volen fundar una companyia comercial per enviar vaixells a les illes de les espècies. Crec que és una bona idea, hauríem d'apuntar-nos-hi, com comentava el teu enyorat pare. Si visqués per veure-ho! com en seria de feliç.

Liedewij estimada, compto els dies que em queden per arribar a casa i gaudir d'aquesta pau entre els teus braços.

El teu fidel espòs

Alyebard van der Scheer.

Capità de Dragons de les Provincies Unides.

's Hertogenbosh, 17 d'octubre de 1629.

ARA OJATS TOTS GENERALMENT - demà és la Diada -

BARCELONA, 1714 .Recreació en 3D

L'assalt a la ciutat de Barcelona, 11/09/1714

BAN DECLARANT LA GUERRA A ULTRANÇA (PUBLICAT EL 9/07/1713)

ARA OJATS TOTS GENERALMENT

Es fa saber, de part de l’Excel.lentíssim i Fidelíssim Consistori, dels Excel.lentíssims i Fidelíssims Diputats i Oïdors de Comptes de l’Excel.lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, seguint la resolució deliberada pels Excel.lentíssims i Fidelíssims Braços Generals, el dia 6 del corrent mes i any, pel present Pregó i Edicte que:

l’Excel.lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya convocat en Braços Generals el sobredit any i dia, ha deliberat continuar la guerra en nom de la Sacra  Cesària Catòlica Reial Majestat l’Emperador, i Rei nostre Senyor,(1) (Déu lo guardi) per mantenir-se vassalls de la sobredita S.C.C.R.M. segons la llei establerta en Corts Generals celebrades en l’any 1706, i per a conservar les Lleis, Constitucions, Privilegis, Honors, Costums i Prerrogatives, que el Sereníssim Duc d’Anjou(2) ha derogat, volent que el present Principat de Catalunya s’entregui a discreció, i que els naturals i habitants no gaudeixin en endavant de més llei ni privilegi que el que al seu arbitri vulgui imposar-los.
Per tant, declaren que del dia present en endavant, tots els naturals i habitants del present Principat tinguin, reputin i tractin per Enemics, tots els súbdits i vassalls, tant del sobredit Duc d’Anjou, com els súbdits i vassalls de la Majestat del Rei de França, per quant aquest és aliat, ajuda i afavoreix els designis del sobredit Duc d’Anjou.
Per tant, es prohibeix sota les penes establertes pel crim de Lesa Majestat, que del dia present en endavant, ningú s’atreveixi a tenir comunicació, ni tracte, ni per escrit, ni de qualsevol altre manera, amb els dits vassalls i súbdits, si no volen ser tractats com a vassalls inobedients de l’Emperador, i Rei nostre Senyor, i Enemics de la Pàtria. Per què les dites coses siguin a tots notòries, manen els Excel.lentíssims i Fidelíssims Senyors Diputats es faci i es publiqui el present Ban i Pregó en els llocs acostumats de la present Ciutat i a totes les altres parts on convingui i sigui menester.

(1) Carles III d'Àustria
(2) Felip V

Queden quatre anys per que en faci tres-cents. Potser que fem alguna cosa aviat, no? O ja no us recordeu que bé que ens ho vam passar?

La foto que gira 

Diaris alemanys de l'endemà

Crua realitat

Fins i tot si algun dia arribem a ser un país independent a la feina estarem envoltats d'imbècils.

Au, ja m'he desfogat! Demà serà un altre dia.

Amebes, protozous i Thomas Jefferson

Dedicat a tots aquells que la matinada de diumenge a dilluns no em van deixar dormir cantant "Soy un un protozoo, protozoo, protozoo" i fent sonar el clàxon:

Estimades amebes mamelludes amb la samarreta de "laroja" i els vostres estimats protozous que us grapegen els caps de setmana. Esteu molt contents i cofois, però recordeu: continuareu sent caixeres de supermercat mileuristes, i dels vostres impostos han pagat una prima escandalosa a cada un dels jugadors que ara us fan orgasmejar; els vostres protozous cap rapats que criden i s'autoafirmen com a protozous onejant banderes amb símbols prohibits (que en països civilitzats com a Alemanya comporta penes de presó) no patiu, avui no em deixeu dormir, però resulta que el dissabte un grapat de bona gent no va anar de rebaixes, no va anar a la platja, no va penjar la vostre bandera i com aquell que no vol la cosa es va trobar a BCN i va dir que ja en te prou i que s'ha acabat el bròquil. 

 

Aquí  només hi ha 56.000 persones?

 
Potser trigarem un any, com vint, com jo no ho veuré, però si els meus fills o els meus nets. Però meu fet recordar una frase de Thomas Jefferson del 29 de novembre de 1775 ( uns quants anys abans de que redactés la declaració d'independència de les 13 colònies)

Believe me, dear Sir: there is not in the British empire a man who more cordially loves a union with Great Britain than I do. But, by the God that made me, I will cease to exist before I yield to a connection on such terms as the British Parliament propose; and in this, I think I speak the sentiments of America.

—Thomas Jefferson, November 29, 1775

Que si no enteneu ( cosa que no dubto, doncs em prou feines parleu bé el protozou) us ho traduirà el Google. Per cert, com que la majoria de vosaltres mira Intereconomia, o la Nória o qualsevol collonada vomitiva i el dissabte no va dir res de la manifestació us poso una bonica foto de la premsa de fora que no és gens partidista. Com que em prou feines llegiu l'As i el Marca...

 

 Per cert amebes mamelludes i els vostres estimats protozous, quatre anys més tard que el Sr. Jefferson digues aquelles paraules va escriure aquest bonic text

Text íntegre en català de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica

En Congrés, 4 de Juliol de 1776

La declaració unànime dels tretze Estats Units d’Amèrica

Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.

Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a que està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d’aquestes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compel•leix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. La història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre aquests Estats. Per provar això, sotmetem els Fets al judici d’un món sincer.

S’ha negat a donar Aprovació a Lleis, la majoria de les quals convenients i necessàries per al bé públic.

Ha prohibit als seus Governadors sancionar Lleis que eren d'immediata i urgent importància, tret que se suspengués la seva execució fins a obtenir la seva Aprovació; i estant així suspeses, les ha desatès per complet.

S’ha negat a aprovar altres Lleis per a l’assentament de grans districtes de persones, a menys que aquests renunciessin el dret de Representació a les seves Legislatures, dret inestimable per a ells i formidable només per als tirans.

Ha convocat els cossos legislatius fora dels llocs habituals, incòmodes i distants del dipòsit dels seus Registres Públics, amb l'únic propòsit de fatigar-los fins a obligar-los a convenir amb les seves mesures.

Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per haver-se oposat amb fermesa viril a les seves intromissions en els drets del poble.

Un cop dissoltes, s’ha negat durant molt de temps, a que se’n triessin unes altres; per la qual cosa els Poders Legislatius, l’Anihilament dels quals no és possible, han recaigut sobre el Poble, sense limitació per al seu exercici; quedant l'Estat, mentre, exposat a tots el perills d'una invasió exterior i de convulsions internes.

Ha intentat impedir la població d’aquests Estats; obstaculitzant les Lleis de Naturalització dels Estrangers; refusant sancionar-ne altres per promoure la immigració, i endurint les condicions de noves Apropiacions de Terres.

Ha obstruït l'Administració de Justícia, negant-se donar Aprovació a lleis necessàries per a l’establiment dels Poders

Ha fet que els jutges depenguin únicament de la seva Voluntat tan per poder exercir els seus càrrecs, com per la quantitat i pagament dels seus

Ha creat una gran quantitat de Noves Oficines, enviant un eixam de Funcionaris per a assetjar i empobrir el nostre poble.

Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, Tropes Armades sense el Consentiment de la nostra legislatura.

Ha influït perquè l’autoritat Militar sigui independent de i superior al Poder

S'ha associat amb altres per sotmetre'ns a una jurisdicció aliena a la nostra constitució, i no reconeguda per les nostres lleis; donant el seu Assentiment als seus actes de pretesa legislació:

Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres:

Per protegir-los, per mitjà d'un judici burlesc, del Càstig pels Assassinats que poguessin cometre entre els habitants d'aquests Estats:

Per suspendre el nostre comerç amb totes les parts del món:

Per imposar-nos impostos sense el nostre consentiment:

Per privar-nos, en molts casos, dels beneficis d'un Judici amb Jurat:

Per transportar-nos Mar enllà per tal de ser jutjats per suposats delictes:

Per abolir el lliure Sistema de Lleis Angleses en una Província veïna, establint-hi un govern Arbitrari, i estenent els seus Límits per tal de donar un exemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en aquestes Colònies:

Per suprimir les nostres Cartes Constitutives, abolir les nostres Lleis més valuoses i alterar en la seva essència les Formes dels nostres Governs:

Per suspendre la nostra pròpia Legislatura, i declarar-se investits amb Poders per a legislar per nosaltres en qualsevol cas.

Ha abdicat del seu Govern aquí, declarant-nos fora de la seva Protecció i emprenent una guerra contra nosaltres.

Ha saquejat nostres mars, devastat nostres costes, cremat nostres ciutats i destruït les vides de nostra gent.

En aquests moments, està transportant grans exèrcits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort, desolació i tirania, ja iniciada en circumstàncies de Crueltat i traïdoria que amb prou feines troben paral•lel a les èpoques més bàrbares, i del tot indignes del Cap d'una nació civilitzada.

Ha obligat als nostres Conciutadans fets Presoners en alta Mar a portar Armes contra la seva Pàtria, per convertir-se en els botxins dels seus amics i germans, o morir a les seves Mans.

Ha atiat insurreccions internes entre nosaltres i s'ha esforçat per llançar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats Indis Salvatges, el mètode conegut dels quals de fer la guerra és la destrucció de totes les edats, sexes i condicions.

En cada etapa d’aquestes Opressions, Hem Demanat Reparació en els termes més humils: les Nostres continues Peticions han estat únicament respostes amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual queda assenyalat per cadascun dels actes que defineixen un Tirà, no és apte per ser el governant d’un Poble lliure.

Tampoc Hem deixat de dirigir-nos als nostres germans Britànics. Els hem advertit sovint, de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. Hem apel•lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc a repudiar aquestes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, doncs, de convenir en la necessitat, d’anunciar la nostra Separació, i considerar-los, com considerem les altres col•lectivitats humanes: Enemics en la Guerra i Amics en la Pau.

Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel•lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per la l’Autoritat del bon Poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a que tenen dret els Estats Independents. I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en al Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.

Per mi podeu continuat cridant... que us despertareu un dia i no sabreu que ha passat. 
Adéu Espanya.