I no hi ha res més a dir!
Un que no vol perdre el fil del que hi ha al seu voltant. Pot ser que duri o no. Noves tecnologies o noves necessitats d'expressió?
dimecres, 30 de juny del 2010
El dia 10 de juliol tots al carrer
Etiquetes de comentaris:
català,
ciutadania,
independència,
país,
syldavia
dimarts, 29 de juny del 2010
Ben Alta. Ben Dreta. Ben Sola (Syldavia -III-)
Etiquetes de comentaris:
català,
ciutadania,
independència,
país,
syldavia
Syldavia -II-
Mapa de la No-Nació inconstitucional
de
Syldavia
Proposta del Nou Estatut que enviarem a la capital de la metròpoli.: Latitud: 40° 25' 13.44" N Longitud: 3° 41' 49.2" W
1) Article únic. Aquest Estatut s'aplicarà en tot el territori de Syldavia. L'Estatut autonòmic a aplicar és el de Portugal. Adéu Espanya.
I tal dia farà un any, etc., etc.
I si no ho fem és que som mesells, per no dir una altra cosa.
Etiquetes de comentaris:
català,
ciutadania,
independència,
país,
syldavia
dilluns, 28 de juny del 2010
Syldavia
Com que sembla que dimecres que ve, els del TC es decidiran a dictar sentència i sortirà el que tots sospitem o pitjor, i donat que el TC sentenciarà que Catalunya és una no-nació i té himne, escut, llengua i bandera no-nacionals i la indivisible unidad de la patria de todos los españoles, etc, etc. He decidit que a partir d'ara la meva nació és SYLDAVIA, que te la virtut de ser també una nació de ficció (no-constitucional) amb una gran història de lluita contra els seus veïns els turcs i els borduris, aquells que viuen sota el règim dels bigotis/celles en forma d'accent circumflex ^, recordeu fans del Tintin? Així que dimecres quan uns quants magistrats criats en el més pregon dret constitucional ( És a dir las Leyes Fundamentales del Movimiento, i tot el que va venir després, la Consti del 78) decideixin que són més papistes que el papa i em refreguin que continuu sent membre d'una colònia i no una nació els recordaré que si la Constitució Espanyola digués que el sol surt pel sud, seria molt constitucional però no per això real. Així doncs, la seva constitució pot ser tan xupiguays com vulguin i que jo sigui membre d'una no-nació. Però no per això deixarà de ser real. ( inconstitucional, però real), així que com diu un passatge de la novel·la Shogun, de James Clavell - Quan al protagonista se li comenta: No hi ha excusa per a una rebel·lió . - Sí, quan es guanya. Doncs jo dimecres em declararé rebel: Visca Syldavia Lliure! :P
Etiquetes de comentaris:
català,
ciutadania,
independència,
país,
syldavia
divendres, 25 de juny del 2010
Botons rima amb cançons
Com que avui sembla ser que sóc l'únic que no fa pont ( excepte quatre més al despatx) i que m'he despertat a una estació més de la que em tocava. Gràcies RENFE per la teva vaga de cada St. Joan. Tot escoltant la ràdio al despatx se m'ha enganxat la cançó de la Beth. Així que la comparteixo amb vosaltres.
Si cliqueu sobre el vídeo es posarà a pantalla sencera i en HD. ;-) que em fa mandra editar-lo per a que encaixi
Als que feu pont, que l'aprofiteu molt i que us recupereu dels excessos de la revetlla, recordeu a felicitar a tots els Joans i Joanes, que sempre ens en deixem alguns i als que no, hi esteu treballant, doncs, que aviat serà cap de setmana. I que algú ha d'aixecar el país, no?
dilluns, 21 de juny del 2010
Solstici, feina i gosos beta
Ei, per si no us n'heu adonat, ja som a l'estiu. Aquella estació on el sol surt més alt, les dones s'alleugereixen de roba i contem els dies que ens queden per a les vacances; Que com ho sé, doncs per què el calendari aquest d'aquí dalt m'ho ha dit aquest matí. Així doncs, millor celebrar que s'acosta Sant Joan, amb força cava i coca ( ep, de la de pinyons, colla de malpensats) que no esbudellar al trepa que com que no te res a fer, avui al matí ha decidit de fer de gos Beta del ramat i en comptes de tenir el nas tot el dia posat al cul del mànager, s'ha dedicat deu minuts del seu preciós temps a esbroncar-nos ( al meu company d'àrea i a mi) per no se què de com esta organitzat el servidor i les carpetes compartides davant de tothom. Com que trencar-li la cara queda lleig, he optat per deixar-lo amb la paraula a la boca - On vas?! - A solucionar-ho. Amb un dels meus millors somriures zen possibles.
Coses que he deduït avui:
1) Hi ha gent que si no suca el melindro el cap de setmana ha de desfogar-se amb els que té al voltant. Trist, molt trist.
2) Els analfabets informàtics no haurien de tenir càrrecs de responsabilitat o no tocar les carpetes que hi posa "no toqueu", millor que facin servir les mans per a altres coses de profit, com solucionar manques efectives del punt 1.
3) Hi ha gent que necessita reafirmar el seu EGO cridant. Mostra de la manca de seguretat amb el seu EGO.
4) La millor manera de tractar-los és deixant-los amb la paraula a la boca. Busquen el conflicte per a poder-se reafirmar. Si no t'hi baralles no tenen arguments. Però no t'has de mostrar submís que llavors s'et pugen a cavall i mentre li posen el nas al cul al gos ALFA ( perdó al mànager) ho expliquen: Mira que bo que sóc, avui ja n'he esbroncat a dos. El mànager com que el dia que donaven com tractar el personal a ESADE-IESE o qualsevol escola de negocis va fer campana o tenia caguetes, és de la mateixa escola que el trepa; Com que no suca ha d'esbroncar. Més els punt 2 al 4.
Si els que van construir Stonehenge haguessin fet servir el mateix sistema de management que fem servir nosaltres a aquesta casa encara estarien posant pedres mentre ens barallem o el solstici no quedaria marcat com fa encara ara des de fa cinc mil anys ( que es diu aviat!).
Doncs això, que els gossos alfa, beta i demés patuleia no us amarguin l'estiu.
Gaudiu d'un bon cava, una bona coca, una bona foguera, uns quants amics i a celebrar que les dones aniran lleugeres de roba. I si van sense roba, millor que millor...
Etiquetes de comentaris:
dinosaures,
feina,
festa,
management,
zen
divendres, 18 de juny del 2010
dimecres, 16 de juny del 2010
Bloomsday
Avui m'agradaria esmorzar ronyons, afaitar-me dins d'una Martello Tower passejar per Dublín, discutir sobre el futur del País, perdre'm pel barri dels Lestrigons, Buidar-li un ull a Polifem, veure-li les cuixes a Nausicaa, encara que sigui coixa. I que algú pensi
"...I was a Flower of the mountain yes when I put the rose in my hair like the Andalusian girls used or shall I wear a red yes and how he kissed me under the Moorish wall and I thought well as well him as another and then I asked him with my eyes to ask again yes and then he asked me would I yes to say yes my mountain flower and first I put my arms around him yes and drew him down to me so he could feel my breasts all perfume yes and his heart was going like mad and yes I said yes I will Yes. "
Avui és Bloomsday, el dia que descriu el periple de Leopold Bloom a l'Ulisses de J.Joyce. Però sóc aquí envoltat de trepes, rates, pirates, no-managers i demés patuleia i m'hauré de consolar amb una pinta de cervesa Guinness aquesta nit. ;-)
dissabte, 12 de juny del 2010
Txell Sust i August Tharrats Trio
Doncs que us deia en el post anterior que s'havien separat i doncs no, i aquí us deixo una mostra de la seva energia, potència de veu (sembla vellut negre) i un jazz i blues impressionant. Gaudiu-la.
Vinyes verdes, Txell i el vi que beuen els Déus
Canta Txell Sust. Una cantant a la que havia perdut la pista des que deixà a August Therrats Trio, i he trobat aquesta sorpresa mentre buscava si hi havia alguna cosa d'ells.
Que tingueu un bon cap de setmana. I si no sabeu que fer, veniu a provar els vins de la Tramuntana que seran a Girona. Si els Déus besessin vi, i no aquelles collonades del Nèctar i l'Ambrosia beurien D.O. Empordà. Ja ho sabeu.
divendres, 11 de juny del 2010
Quèribus
Encara dret sobre el quer
desafies el pas
del temps.
Tens la història
escrita a les teves pedres
com si arrapa la molsa i els líquens.
Últim bastió. Només
la traïció va poder obrir-te.
Però encara es sent
en el fred de la pedra
l'escalf d'aquells que guardaven
dimarts, 8 de juny del 2010
Avui treballo
Us remeto al que ha expressat Puji al seu blog "la cullerada"; crec que expressa el que pensem la majoria de treballadors de l'Administració Pública.
dilluns, 7 de juny del 2010
370 anys
Fa 370 anys, un grapat de segadors van entrar a la ciutat de Barcelona i es van esvalotar de tal manera que van acabar matant el virrei, alliberant als Diputats del General presos i iniciant una revolta que portà a la Guerra dels Segadors. Si "Això" on vivim fos un país normal, avui faríem festa oficial i ja hi hauria una comissió preparant un gran congrés o una d'aquestes patums que es munten quant es vol celebra alguna cosa. Recordeu la festa que van fer a França pel dos cents anys de la seva revolució. No podríem fer un sarau semblant? No. Aquí passarem de puntetes, com l'aniversari de la Generalitat (650 anys) o la mort de Martí L'Humà, l'últim Rei del casal de Barcelona. (600 anys el passat 31 de maig) Algú ha vist alguna cosa?
La raó de que es revoltessin els segador queda clar a l'antiga lletra del romanç de guerra que amb el temps ( i arreglant la lletra) s'ha convertit amb el nostre himne nacional ( amb permís del TC)
Ai ditxosa Catalunya qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor declarada ens té la guerra.
Lo gran comte d'Olivar sempre li burxa l'aurella:
"Ara és hora, nostre rei, ara és hora que fem guerra."
Contra de los catalans ja ho veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes,
n'han cremada una iglésia que Santa Coloma es deia,
cremen albes i casulles, los calzes i les patenes
i el Santíssim Sagrament, alabat sigui per sempre.
Mataren un sacerdot mentres que la missa deia,
mataren un cavaller a la porta de l'iglésia,
Don Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa.
El pa que no era blanc deien que era massa negre,
lo daven an els cavalls sols per assolar la terra.
Lo vi que no era bo etgegaven les aixetes,
lo tiraven pels carrers sols per a regar la terra;
a presencia dels seus pares deshonraven les donzelles.
En daven part al virrei del mal que aquells soldats feien:
"Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre."
A vista de tot això s'és esvalotat la terra.
Entraren a Barcelona mil persones forasteres,
entren com a segadors, com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n'hi ha ja n'han morta la primera;
en mataren el virrei a l'entrant de la galera;
mataren els diputats i els jutges de l'audiència.
Anaren a la presó, donen llibertat als presos.
Lo bisbe els va beneir amb la mà dreta i esquerra:
"On es vostre capità a on és la vostra bandera?"
Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre:
"Aquí és nostre capità, aquí és nostre bandera.
A les armes, catalans, que us han declarat la guerra."
Si les maquinacions franceses ( oh!, grans veïns), la mort per enverinament de Pau Claris i que després de dotze anys la gent ja n'estava farta de guerra i ocupació francesa, i que el Rei de Castella oferí el perdó, l'indult i respectar altre cop les Constitucions i altres lleis de Catalunya, ara potser seria festa més grossa i prepararíem el 375 aniversari de la República Catalana i per a mostra una bonica moneda.
Anvers, Escut de Catalunya, flanqueig sigles V R llegenda "Principa(tus) Catalon(i)a". Revers, el tradicional de les monedes catalanes de la Creu i les Rodones. Amb l'escut de Vic al centre de la creu. 1641 llegenda " Civi(tas) Vicus". Encunyada a Vic.
Per contra ens van fotre el Rosselló, l'Alta Cerdanya, El Capcir i el Fenollès.
Es que és dilluns i somniar no costa res, avui seria pont :D.
Etiquetes de comentaris:
cançons,
català,
independència,
país
divendres, 4 de juny del 2010
Que poc que dura l'alegria a la casa del pobre...
O com el que semblava una bona oportunitat de treure'ns de sobre el mànager incompetent ha acabat, de moment, en una pura operació política de maquillatge i màrqueting; però d'algun racó s'han de treure les misses i ja m'han baixat el sou, m'han retallat el pressupost i a sobre volen que fem més fires; però si no tinc calers ni per reservar el terra de l'estand! Estan bojos aquests romans!!. Com a consol una cançó descoberta al blog de'n Puji per començar a animar el cap de setmana que ja és divendres. La Blondie cantant On Way or Another
Una cançó que anima encara que tinguis la lluna girada. Qui no recorda a les cambreres del Coyote Ugly? I respecte al mànager, ja vindrà la tramuntana al novembre. Un vent que neteja l'aire i l'ambient, deixa uns dies nets i puja l'esperit. ;-) Per cert sempre s'ha de veure una crisi com a una oportunitat, no?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)