L’escriptura com a via per endreçar una ment

La ment vagareja, fa dies que fa posades a zero i el cos que mou aquesta ment s’està aturat a la cuina sense saber que ha de fer a continuació. O s’està aturat davant de la nevera oberta sense saber perquè és allà davant aguantant-li la porta. Què ha vingut a fer allà? 

I les ulleres?, on són les ulleres?  No puc conduir sense ulleres. La cerca i captura de les ulleres porta uns vint minuts, fins que les troba al caire de la pica del lavabo. I perquè les hi he deixades?  Què em passa doctora? 

La ment està adolorida, fa dies que està tensionada processant la mort d’un familiar, la brevetat de la vida humana i que què fan tants fillsdeputa i gossos beta vius i perquè marxen abans d’hora les bones persones. 

La ment està atabalada per la tensió a la feina, per procediments que demostren que hi ha gent que pensa amb el cul i comencen la casa pel taulat. I després són tot presses. 

I quan la ment no està on ha d’estar el cos també sent ressent i ja fa un parell de dies que les lumbars avisen. O et concentres en el que has de fer o t’aturarem amb una lumbàlgia de cavall i llavors segur que t’estaràs quiet i concentrat a casa. 

La ment ha decidit començar a pressionar de valent. El cos es va trobar que un peu era dins de la sabata no sabia com fer-ne el nus. I mira que el cos feia nusos mariners en mode Zen, en que els dits feien i desfeien sense ser conscient dels moviments de tant naturals que eren. 

Així que l’autor decideix aparcar el relat sobre corbetes futures i catalans perduts per Noruega i la mar del Nord i a més ha decidit d’escriure a la manera antiga. Sobre paper, res en concret, amb tinta i ploma per forçar la ment a concentrar-se en una activitat manual i entrar en mode Zen, Mindfulness o el que s’escaigui per estar altre cop aquí i ara. 

Realment el títol hauria de ser La cal·ligrafia com a via per endreçar una ment. 

Drassanes

-Gràcies per tot. Bona tornada- M’acomiado de les meves amfitriones i desfaig l’amarra. El iot s’aparta lentament del moll i empren la tornada. 

Al meu davant l’esplanada de l’edifici de les drassanes. A mà dreta 3 corbetes suren amarrades al moll al ritme de les onades, a mà esquerra els mòduls prefabricats que ens faran de barracons. 

 -Benvingut- diu una veu des de la porta de les drassanes. A contrallum no reconec qui em saluda, però s’avança i surt al sol. És un dels d’oficials, darrera surt la definició d’un troll de muntanya noruec. Alt, enorme, deu fer vora el metro noranta i els 150 kg. Avança bambolejant-se, amagat darrera una barba blanca de Pare Nadal i embolcallat d’una camisa de quadres de llenyataire i uns texans. – Benvingut, obre els braços i en dues gambades em veig sota una abraçada d’ós. Si prem un pèl més fort em trenca les costelles. 

 -Està encantat de la vida, diu l'oficial- les drassanes estaven en fallida tècnica i que hàgim comprat les tres corbetes els ha salvat la vida. - Benvingut, sóc en Björn, quan vulgueu podreu començar les proves de mar i les certificacions. -Quan abans millor, però no sé ni si tenim les tripulacions disponibles. Em ve al cap el nom de l’oficial. Sempre he sigut un desastre per associar noms i cares. – Tinent Martinoy, han arribat tothom? - No, només els oficials i 5 mariners. La resta arribaran entre demà i demà passat. - Llavors, Björn, que et sembla si anem a fer una cervesa i m’expliques com anirà això de les proves de mar i demà al matí ho comencem? 

 Així com a mínim podré deixar la bossa al que a de ser el meu proper habitatge i tornar a agafar el ritme de treball, que és diumenge, home!

Gismerøya

 

veles e vents

Fa una hora que naveguem. La mar és grisa i no de color de vi, com deia aquell grec. El vent del nord ens ve del través i a anat pujant d’intensitat, ara arrenca petits rissos d’escuma a les onades.

El sopar va anar molt bé. Casolà. El vi hi lligava, i la conversa va ser fluida amb els altres convidats. Resumint, que el que semblava un petit escàndol s’està convertint amb una crisi de govern, que s’acabaran convocant eleccions i que temien que pugés l’ultradreta i que entrés en coalició al govern i que una de les coses que es xerrava pels passadissos és que els fèiem nosa, per les pressions del govern d’ultradreta espanyol. De manera discreta, la marina noruega estava muntant uns barracons al costat de les drassanes, les tripulacions hi arribarien a partir de dilluns i ja podríem començar a fer les proves de mar.  

El meu pis el desmuntarien i ho enviarien tot allí, sort que tenia el llit fet i la casa endreçada,  que els serveis de seguretat havien detectat dues unitats espanyoles del CNI i no sabien molt bé encara si era per sabotejar, segrestar o fer la punyeta a algú de nosaltres. I que es passegin per Noruega, en principi, un país aliat sense haver demanat permís no els ha fet gaire gràcia. I que per això anem cap a Gismerøya. El diàleg entre els del CNI d'aquí i la central de Madrid me l’imagino

La madre que te parió, Martínez, que sabemos que eres de Cuenca y que lo más cerca que has estado del mar es en el apartamento que les tocó en el Un,dos,tres a tus abuelos en la Manga del Mar Menor. ¡Pero no vistes que todas esas casas tienen amarre y barco y que se podían escapar en él! Pero en qué coño estabais pensando. Que su anfitriona es oficial de la Marina, mecago en la leche, que son unos putos vikingos, que aprenden a navegar antes que a andar.

La madre que te trajo, y ahora donde cojones está el catalufo ese. Ja estáis cagando leches a ver si lo localizáis.

Somric per sota el nas. En una cosa tenen raó, son hereves dels víkings. Mare i filla són les que remenen cabs i escotes. M’han fet seure a la banyera i que no faci gaire nosa.

Llavors la filla em demana si vull un cafè, i en assentir, desapareix per l’escotilla i torna amb un termos i unes tasses.

El cafè calent de bon matí sempre es posa bé.

Gjesten

 

- Què et sembla? - li demano- Has vist els informes? -Sí, són excel·lents -em diu-  

- Aquests amb les puntuacions més altres caldria que els ascendíssim, caporals i contramestres. La setmana que ve ja començaran els cursos d'especialització, pel cap baix, màquines, maniobra, armament, comunicacions, amb el curs bàsic que els heu donat no farem prou.  

Portem una setmana repassant el que ens envien del centre d'instrucció, sembla que sí, que els 50 voluntaris que està formant la marina noruega estan aprofitant el temps. Això vol dir que les tripulacions aviat estaran llestes, que les tres naus també i a manca de fer les proves de mar, ja ho tindríem enllestit. -

-Els oficials, quan acabaran el curs? -En quinze dies- ja? M'ha passat volant

Saps què pensava? Que caldria donar-los alguna cosa per fer-los sentir que pertanyen al mateix cos, tot i què ja ho sàpiguen. Són els únics mariners catalans en 100 km a la rodona. I van amb uniformitat noruega. Ens estalvia maldecaps amb els madrepatrias que teniu pel país. 

Ho trobo bé, però la decisió es vostre, ja saps que només faig d'enllaç amb el meu govern i el teu. - Somriu- què faries. 

No ho sé. Crec que potser un escut d'unitat, com el que he vist que porten els vostres mariners. Ells van amb el velcro, sense res. Queda una mica orfe. Em passaries el contacte de qui us fa l'equipació? Els encarregaria i els hi feu arribar. Que se'l posin així que puguin. 

-I en què has pensat?  -Una cosa senzilla, Un escut, a baix unes onades heràldiques, d'on surt una cua de peix, amb un petit l'escut de les quatre barres a dins la cua. El fons encara no ho sé. I un lema. A dalt "Que cap peix gosi" 

I què voldrà dir? És per enllaçar amb el nostre passat. Vam guanyar una batalla naval als francesos. I quan els francesos van respondre que a l'any següent tornarien amb 300 galeres el nostra almirall els va respondre: 

No em fassats reguard quan deits que el rei de Franca armarà a l'altre any tres- cents cors de galeres: jo crec bé que ell les porà armar, aqueixes e encara més. E jo, a honor de mon senyor lo rei d'Aragó, si el rei de França n'arma tres-centes, armar-n'he cent sens pus. E quan aquelles cent hage armades, pense d'armar lo rei de França tres-centes o mil si es vol, que no tem que es gosen ab mi trobar en neguna part. Ne sol no em pens que galera ne altre vaixell gos anar sobre mar menys de guiatge del rei d'Aragó; ne encara no solament galera ni lleny, mas jo no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar si no porta un escut ab senyal del rei d'Aragó en la coa per mostrar guiatge d'aquell senyor rei d'Aragó.

Torna a somriure. -Esteu sonats. Per cert, et semblaria bé si et convido a navegar aquest cap de setmana, la previsió de temps és molt bona. Podries venir a sopar a casa, i sortim l'endemà. 

-Encantat, em dius lloc i hora i vindré.- Em passa un post-it amb l'adreça. Ja veig que em tocarà sopar a l'hora de berenar. 

Així que el divendres baixo del taxi davant la casa amb les portes vermelles. He aconseguit a preu d'or un parell d'ampolles de vi de la DO Empordà com a present. Tampoc sé quanta gent serem. Truco al timbre.  M'obre una adolescent pastada a la seva mare. - Mamma, gjesten har allerede kommet! - Perquè les adolescent sempre criden? 

Em fa passar cap a dins i m'ofereix unes espardenyes i em descalço. Penja l'abric al rebedor. I em fa passar a la sala d'estar. Em quedo allà palplantat mentre m'espero a l'anfitriona. - Sigrid, har du allerede invitert ham til å drikke noe? Sento que diuen des de dalt. - Perdona la descortesia de la meva filla, no estem acostumades a tenir visites. 

  

Nereides

Frederic Leighton - Actea (1868)

 

- Que li ve de gust un cafè? 

- Sí, gràcies, molt amable. 

Les avantcambres i les sales d'espera són totes tallades pel mateix patró, son per demostrar-te que el que és a l'altre costat té més poder que tu que t'hi esperes. Et rebrà quan ell vulgui, no quan tu vulguis. Ja no ets amo i senyor del teu temps. 

Bé, ja que juguem a aquest joc, gaudim de l'espera. Que et portin el cafè amb un carretó, tasses de porcellana i cafetera de plata té la seva gràcia.  I galetetes (daneses) tot i ser a Noruega, bé, ells juraran que són noruegues, però jo sempre les he associades a les daneses i la seva capsa metàl·lica que acaba fent de costurer de les àvies.

A primera hora m'han recollit de l'hotel i el servei d'escorta m'ha portat directe al Ministeri de Defensa. Anem esquivant uixers i em planten a l'avantcambra. 

- La ministre el rebrà en un moment. L'escorta desapareix.

Temps de fer el cafè còmodament i s'obre una porta lateral. - Si us plau, si em vol seguir. 

Així que arriba el moment de la veritat, taula de reunions, molta gent, i una cadira buida, evidentment és el meu lloc. 

-Benvingut, la documentació ja està preparada. El seu govern acaba de enviar-nos noves especificacions i ja ho hem incorporat. Es signarà en un acte privat al consolat, bé ara ambaixada, a Barcelona. El que s'ha annexat és el seu nomenament com a delegat i que a més de la compra de 3 corbetes classe Skjol i el seu avituallament, municions i combustibles, es formarà a les seves tripulacions. Vos en sereu el contacte entre els nostres respectius governs. 

M'allarguen la paperassa i algú em posa una ploma Montblanc entre les mans. 

-Si és tan amable de signar.  I signo, i de cop i volta sóc conscient del gest. Amb el traç de tinta acabo de comprar les 3 primers unitats navals de la Marina amb tot el que comporta. Del fiasco del 17 a ser un Estat amb tots els ets i uts. A partir d'ara exercirem la sobirania sobre la mar com havíem fet des de la primera expedició naval contra els musulmans del Compte d'Empúries el 813 fins a la desfeta de 1714.

Un altre cafè? Tal com em quedat amb el seu govern, aviat arribarà el seu personal. Hem cregut que serà més discret que facin la instrucció a la zona naval de Kristiansand i que vos fàciu d'enllaç a prop de les drassanes- Li hem trobat allotjament i podrà despatxar amb la cap de la zona naval.  

Així, que el que havia de ser un parell de dies aquí es converteix en una estada sense data de tornada. Podria ser pitjor. Podria ploure. 

Arriba altre cop el carretó de cafè i ja a peu dret comencen a xerrar entre ells. Òbviament el meu noruec és nul i em quedo fora de les converses en un racó amb la tassa de cafè.  S'acosten dos d'uniforme, un de terra i l'altre de la marina. 

El de terra, amb cara de pomes agres, em presenta a la seva companya - Si, em permet, La Kommendörkapten Elisa Jorgensen, cap de la zona naval de Kristiansand. Serà el seu contacte. I sense transició el sento remugar - Perquè no voleu ser espanyols, jo hi tinc molts amics allà, el seu sol, la seva sangria. Què us costava.

- I amb el millor somriure li engalto, - Jo tampoc entenc que no vulgueu ser suecs, amb aquella neu tan bonica, què us costava. 

La de la marina, somriu per sota el nas i em diu -Si vol seguir al meu ajudant, acabaran d'arreglar els pagaments. mentre m'agafa del colze i m'acompanya cap a fora la sala. 

-No el disculpi, al Generalløytnant, és un perfecte imbècil. La seva resposta m'ha agradat.

I després d'uns quants passadissos i despatxos em tornen a demanar que signi papers i més papers i al final, em diu, - Em demanen que quin nom els hi han de posar a les corbetes, N'hi ha una de ja acabada, i dues que estan a punt a punt, però que per canvis pressupostaris la nostra marina no comprarà, les drassanes estan encantades que algú se'n faci càrrec de les tres. 

Bé, com que això n'havíem parlat i parlat amb en Pol mentre preparàvem el llibre blanc de la defensa: Doncs la que ja està llesta: Anfitrite, com la dona de Posidó, la segona Eunice, la bona victòria i la tercera Actea, la que defensa la costa. 

- Són Nereides, em diu, bona tria. 

 

Tinker, tailor, soldier, sailor

Llauner del XVII

Els aeroports un cop arribes són tots iguals. 

Surts de l'avió pel finger i cap a recollir l'equipatge a les cintes. Clar que primer has de trobar-la. Però per sort a la pantalleta va sortir el nom i el vol d'on acabava de baixar i va ser un moment. I cap al control de passaports i la porta de sortida. 

Abans d'arribar-hi els vaig veure, dos armaris enormes, rossos que podien haver fet d'extres a la sèrie Víkings i una noia amb el meu nom escrit en un full que aguantava a dues mans.

Amb el meu millor anglès i un somriure em vaig presentar al comitè de benvinguda. 

- Bon dia, si ens acompanya per aquí sortirem per un altre lloc. La comunitat hispana resident a Noruega no els hi ha agradat el gest del govern de Sa Majestat i fa dies que cerquen brega. Algú els ha dit que arribaria un representant del seu govern i no volem tenir problemes. 

Es van presentar els dos armaris com a membres del servei de seguretat del govern i la mossa com a membre del Ministeri de Defensa, després per casualitat, vaig descobrir que, si convenia, ella també podia encertar una mosca a 50 metres, doncs era ex membre de la Patrulla Àrtica.

Em van fer seure al darrera del cotxe amb vidres tintats i vam enfilar cap a l'autopista. 

- Els fa res si faig una trucada? Va assentir amb el cap. - Al segon toc em despengen. - només vaig dir un mot. Tinker- I vaig penjar.  Amb el mot sabien que hi havia hagut una filtració o que em feien seguiment. Ja veig que sí, que ara jugàvem als espies i jo sense demanar-ho.

Mirant cap enfora, verd i més verd. En 45 minuts ens plantavem davant del Hilton, ells em feien el check in. - No pateixi, va a càrrec nostre. És el nostre convidat.- Demà a les 10:00 el recollirem. Això sí, li preguem que no surti de l'hotel. De moment. 

Així que van marxar vaig agafar l'ascensor i cap a la cambra que tenia. 

Prou bé, una petita suit amb una sala, per si havia de fer alguna reunió i després el dormitori amb un llit que no me l'acabaria ni acompanyat. És el que tenen les cadenes americanes. Tot a l'engròs. 

Així que desfés la maleta baixaria al bar a regalar-me una copa. Quedava molta estona per que s'obrís el menjador. Però abans calia fer una altre cosa. 

Vaig obrir el portàtil i vaig iniciar el programa de xifratge de correu. 

A l'att del Secretari de Marina. 
Amb Còpia a MinDef. Còpia a Servei Seguretat Interior
Arribada a Noruega sense incidents. Contrapart informa activitat hostil HispComm. Possible seguiment des de Estació Perpinyà. 
Per informació rebuda MinDef Noruega és una operació Agit/Prop però sense saber la raó de la visita ni identitat del missatger.
Reunió demà Min Def Noruega. 

Demà seria un altre dia. Vaig a fer la cervesa. 

 

Morfeu

In illo tempore

Sempre que agafo un avió acabo dormint part del vol. Des que feia de commuter cada dia dins un tren de rodalies durant més d'una hora que vaig desenvolupar la capacitat d'adormir-me en qualsevol mitjà de transport si el recorregut és superior a l'hora. És tancar els ulls i caure als dominis de Morfeu. Ja hi poden haver turbulències que no hi ha qui em desperti.

Aquesta vegada va ser el mateix. Sortir de París Orly i al cap de deu minuts ja era en una fase rem del son. Després un son lleuger i amb una fase onírica on un SEAT Panda blanc que havia tingut in illo tempore hi jugava una part important. Em vaig despertar de sobte. Mirant per la finestreta només es veu el mar del Nord. Així que la ruta deu anar sobre el mar, creia que aniríem a buscar la península de Dinamarca i llavors tot recte cap al nord, i no, resulta tal com diu la pantalleta del passadís amb la ruta que hem sobrevolat Bèlgica i llavors fem una suau corba cap a Noruega. Aviat la sobrevolarem en ruta cap a Aeroport d'Oslo-Gardermoen. Dues hores i poc no donen per a gaire més. Agafo la documentació que em van donar a Perpinyà.

Skjold.

The Skjold-class corvette is a class of high-speed, stealth-capable, missile-armed warship used by the Royal Norwegian Navy. The Skjold class is considered to be the world's first stealth warship, and it was designed to be highly agile, stealthy, and capable of operating in shallow waters and littoral environments.

The Skjold class is a small, lightweight warship that is approximately 60 meters long and has a displacement of around 350 tons. It is powered by two Rolls-Royce MTU diesel engines and two waterjets, which give it a maximum speed of around 50 knots. The Skjold class is armed with a variety of weapons, including RIM-116 Rolling Airframe Missiles, torpedoes, and machine guns.

The Skjold class was first introduced in 1999, and a total of six ships were built. They are currently in use by the Royal Norwegian Navy, and they have been deployed on a variety of missions, including anti-submarine warfare, surveillance, and maritime patrol. The Skjold class has proven to be a highly effective and versatile warship, and it has set the standard for future stealth naval vessels.

Així que tenim una corbeta d'alta velocitat, amb capacitat stealth, interessant,  amb prou feines et veuen al radar. Armada amb míssils. Es considera que és la primera nau stealh i va ser dissenyada per operar en aigües somes i zones litorals. Té també capacitat de navegació en mar obert, d'aquí la seva classificació com a corbeta i no com a vaixell llença-míssils. -Bé, això està molt bé. Sino, portar-les a casa serà un cristo. En Pol ha fet bona feina triant-les. Caldrà formar poc personal en un principi, llavors anar creixent en nombre, deuen ser compacte i fàcils de fer anar. Si haguéssim triat alguna cosa més grossa trigaríem més a poder-les fer navegar i cada dia compte. Quan més aviat mostrem el nostre domini sobre el nostre espai més Estats ens reconeixeran. I més li costarà a Espanya de tornar a la situació anterior.  

Segons les dades del fabricant del fulletó que llegeixo: 

Length 155 feet

Beam 44 feet

Displacement 270 tons

Speed at Seastate 3 45 knots

Draft (on cushion) 3 feet

Range (fully loaded) 800 nm

Crew 15

Propulsion:

• 2 x 8000 hp Allison KF571 gas turbines

• 2 x 400 hp diesel engines for slow speed maneuvering

• 2 waterjets

• 2 x 930 hp 12 cycle MTU 183 for lift fans 

Si converteixo els peus a metres, em donaria: Eslora de 47,5 m, Mànega 13,5 m i un Calat de 2,5 m. Petita per ser una corbeta, tripulació de 15. 

En quan a l'armament 8 × Míssils antivaixell Kongsberg Naval Strike Missile , amagats dins de cambres internes. 1 × Canó de 76mm Oto Breda Super Rapid Gun, 2 × Metralladores pesants Browning de 12,7 mm ,Míssils antiaèris Mistral i contramesures (RWS) (Sea Protector). Sensors: Radar Thales MRR-3D-NG aire/superfície, Control de tir Saab Ceros 200, Equip de guerra electrònica CS-3701 i Sensor electro-òptic Sagem Vigy. Amb això pots fer molt de mal, petita però amb una mala llet increïble. La mala llet necessària per dissuadir que t'emprenyin. 

Però el que és una bestiesa és les seves velocitats. Amb un estat del mar 3: 45 nusos (83 km/h), estat del mar 5: >25 nusos (46 km/h), mar plana: >60 nusos (110 km/h) i una Autonomia de 800 mn a 40 kn!! Navegant més a poc a poc es deu doblar el seu rang!

Déu ni do, no estan malament per començar.

Senyors passatgers, els parla el comandat del vol París-Oslo. Estem apunt d'arribar a l'aeroport d'Oslo. Gaudim d'una temperatura de 17 graus i fa sol. Moltes gràcies per volar amb nosaltres.

Així que ja arribem. A veure quina sorpresa em tenen preparada els Noruecs, segons l'agent de Perpinyà contactaran a l'aeroport.

Continuarà...

Skjol

 

Skjol class corvette

Tot va començar amb una trucada. 

- Ei, Sóc en Toni - El ministre de defensa de la República acabada de néixer. - En Pol m'ha parlat molt bé de tu.- En Pol, vella coneixença de quan des de la Societat d'Estudis Militars fèiem el treball acadèmic de com haurien de ser les noves forces de defensa, els interessos geo-estratègics del nou estat i tota la pesca des del 2011. Quan ens pensàvem que el 17 aniria d'una altre manera. Ens coneixíem a nivell professional, amb en Toni, de les nostres feines anteriors. Qui ho havia de dir.

- Sí, ministre? - Que et semblaria anar a Noruega i comprar unes quantes corbetes? Acabem de ser reconeguts per les dues monarquies escandinaves.- 

Que ens haguessin reconegut va ser fàcil, tenint en compte que un Infant d'Espanya, tercer o quart en la línia successòria havia acabat a navallades, amb una trompa com un piano, després d'intentar violar un cambrera a la festa d'un casori reial, amb algú important de Noruega o Suècia. Al "Hola" i al "Lecturas" no va sortir, no. 

- Cap problema, com ho farem? 

- Has d'arribar-te a Perpinyà, i vol a Noruega via París, allí t'esperaran des del MoD Noruec i anireu a la factoria. 

Ja saps que encara tenim l'espai aeri tancat tant per francesos i espanyols. De fet, ja he enviat algú a comprar caces Grippen a Suècia. I els enviarem la gent per formar pilots i mecànics el més aviat possible però, pel cap baix, necessitarem 2 anys per tenir-los formats. 

Quanta gent necessitaràs per fer-les anar? S'haurà de formar a les tripulacions i tot el que calgui. Tens carta blanca. A Noruega et donarem més detalls de com fer-ho. De fet tu mateix i en Pol vau redactar el capítol de la Marina al Llibre Blanc de la Defensa. Segueix l'esquema que vau fer i tu mateix. És la gràcia que té començar les coses de zero. La rialla encara em ressona al cap. Quan siguis a Perpinyà, truca'm a aquest número i la meva secretària et dirà què has de fer. Bé, ja diràs el què. Si convé, improvisa. 

Arribar a Perpinyà va ser fàcil. Que tota la família, inclosa la gossa fossin a Itàlia ho feia encara més fàcil. Cop de cotxe per l'autopista i en una hora hi era. Vaig aparcar al centre i vaig demanar-me un cafè des d'una terrassa que dominava la vista al Castellet. Des d'allí amb el mòbil vaig connectar-me amb RRHH humans de la universitat on treballava i vaig marcar-me una setmana d'afers personals. Com a mínim, si em trobaven a faltar a la feina no els estranyaria.

- Bon dia, m'han demanat que us truqui un cop hagi arribat a Perpinyà. Sóc l'Albert..

- Bon dia, sí, estava esperant la trucada. Té a mà alguna cosa per escriure. - Un moment si us plau. 

Demano al cambrer si té alguna cosa per escriure, amb el meu francès de B1, i per aquelles coses del destí trobo l'únic cambrer francès que no et respon: Désolé, je ne comprend pas o Quoi?, directament. 

Sí, digui'm. - apunti aquest telèfon, si us plau. Li diran què ha de fer. 0033 4 45892...-

Vaja, així que ara juguem als espies.-vaig pensar- comencem bé. 

Marco el número de telèfon amb el mòbil i espero a que em despengin la trucada. 

Bon dia, Sóc l'Albert ... , sóc aquí i m'han demanat que us truqui. Em respon una veu de dona amb accent nord-català. 

Bon dia, si em dieu on sou us passo a recollir. - Sóc al Petit Fournil, al 49 Quai Sébastien Vauban. - Ho conec, en déu minuts seré aquí. - Seré l'home amb una maleta i una petita bossa de viatge. -Jo porto un impermeable roig. D'acord. 

La dona de l'impermeable roig resulta ser una morena d'uns trenta anys que es planta directament davant la meva taula i m'allarga la mà per saludar, li encaixo.

- Bon jorn, sóc l'Elora. El sr. M..., encantada.  - Encantat. La foto que he rebut no li fa justícia. - Gràcies.- Ves, què has de dir, penso-

Aquí li passo l'expedient, treu una carpeta de cartolina de la bossa de mà. Hi trobarà la documentació de les corbetes de la classe Skjol de la marina noruega, les dades del contacte que l'espera a Oslo, la seva targeta d'identificació del Ministeri de Defensa i dues targetes de crèdit, la blava és per a despeses personals, que haurà de justificar amb els rebuts i la groga és per a pagaments oficials. Amb la factura pro-forma n'hi haurà prou. No es compren vaixells de guerra i tota la pesca cada dia, no? I em somriu. 

Dons sí que aquesta vegada anem de veres. Em fixo que el nom del banc és en anglès i en hebreu. Així que paguen ells, ja m'ho pensava. 

- També hi ha els bitllets d'avió. Surt en dues hores des de Rivesaltes. Air France a París Orly- Allí sortirà Air France a Oslo. Li portaré jo en un moment. 

Necessita res més? Quan vulgui podem marxar. Pago el meu cafè i l'acompanyo al cotxe. 

Comencem a enfilar cap al nord. El transit és dens per l'hora i ella em diu. - Li fa res que posi una altre emissora, xerren massa-  Manipula els comandaments i sintonitza una de música dels 80 i 90. 

Comença a ploure i sonen Pet Shoop Boys. 

You were always on my mind

You were always on my mind

Tell me, tell me that your sweet love hasn't died

Give me,

One more chance to keep you satisfied

Satisfied...

Continuarà...